El reconeixement del Pirineu ha fet avanços molt substancials al Parlament de Catalunya, uns avanços que, fins avui, havien sigut reivindicacions històriques defensades pel Partit dels Socialistes ininterrompudament durant les sis legislatures transcorregudes des de la recuperació de les institucions catalanes, i sistemàticament refusades per la majoria de CiU.
Finalment, el Parlament està dotant el Pirineu de les eines necessàries per fer-lo progressar i convertir-lo en un espai cohesionat i competitiu. El primer pas ha estat la modificació del Pla Territorial General de Catalunya per tal de reconèixer l´Alt Pirineu i l´Aran com un àmbit funcional de planificació en el conjunt del territori català i assolir el reconeixement de l´especificitat que els territoris de l´alta muntanya catalana mereixen. Un reconeixement que ha de permetre dotar la tasca institucional, d´una visió estratègica de l´Alt Pirineu i l´Aran que avui, i malgrat els avanços evidents que en aquesta última dècada han tingut les nostres comarques, ens mancava.
El següent pas serà la creació de l´Institut per al Desenvolupament del Pirineu i l´Aran que ens ha de servir per impulsar els nous i els vells reptes que encara no hem aconseguit com a territori, i que podríem resumir en aquests objectius:
– Preservar el patrimoni natural i cultural, per utilitzar-lo racionalment com a motor econòmic i fer de les nostres valls i pobles espais socialment cohesionats, augmentant la qualitat de vida col·lectiva i defensant la forma de vida i les particularitats de cadascuna.
– Exigir a les administracions la millora de les nostres comunicacions viàries, ferroviàries i aeroportuàries.
– Impulsar l´arribada i l´ús de les noves tecnologies per banda ampla a les nostres valls i pobles.
– Adequar els serveis públics (llars d´infants, atenció a la gent gran, l´educació…) a les característiques i demandes del nostre territori.
– Definir les nostres estratègies de projecció en el conjunt dels mercats turístics amb una marca conjunta i clars objectius de millora de la qualitat.
El Pirineu, després de dècades de despoblament i oblit, ha fet, en coherència amb els nostres entorns, un salt qualitatiu important en l´equiparació de serveis i molt especialment, en la millora de la renda, gràcies bàsicament, al turisme. Un mèrit dels pirinencs, de les administracions i de les qualitats d´un territori que s´ha convertit en el gran pulmó verd de Catalunya. Tanmateix, també podem afirmar que, si fins avui, cada vall en solitari ha fet aquests avenços, en un futur proper i amb aquestes noves eines de coordinació i reconeixement, els avenços poden ser, qualitativament i quantitativament molt més importants.
Hi ha molt a fer i en el nostre ànim no pot haver-hi lloc ni per l´autocomplaença, ni pel conformisme, com sovint ha succeït en les respostes d´aquest Govern quan hem parlat dels nostres problemes. Hem de continuar reivindicant, amb més força que mai, les comunicacions transversals que ens han de permetre consolidar espais de mercat interior, compartir ofertes culturals, dinàmiques associatives, i alhora, millorar l´oferta turística. Hem de complementar-nos, superar les diferències entre valls que han viscut forçosament d´esquenes i sovint aïllades, i entrar amb decisió en una etapa d´aprenentatges, de diàleg i de voluntat de consens en aquelles qüestions que ens afecten. Aquesta serà la millor clau per trobar alternatives i la raó necessària per a ser escoltats.
Els socialistes del Pirineu volem, un cop més, manifestar la nostra satisfacció pels avenços fets i pel consens obtingut en l´aprovació del Pla territorial Parcial del Pirineu. Un consens que esperem es reproduirà en la tramitació de la futura Llei per a la creació de l´Institut per al Desenvolupament del Pirineu. Com hem dit reiteradament al llarg de tots aquests anys, el nostre desig és que el futur immediat ens condueixi a la vegueria com a un espai propi dintre de la nova divisió territorial de Catalunya, on els pirinencs trobin, definitivament, una administració propera.
Francesc X. Boya, Joaquim Llena i Joan Ganyet