Eth nòste projècte ei Aran. Aran ès tu

Unitat d’Aran demane era celebracion d’un Plen extraordinari ta debater eth futur deth torisme aranés.

Es conselhèrs deth Conselh Generau d’Aran:

Francés X. Bòya Alós
Hipólito Cruces Socasau
Manel Rocher

Cossent damb aquerò establit en art. 46.2.a) dera Lei 7/85 de 2 d’abriu,
Reguladora des Bases de Regim Locau, modificada pera Lei 111/1999 de 21 d’abriu,
e en art. 78.2 deth Reiau decrèt 2568/1986, de 28 de noveme, peth quau
s’apròve eth Reglament d’organización e Foncionament
e Regim Juridic des Entitats Locaus, solliciten era convocatòria de session
extraordinària deth Plen deth Conselh Generau d’Aran, damb er includiment
des següenti ahèrs entà tractar:

I. SITUACION DETH SECTOR TORISTIC EN ARAN.

Aran a desvolopat en aguesti darrèrs 20 ans ua importanta indústria
toristica basada fondamentaument en un producte de nhèu qu’a permetut
as nòsti pòbles, en diferenta mesura, transformar es sues economies
e passar a èster un país fòrtament terciarizat.
Aguest procès a comportat tanben un increment dera riquesa deth país
en tèrmes generaus, atau com un creishement dera renda per capita plan
substanciau, atau donc, en quinsevolh reflexion sus era avaloracion deth torisme
en Aran, cau considerar qu’en sòn conjunt, a agut un impacte positiu
tara nòsta economia.
Dit açò, cau totun considerar que son molti es professionaus e
sectors empresariaus d’aguest àmbit que considèren que cau
ua reflexion apregondida sus quines an d’èster es directritz e
orientacions qu’an d’impulsar ad aguest sector cap a mielhores còtes
de rendibilitat e de qualitat, coma dues condicions associades ath futur d’aguest
sector. Tà arténher aguesti objectius cau ua evidenta implicacion
des diuèrsi nivèus institucionaus e professionaus que, ena complexitat
des elements que configuren e constituïssen er àmbit deth torisme,
permeten ath conjunt des actors implicadi portar a tèrme un trebalh ben
definit e coordinat tà arténher es objectius desiradi.
Ei en aguest sens que des des grops d’Unitat d’Aran e deth Partit
Renovador d’Arties e Garòs, demanam era celebracion d’un
Plen Extraordinari deth Conselh Generau d’Aran
per’mor
de proposar ara aprobacion deth Plen deth Conselh Generau d’Aran es
següenti acòrds
:

1. Iniciar de forma immediata era redaccion deth Plan estrategic deth Torisme
aranés.
Aguest Plan que constarà de:

A) Diagnòsi dera situacion toristica d’Aran enes diferentes
sasons der an.

B) Analisi dera situacion des installacions otelères e toristiques
en tèrmes de rendibilitat e d’evolucion des quòtes de
mercat enes darrèrs 10 ans.

C) Definicion de critèris optims de creishement de naues places toristiques
e des modèls d’alotjament.

D) Configuracion des paramètres de qualitat en producte toristic aranés

E) Definicion de projèctes toristics especifics e d’interès
generau.

F) Definicion e propòstes de conservacion des elements definitòris
dera qualitat deth torisme aranés e mesures de conservacion e mielhora
d’aguesti elements, com per exemple eth paisatge.

G) Captacion de naui mercats e situacion des empreses toristiques araneses
dauant d’aguesti sectors emergents.

H) Gestion e situacion des infraestructures e dera sua afectacion ena qualitat
dera aufèrta toristica.

I) Definicion deth modèl de desvolopament toristic e des critèris
urbanistics que pòden condicionar aguest modèl.

J) Totes aqueres autes questions que des dera perspectiva d’un plan
d’aguestes caracteristiques pòden èster d’interès
tà mercar es directritz de futur d’aguest sector.

2. Creacion d’un grop de trabalh que, amassa damb Torisme Val d’Aran,
es ajuntaments aranesi e es associacions empresariaus, collabòre ena
reflexion e participacion amassa damb es diuèrses institucions e sectors
implicadi ena elaboracion d’aguest Plan .

3. Presentar en un tèrme de 6 mesi ath Plen deth Conselh Generau d’Aran
eth nomentat “Plan Estrategic deth Torisme Aranés” .

Era urgéncia ena adopcion d’acòrds en relacion as ahèrs
prepausadi tà debàter, ven justificada per:

Eth besonh de dar ath sector toristic aranés un messatge clar d’orientacion
dera activitat toristica, e de dotar ath territòri d’un esturment
participatiu que permete eth desvolopament sostengut dera activitat economica
mès importanta dera Val d’Aran.

Aran, a 31 de seteme deth 2003.