Eth nòste projècte ei Aran. Aran ès tu

Foto: D. MARÍN

Unitat d’Aran demana que el poble aranès pugui decidir el seu futur

Manifest del partit aranesista amb motiu de la Diada de Catalunya

 

 

El secretari general d’Unitat d’Aran, Paco Boya, ha presentat avui el manifest del partit amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya i el dret a decidir el poble aranès. En aquest text, la formació aranesa expressa la seva reivindicació perquè la Vall d’Aran pugui decidir també “el seu futur i les seves vinculacions amb Catalunya i Espanya”

UA entén que l’Aran, com a “subjecte col·lectiu diferenciat”, ha de poder exercir el seu “dret de lliure determinació, de forma democràtica i pactada”. Aquesta consulta “singular” seria fruit de la “veu del poble aranès com a territori històric que ha pactat al llarg dels segles el seu lligam lliure amb la Corona d’Aragó, el Principat de Catalunya i el Regne d’Espanya”.

 

UA demana que la Generalitat i el Conselh Generau estableixin “els acords i els mecanismes necessaris per garantir aquesta expressió de democràcia i sobirania del poble aranès”. Per al partit aranesista, és imprescindible que aquestes institucions preservin la “singularitat” de l’Aran, reconeguda per l’Estatut, com a “subjecte polític singular i comunitat amb caràcter nacional, amb cultura, llengua i institucions pròpies”, en el nou procés que es vulgui emprendre.

 

 

Text íntegre:

 

MANIFEST D’UNITAT D’ARAN-PNA AMB MOTIU DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA I EL DRET A DECIDIR EL POBLE ARANÈS

 

 

1. Catalunya i Aran

 

Catalunya es disposa a celebrar, un any més, la seva Diada Nacional, el dia 11 de setembre, que torna a tenir un marcat accent reivindicatiu. Com a aranesos i araneses, reconeixem i prenem com a exemple la vocació constant d’autogovern que el poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles. Aquesta història d’afirmació a favor dels drets fonamentals i les llibertats públiques de la persona i del poble ha de prosseguir amb la finalitat de fer possible una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, “solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa”, com afirma el preàmbul de l’Estatut d’Autonomia.

 

Tenint la llibertat, la justícia i la igualtat com a valors suprems de la nosta vida col·lectiva, creiem que els ciutadans i les ciutadanes de l’Aran hem de poder desenvolupar la nostra personalitat política en el marc d’una Catalunya diversa i plural i d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya, dins la construcció del projecte polític i social de la Unió Europea.

 

El mateix text defineix Catalunya com a “país ric en territoris i gents”, un fet que “l’enforteix per als temps venidors”. En aquest sentit, cal tenir present que el poble aranès exerceix també el seu autogovern a través de les seves institucions pròpies, reconegudes pel l’Estatut, que conserva d’ençà que el rei Jaume II d’Aragó atorga als aranesos el Privilegi de la Querimònia, el 23 d’agost de 1313, de la qual se’n celebra enguany el seu 700 aniversari.

 

2. L’autogovern aranès

 

És més, per mitjà de la norma estatutària, els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com una “realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles”. Aquest reconeixement ha merescut també l’aprovació d’una moció específica del Senat espanyol, del 21 de maig de 2013, que “reconeix, empara i respecta la singularitat d’Aran”, en el marc de la Constitució espanyola i l’Estatut.

 

Per tant, l’Aran constitueix una “entitat territorial singular”, objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial, tot reconeixent l’especificitat de la seva organització institucional i administrativa i tot garantint-ne la seva autonomia per ordenar i gestionar els afers públics del seu territori.

 

3. El repte de la consulta i la proposta d’UA

 

Avui Catalunya ha plantejat un nou pas en la seva afirmació nacional, expresant la seva voluntat de decidir lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu. Per aquest motiu, exigim, amb tota claretat i contundència, que aquestes institucions preservin la singularitat del poble aranès com a subjecte polític singular i comunitat amb caràcter nacional, amb cultura, llengua i institucions pròpies, que han de ser respectades en el nou procés que es vulgui emprendre.

 

L’Aran, com a subjecte col·lectiu diferenciat, ha de poder exercir també el seu dret de lliure determinació, de forma democràtica i pactada que tingui en compte la veu del poble aranès com a territori històric que ha pactat al llarg dels segles el seu lligam lliure amb la Corona d’Aragó, el Principat de Catalunya i el Regne d’Espanya. Aquesta consulta singular ha de permetre decidir el futur col·lectiu del poble aranès i les seves vinculacions amb Catalunya i amb Espanya, en un moment trascendent de la nostra història.

 

És per tot això que UNITAT D’ARAN – PNA demana a les Institucions Catalanes i al Govern del Conselh Generau d’Aran que estableixin els acords i els mecanismes necessaris per garantir aquesta expressió de democràcia i sobirania del poble aranès, davant d’aquest nou repte històric, consolidant així la nostra autonomia per tal de seguir fent possible una gestió més immediata dels afers públics i projectar la nostra voluntat col·lectiva vers un futur de prosperitat i benestar equitatius.

 

| Vielha, setembre de 2013 |