El conselhèr portaveu d’Unitat d’Aran, Francés Boya, demanarà als grups del Parlament la constitució d’una ponència conjunta per elaborar i acordar entre tots la nova llei d’Aran, que revisa, millora i actualitza el règim especial propi de la Vall d’Aran, derogant l’actual llei 16/1990, de 13 de juliol. Aquesta proposta ja fou formulada i pactada per Boya amb el president Artur Mas, essent aquell síndic d’Aran, el passat 18 de febrer de 2011.
El senador aranès vol recuperar el “consens” perdut amb la “mala tramitació” i “la poca cura” que ha tingut el govern del síndic Barrera amb la nova llei d’Aran. Per a la sorpresa de tots, la proposició fou tramitada, fa un any, sense l’acord previ del Ple del Conselh Generau i sense la documentació requerida, és a dir, una exposició de motius, una memòria justificativa, una avaluació de l’impacte social, econòmic, jurídic i pressupostari de les mesures proposades, un estudi econòmic i pressupostari i un certificat acreditatiu dels acords corresponents, amb indicació expressa dels quòrums de presència i decisió, tal com exigeix la Llei 6/1987, de 4 d’abril, de l’organització comarcal de Catalunya al seu Títol V sobre la iniciativa legislativa comarcal.
La tramitació duta a terme pel Conselh entra en contradicció també amb els requisits obligatoris de l’article 101.1 del Reglament del Parlament de Catalunya, ja que el text legislatiu, en realitat un document de treball emprat pels grups polítics aranesos, no va acompanyat d’una exposició de motius i uns antecedents jurídics. A més, UA creu que una llei d’aquestes característiques hauria d’incorporar, a més del pròleg corresponent, una proposa concreta i desenvolupada de finançament de les competències que es volen exercir.
En conjunt, la Proposició de llei sobre el règim especial de la Vall d’Aran tramitada pel Conselh Generau ha presentat un defecte de forma clar i evident, que es veu agreujat per la manca de consens previ al territori on ha d’ésser desenvolupada, més si es té en compte que aquesta llei s’ha d’adequar al reconeixement i la competència que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 atribueix a l’Aran, d’acord amb els articles 11.2 i 94 de l’EAC i la seva disposició addicional cinquena.