La cultura i els gustos han canviat i quan fem turisme volem seguir descobrint allò que és diferent, original i fer-ho amb els tres dies que dóna de si un cap de setmana llarg. En aquest canvi estructural del model turístic, el mercat marca les normes, i les destinacions competeixen en un escenari on les distàncies han deixat de ser un inconvenient.
Aquests canvis ens reclamen als responsables públics, especialment als qui aspirem a governar, l’aplicació d’un nou model de gestió turística. Turisme Val d’Aran i el Centre d’Iniciatives Turístiques, anteriorment, han estat bones eines per organitzar la participació del sector de l’àmbit del turisme a l’Aran. Avui, però, això ja no és suficient, la competència del sector amb les noves ampliacions dels dominis esquiables o les noves propostes per a destinacions exòtiques a preus de saldo, ens obliguen a adaptar-nos a les noves demanes.
La pregunta que no respon el vicesíndic d’Aran en un article adreçat únicament a criticar l’oposició sense fer una sola aportació al debat és ben clara: Estem ben situats per respondre a aquests nous reptes? Sens dubte no. Quan analitzem la nostra situació com a destinació turística i, sense necessitat de fer un anàlisi exhaustiu, veurem que fins avui tenim tres objectius immediats a assolir:
- Diversificar i desestacionalitzar els nostres productes turístics.
- Estructurar nous productes diferenciats per a nous mercats.
- Crear instruments àgils per a la venda d’aquests productes. Avui, al marge de la central de reserves de Baqueira Beret, que no hi ha dubte és un bon instrument per a l’hivern, no disposem de cap altra eina de venda directa del nostre producte turístic durant les èpoques en què l’Aran necessita dinamitzar, és a dir, l’estiu i la tardor.
Ens cal, per tant, un organisme capaç d’actuar amb iniciativa pròpia, emparat en un règim jurídic que no respongui, com el cas de Torisme Val d’Aran, a un model tant poc versàtil com un patronat, incapaç de respondre a l’envergadura d’aquests reptes.
Els “patronats”, que entre altres limitacions tenen la de no poder emetre ni tan sols una factura, són l’herència d’una política turística de fa 20 anys. El nostre va arribar amb força retard respecte als patronats d’altres comarques. Avui Catalunya i altres Comunitats ja els han substituït, o es troben en procés de crear les Agències com ens de gestió turística, on els empresaris no només participen a les reunions informatives sinó tenen un paper fonamental i actiu.
És sorprenent que, a aquestes alçades, el govern d’Aran, presoner del seu autisme, i d’un discurs només emparat en la defensa d’una lluita partidista i absurda, segueixi ancorat en el passat incapaç de cap iniciativa, que sobrepassi la crítica a les propostes de l’oposició. La seva trajectòria ho confirma i l’article del conselhèr Víctor León ho rubrica. Amb l’excepció de la creació d’un Comissió d’estudi aprovada el passat 1 de febrer, en aquesta legislatura totes les propostes d’Unitat d’Aran respecte al turisme han estat rebutjades.
L’el·laboració d’un Pla estratègic per al turisme aranès, el pla de protecció del paisatge, mesures per a l’impuls del senderisme…, entre altres, van ser mesures refusades sense cap proposta alternativa. Com també va ser rebutjada i combatuda l’elaboració i la producció del caviar a Les, avui ja convertit en un ambaixador aranès de primer ordre en tota la gastronomia espanyola. Poc podem esperar d’un govern que presenta un balanç tan pobre i a sobre es ratifica en l’immobilisme dedicant el seu esforç només a criticar les propostes de l’oposició. Certament un símptoma d’esgotament d’idees que marca el final d’un cicle, també en l’àmbit de les polítiques turístiques.
Paco Boya. Candidat a Síndic d’Aran per UA