La Comissió Executiva d’Unitat d’Aran ha acordat que els grups municipals i al Conselh Generau demanin el dret a decidir per al poble aranès. UA ha elaborat una moció a favor d’un nou estatus diferenciat per a l’Aran, que serà votada avui al Ple de l’Ajuntament de Bossòst. El secretari general, Francés Boya, ha anunciat aquest posicionament que demana per al poble d’Aran “el dret a decidir el seu futur col·lectiu de forma lliure, democràtica i pactada”, reconeixent el dret a decidir del poble català expressat a la resolució aprovada ahir pel Parlament.
“Si Catalunya enceta un nou camí nacional, nosaltres, els aranesos, com a comunitat amb caràcter nacional, amb llengua, cultura i institucions pròpies i la voluntat compartida de projectar l’autogovern al servei dels ciutadans, hem de poder obrir també una nova etapa a favor del nostre estatus especial”, ha afirmat Boya, explicant la moció. UA demana que les institucions catalanes “tinguin en compte la veu pròpria de l’Aran com a poble diferenciat i territori històric, reconegut per l’Estatut de 2006 i la llei de règim especial de 1990”.
MOCION A FAVOR DETH DRET A DECIDIR DETH PÒBLE ARANÉS
Dauant es darrèri eveniments que, en tot auer coma simbèu era manifestacion der 11 de seteme de 2012, mèrquen un punt d’inflexion ena relacion de Catalonha damb era rèsta d’Espanha,
Dauant dera convocatòria anticipada d’eleccions tath Parlament entath dia 25 de noveme,
Dauant qu’eth Parlament acabe d’aprovar, eth dia 27 de seteme, ua resolucion entà qu’eth pòble de Catalonha pogue decidir liurament e democraticament eth sòn futur collectiu, en tot instar ath Govèrn a convocar ua consulta prioritàriament laguens dera pròplèu legislatura,
PROPOSAM
- Que, en aguest procès, es institucions catalanes tenguen en compde era veu pròpria d’Aran coma pòble diferenciat e territòri istoric que, a despièch deth sòn plaçament nòrd enlà deth Pirenèu, a pactat ath long des sègles era sua liura ligason damb era Corona d’Aragon, eth Principat de Catalonha e eth Regne d’Espanha, en tot preservar enquiara actualitat, per miei der Estatut d’Autonomia de Catalonha de 2006 e era Lei de regim especiau de 1990, era sua autonomia entà ordenar e gestionar es ahèrs publics deth sòn territòri e era especificitat dera sua organizacion institucionau e administrativa (article 94 der EAC), qu’a hèt possibla era gestion mès immediata d’aqueres atribucions qu’afècten dirèctament es interèssi des aranesi e es araneses.
- Que, se Catalonha encète un nau camin nacionau, era Val d’Aran, “entitat territoriau singulara laguens de Catalonha” e “realitat occitana dotada d’identitat culturau, istorica, geografica e lingüistica, defenduda pes aranesi ath long des sègles”, d’acòrd damb era definicion der article 11 der EAC, pogue tanben daurir ua naua etapa a favor deth sòn estatus especiau entà garantir eth progrès sociau, eth desvolopament economic, eth refortiment democratic e eth foment dera cultura e era lengua pròpries.
- Que, per tant, eth pòble aranés, coma subjècte politic e comunautat damb caractèr nacionau, damb cultura, lengua e institucions pròpries, damb ua singularitat e ua identitat especifiques e pluraus e, sustot, damb ua volentat compartida de projectar eth sòn autogovèrn de cap tath futur ath servici deth progrès e eth benèster des sòns ciutadans, pogue exercir tanben eth dret a decidir eth sòn futur collectiu de forma liura, democratica e pactada.
- Qu’aguesti acòrds se hèsquen a arribar as institucions deth Conselh Generau d’Aran, es Ajuntaments dera Val d’Aran, eth Govèrn dera Generalitat e eth Parlament de Catalonha.
28 de setembre de 2012