En contèxte globau que viuem, es representants publics auem de compréner e acceptar qu’assistim ath neishement d’ua naua era, d’un nau paradigma que mos emplace a hèr dera generositat un esturment indispensable qu’a de regir ua naua manèra de gestionar, mès propèra e mès empatica, que balhe certeses a ua ciutadania desconcertada e espantada per un present convuls e un futur incèrt. Balhar seguretats en miei dera inestabilitat e deth dubte ei possible e ua obligacion des govèrns e des servidors publics. E aquerò, qu’ei en si madeish tanben un rèpte, ei sonque possible dera proximitat ençà. Ua proximitat que d’Unitat d’Aran ençà reivindicam pr’amor qu’ei era qu’exercís eth Conselh Generau d’Aran, era maxima institucion aranesa, en sòn dia dia e en tot èster un des sòns prètzhètz mès importants, e que permet plaçar as persones en centre des politiques e dera accion.
Era sostenibilitat institucionau e politica der autogovèrn aranés a, totun, eth sòn major desafiament en reconeishement, acceptacion e respècte efectiu dera sua singularitat. E aquerò implique, sense cap tipe de dubte ne vacilacion, qu’eth Conselh Generau d’Aran dèishe d’èster considerat, d’un viatge entà toti, coma ua administracion locau.
Qu’era maxima institucion aranesa, que gestione competéncies autonomiques, coma era sanitat o era atencion sociau, e tanben de tipe locau, age un reconeishement juridic e administratiu explicit e singular esdeven ja ua urgéncia, non sonque peth risc de collapse dera pròpria institucion, se non perque açò impedís e contraditz, en efècte, eth concèpte madeish d’autogovèrn e deth sòn exercici. Ei a díder, contraditz eth mandat deth pròpri Estatut d’Autonomia de Catalunya e dera Lei de Regim Especiau dera Val d’Aran, quauquarren que met en risc eth mantenement des servicis publics tara ciutadania aranesa e qu’aguesti siguen gestionadi e definidi des deth nòste territòri. Açò donc, compòrte reforçar era idèa qu’era legislacion de regim locau sonque s’a de poder aplicar en Aran de manèra supletòria ara sua regulacion especifica, ei a díder, ara regulacion pròpria d’Aran, respectant tostemp era sua posicion singular.
Atau ac trasladè eth passat 28 de noveme as deputats e deputades deth Parlament de Catalunya pendent era mia compareishença ena cramba catalana, quauquarren que trabalham damb eth govèrn dera Generalitat tà que sigue resòlta en brèu, mès tanben damb eth congrès des deputats, entà arténher un reconeishement dera singularitat aranesa per part der Estat.
Superar donc eth tractament d’administracion locau tath Conselh Generau d’Aran ei un des rèptes mès importants d’aguesta legislatura, pr’amor que d’aquerò en depen era nòsta capacitat de decidir sus aqueri ahèrs que mos afècten, e de hè’c dera proximitat ençà, entà, e açò ei çò de mès important, garantir oportunitats e qualitat de vida tara ciutadania d’Aran.
Maria Vergés Pérez, secretària generau d’Unitat d’Aran e sindica d’Aran