Eth nòste projècte ei Aran. Aran ès tu

El diputat aranès al Parlament de Catalunya, Francesc Boya, a adreçat una carta a tots els ponents de la Comissió Parlamentària per a la reforma de l´Estatut de Catalunya,

Boya creu molt important mantenir un contacte amb tots el ponents del nou Estatut, donat que “els aranesos, fidels a la nostra voluntat de ser un poble amb cultura, llengua i identitat pròpies, volem sumar-nos a l´oportunitat històrica que suposa la redacció d´aquest nou Estatut”. Segons Boya, es evident que l´essència del text que va inspirar la Llei 16/1990, altrament coneguda com la Llei d´Aran, ha de quedar reflexat en el nou Estatut de Cataunya. De la mateixa manera, “l´aranès ha de ser també objecte d´un nou redactat que s´adequï a la seva condició de llengua pròpia del territòri d´Aran”.



Carta de Francesc Boya als ponents de la Comissió Parlamentària per a la reforma de l´Estatut de Catalunya:


Benvolgut Sr. (Jaume Bosch i Mestres, Jordi Miralles i Mestres, Joan Ridao i Martín, Josep Huguet i Biosca, Miquel Iceta i Llorens, Lídia Santos i Arnau, Ramon Camp i Batalla i Núria de Gispert i Català).


 


 


Ens adrecem a vostè en tant que ponent de la Comissió Parlamentària per a la reforma de l’Estatut de Catalunya per tal que, en la nova redacció d’aquest estatut hi sigui present la singularitat del poble aranès, les seves institucions i la reconeixença de la seva llengua i la seva cultura com a elements més identificatius de la seva identitat.


 


L’Estatut de Sau va recollir en la seva disposició addicional primera que: “En el marc de la Constitució i de l’actual Estatut de Catalunya seran reconegudes i actualitzades les peculiaritats històriques de l’organització interna de la Vall d’Aran”.


 


Així mateix, en el seu títol Preliminar i en l’article 3.4, l’EAC es refereix a la llengua aranesa en aquests termes: “La parla aranesa serà objecte d’ensenyament i d’especial respecte i protecció”.


 


Posteriorment, i després de deu anys de llarga negociació amb les forces polítiques araneses, el Parlament de Catalunya, mitjançant la Llei 16/1990, va donar compliment a l’Estatut. Aquella llei, si bé no va satisfer plenament els aranesos, sí que va permetre reprendre el fil de la història i recuperar tímidament l’autonomia de la Vall que, com és sabut, tingué vigència fins l’any 1834.


 


Els aranesos, fidels a la nostra voluntat de ser un poble amb cultura, llengua i identitat pròpies, volem sumar-nos a l’oportunitat històrica que suposa la nova redacció d’aquest Estatut i, juntament amb el poble català, actualitzar i definir els drets consuetudinaris del nostre poble. En aquest sentit, és evident que l’essència del text que va inspirar la Llei 16/1990 ha de quedar reflectit en el nou Estatut de Catalunya, no pas en una disposició transitòria, sinó en un article que defineixi, constati i, si s’escau, adeqüi el marc jurídic i polític d’Aran.


 


Així mateix, la llengua occitana, coneguda a l’Aran amb el nom d’aranès, ha de ser també objecte d’un nou redactat que s’adeqüï a la seva condició de llengua pròpia del territori d’Aran.


 


Esperem la seva sensibilitat respecte a la qüestió que ens ocupa i restem a la seva disposició per abordar aquesta qüestió en un contacte personal.


 


Rebi una cordial salutació.


 


Francesc X. Boya i Alós.


 


Aran, 24 de febrer de 2004.



Carta de Francesc Boya al Honorable President de la Generalitat de Catalunya:


Honorable Sr. Ernest Benach i Pascual,


 


 


Ens adrecem a vostè en tant que President del Parlament de Catalunya, donat  que ens trobem a les portes de la reforma de l’Estatut de Catalunya,  per tal de donar-li a coneixer la voluntat del poble aranès que, en la nova redacció d’aquest estatut hi sigui present la singularitat d´aquest poble, les seves institucions i la reconeixença de la seva llengua i la seva cultura com a elements més identificatius de la seva identitat.


 


L’Estatut de Sau va recollir en la seva disposició addicional primera que: “En el marc de la Constitució i de l’actual Estatut de Catalunya seran reconegudes i actualitzades les peculiaritats històriques de l’organització interna de la Vall d’Aran”.


 


Així mateix, en el seu títol Preliminar i en l’article 3.4, l’EAC es refereix a la llengua aranesa en aquests termes: “La parla aranesa serà objecte d’ensenyament i d’especial respecte i protecció”.


 


Posteriorment, i després de deu anys de llarga negociació amb les forces polítiques araneses, el Parlament de Catalunya, mitjançant la Llei 16/1990, va donar compliment a l’Estatut. Aquella llei, si bé no va satisfer plenament els aranesos, sí que va permetre reprendre el fil de la història i recuperar tímidament l’autonomia de la Vall que, com és sabut, tingué vigència fins l’any 1834.


 


Els aranesos, fidels a la nostra voluntat de ser un poble amb cultura, llengua i identitat pròpies, volem sumar-nos a l’oportunitat històrica que suposa la nova redacció d’aquest Estatut i, juntament amb el poble català, actualitzar i definir els drets consuetudinaris del nostre poble. En aquest sentit, és evident que l’essència del text que va inspirar la Llei 16/1990 ha de quedar reflectit en el nou Estatut de Catalunya, no pas en una disposició transitòria, sinó en un article que defineixi, constati i, si s’escau, adeqüi el marc jurídic i polític d’Aran.


 


Així mateix, la llengua occitana, coneguda a l’Aran amb el nom d’aranès, ha de ser també objecte d’un nou redactat que s’adeqüï a la seva condició de llengua pròpia del territori d’Aran.


 


Esperem la seva sensibilitat respecte a la qüestió que ens ocupa i restem a la seva disposició per abordar aquesta qüestió en un contacte personal.


 


Rebi una cordial salutació,


 


 


 


 


 


Francesc X. Boya i Alós.


 


Aran, 1 de març  de 2004.