Representants de la societat aranesa s’han donat cita, el passat dissabte, per debatre el futur de l’Aran amb l’eurodiputat Raimon Obiols i el síndic d’Aran, Francés Boya. Amb el títol Quin futur entà Aran? Reflexions e prepauses dera societat aranesa, els participants han exposat el seu diagnòstic i les propostes de futur per a cada sector en el marc d’aquesta jornada organitzada amb motiu de la Conferència Oberta – Catalunya Causa Comuna.
Hi han intervingut el conselhèr de Turisme, Comerç i Transport del Conselh Generau d’Aran i president de la Federació d’Hosteleria de Lleida, Juan Antonio Serrano (Economia i Turisme); el pagès Joan Abadia (Agricultura i Ramaderia); el director executiu del Servei Aranès de la Salut (SAS), Francesc Fernández (Salut); la coordinadora de l’Espai per al Ciutadà a Aran i antropòloga social, Nora Muntañola (Polítiques Socials); la cap de Cultura i Política Lingüística, Maria Vergés (Cultura); la mestra i presidenta del grup de mestres de la Vall d’Aran, Maite Bayo (Educació); i la representant del col·lectiu Lengua Viua, Rosa Maria Salgueiro (Lengua).
El debat, que s’ha celebrat a l’hotel Acevi de Vielha, ha servit per constatar la necessitat de millorar les infraestructures de connexió amb l’Aran, així com comptabilitzar aquesta necessitat amb mesures de preservació del medi ambient i d’activitats tradicionals de muntanya, coma la ramaderia. En aquest sentit, el pagès Joan Abadia ha apostat per incentivar noves activitats econòmiques relacionades amb els valors de la terra, com l’aprofitament de la biomassa per a energia, el conreu de vinya o l’elaboració de productes autòctons, com el formatge, com a noves formes d’impuls d’una nova economia social.
En l’apartat de Sanitat i Polítiques Socials, Francesc Fernández ha destacat que el Conselh Generau d’Aran i la Generalitat de Catalunya projecten una ampliació i reforma de l’Hospital Vall d’Aran per tal de millorar les prestacions sanitàries als seus usuaris. Així mateix, el Conselh porta a terme les obres de reforma de la residència geriàtrica Sant Antòni. Amb aquests dos projectes, Fernández ha volgut significar un nou concepte d’atenció a les persones a través de la construcció d’espais de convivència per aconseguir una societat saludable i “una forma de vida autònoma, solidària i joiosa”.
Així mateix, ha reivindicat el paper dels professionals sanitaris en la tasca d’ “acompanyar les persones”. En aquest sentit s’ha manifestat Nora Muntañola, en defensar que la tasca principal dels poders públics és construir les condicions necessàries per garantir l’autonomia de les persones.
Rosa Maria Salgueiro ha explicat la contribució del col·lectiu Lengua Viua per al foment de l’aranès a la societat a través de l’activisme des del teixit associatiu, una tasca que, segons considera, cal reforçar atesos els nous reptes a què s’afronta l’Aran amb la forta presència del castellà i el català en diversos àmbits. Maria Vergés ha coincidit en reivindicar la creació cultural i fomentar la projecció i la capacitat d’integració de la cultura i la llengua araneses.
Aquesta tasca primordial es canalitza a través d’institucions com l’Escola aranesa, que lluita diàriament amb aquesta realitat diversa per tal de fer possible la cohesió social, així com s’ha desprès de la intervenció de Maite Bayo, en nom del sector educatiu. Per la seva part, Raimon Obiols ha defensat “el reconeishement de la identitat aranesa amb la màxima subsidiarietat possible” per millorar la prestació dels serveis als ciutadans.