Eth nòste projècte ei Aran. Aran ès tu

EUROPA MÉS QUE MAI!

Aquestes eleccions europees del proper dia 13 de juny tenen per tots nosaltres, els catalans, un significat especial. Europa ha estat el referent democràtic, el somni de la pau, la igualtat i la llibertat. El seixanta aniversari del desembarcament de Normandia ens ha recordat aquests dies el preu d’aquesta llibertat. Normandia és el símbol i la certesa que, el nostre futur serà de pau i llibertat només en aquest context d’una Europa forta i políticament unida. Ens cal, per tant, un model europeu que des de les referències històriques, avui encara tant presents, serveixi al món en la recerca de la pau. Dir això en els temps en què la vergonya de la invasió de l’Irak ha fet vesar tanta sang, i en que els excessos de la globalització poden posar en perill el model social europeu, no és una qüestió baladí. Els socialistes hem defensat un model federal per Europa. Un model que ens permeti consolidar el multilateralisme en la política i els conflictes internacionals. És a dir, una Europa amb poder de decisió en política exterior i defensa que actuï amb determinació en la presa de decisions perquè, finalment, sabem, que no hi ha solucions nacionals a problemes globals.


Però els catalans, com deia al començament d’aquest article, tenim la mirada en Europa i un debat viu a casa nostra respecte del reconeixement del català, i sobre la presència de les nostres institucions de govern en els òrgans de decisió de la Unió. És un debat que avui, fins i tot, ha esdevingut sorollós, se’n parla de manera aclaparadora, especialment per part de CiU. Gairebé tothom coincideix en els objectius d’aquest debat: volem el català reconegut a Europa com a llengua oficial, i volem adreçar-nos a les institucions europees en la nostra llengua. Ara bé, això requereix d’una complexa negociació política, que ells no van fer i que avui, per primera vegada a la nostra història, està fent un president del Govern espanyol que ha manifestat públicament el seu suport a la nostra causa. I podem dir també que hem avançat més en aquestes poques setmanes de govern Zapatero que en els vuit anys de suports de CiU al PP amb majoria absoluta o sense. Per tant, en aquestes eleccions, la garantia d’avançar en el reconeixement del català i de la presència de Catalunya en els òrgans de decisió la té la força política que ha fet possible aquesta nova situació de complicitat amb el Govern d’Espanya i que, després del dia tretze, ha de tenir una alta capacitat de decisió i d’influència en el Parlament i en la Comissió Europea. No en va, el candidat espanyol en aquestes eleccions europees és un pirinenc, Josep Borrell, i el PSC ha demostrat que la seva estratègia política és la que millor permet defensar a Espanya i a Europa els interessos dels catalans. I en aquest cas, per il·lustrar la meva afirmació, només cal recordar el que ha passat amb el Plan Hidrológico Nacional, per adonar-se’n que el tàndem CiU – PP ni a Europa ni a Espanya ha estat efectiu per Catalunya.


El dia tretze  tenim una oportunitat de retornar amb força a Europa, i de fer, també des de Catalunya, una veritable aposta per treballar colze a colze amb els nostres veïns en la construcció d’una Europa social i política, on els drets dels ciutadans i dels pobles siguin respectats. Els socialistes treballarem per aquesta Europa federal des d’on defensarem el model de benestar europeu, la democràcia, i la llibertat. Comptem amb tu.


 


 


 


Francesc X. Boya i Alós


Diputat al Parlament de Catalunya


per al PSC-CpC