Eth nòste projècte ei Aran. Aran ès tu

T’explicam. Abriu 2013

Planvoludi amics e amigues,

Un còp mès m’adreci a vosati tà hèr-vos ua reflexion sus dus ahèrs qu’afècten directament ara Val d’Aran:

Era prumèra a qué veir damb es problèmes d’empreses que se ven miaçades pr’amor de determinades politiques deth govèrn, especiaument en matèria de regulacion electrica, com ei eth cas de Neoelectra, empresa que com sabetz ei propietària des installacions dera centrau de Cledes, on se realize era cria de caviar. Un problèma grèu qu’afècte a ua trentea de trabalhadors e, com tanben sabetz, ara produccion d’ua mèrca dera qualitat dera nòsta aigua e dera nòsta gastronomia, com ei eth caviar.

Ei en aguest sens que, des d’Unitat d’Aran, auem presentat reiterades iniciatives orientades a convéncer ath govèrn a revisar era sua politica en matèria d’energia e evitar atau eth barrament d’empreses e explotacions agràries que ja non pòden soportar er encariment dera electricitat ne tanpòc es naui requisits qu’impòse eth govèrn. En aguest moment, eth 40% des industries que hèn a servir cogeneracion an arturat era sua activitat, damb es problèmes qu’aquerò compòrte. Podetz trobar tota era informacion ath respècte enes hilats sociaus e ena plana web d’UA.

Per un aute costat, voleria hèr-vos ua brèu reflexion sus eth debat dera Lei d’Aran e era visita des ponents tath nòste país. Com sabetz, Unitat d’Aran a manifestat era sua discrepància ath tèxte presentat pr’amor qu’aguest, presentat en an 2009 com un document de trabalh tà debàter damb eth govèrn dera Generalitat, ei ara considerat per part de CiU coma un document “intocable”.

Un còp mès CiU, que n’aquest moment siguec crític damb aguest document per considerar-lo insufisent, ara, sense auer-se prenut n’era molèstia de convocar ua soleta reunion ne damb partits, ne en si deth Conselh Generau, tà abordar eth debat, ara, nègue era oportunitat deth debat.

Ei bon saber que justament, e en esperit deth consens, çò que demane UA ei abordar dues qüestions que non son en document per rasons perfectament justificables: Era prumèra, eth finançament, qu’ère abordat per ua comission entre er Generalitat e eth Conselh Generau, e que non podec acabar es sòns trebalhs per acabament dera legislatura, e sense qu’eth nau govèrn dera Generalitat ne deth Conselh Generau i auessen cap interès ath respècte. Tot ath contrari, es retalhades en pressupòst deth Conselh an estat mès que notables.

E era dusau, sus eth sistèma electorau. CDA jamès a volut abordar era qüestion, tot sabent qu’eth modèl actuau, ja les semble suficientment representatiu. Non cau díder qu’aguest modèl se prèste a ua pèssima qualitat democratica dera nòsta institucion.

Son dus ahèrs capdaus e mos semble que non se pòt auançar en un nau modèl de Lei sense parlar deth finançament, qu’ei essenciau tà evitar retalhades arbitràries deth 40% com es patides en aguesti darrèri ans. O d’ua representativitat qu’evite eth caciquisme electorau e era utilizacion partidària des institucions.

Ben coraument

Paco Boya

Secretari Generau