En política, segurament com a la vida, hi ha normes no escrites. Són aquelles que fan possible la convivència però també són algunes de les regles que regeixen una democràcia. Llibertat, dignitat i respecte són pilars bàsics, en l’ofici de viure, en el dia a dia dels ciutadans i alhora, en el funcionament de les nostres institucions. Si ignorem aquests principis o en fem un mal ús, contribuïm a fer un món més difícil, un país més irreal i uns governs no només més aïllats dels ciutadans sinó, més injustos i irresponsables. Qualsevol govern està obligat a sotmetre’s a controls, a complir les seves obligacions, a explicar com i què gestiona, a defensar els interessos de tots, dels que són electors seus, i els que no ho són, i a dignificar tan com sigui possible la institució que ocupa. Malauradament, aquí a Catalunya, l’executiu, obsessionat només per la supervivència, impulsat únicament per quedar-se en el poder, ha oblidat quin és l’encàrrec que li han fet els ciutadans, tots, els que CiU considera com seus, i la resta. S’ha oblidat de governar. No es sotmet als controls i es nega, una i altra vegada, a explicar als ciutadans quina és la veritat dels “presumptes” casos de corrupció. No compleix les seves obligacions: des de lleis com la de l’habitatge a la construcció de guarderies o escoles que des de fa anys són barracons. No explica ni com ni què gestiona, perquè ni sabem per exemple com es pagaran obres com el Segarra-Garrigues ni tampoc com pensa solucionar el dèficit històric de comunicacions de zones com el Pirineu. Ha renunciat a defensar els interessos de tots i sinó com es pot explicar el suport de CiU al Pla Hidrològic Nacional? I finalment, ha aconseguit que tinguem motius per dubtar del prestigi de la institució que ocupen. Perquè manipular enquestes que paguem tots els contribuents, donar falses dades de construcció de pisos de lloguer per joves, pisos que, segons el president Pujol, ningú demana, o regalar subvencions a les escoles d’elit, no desprestigia al Govern? Governar no és fer propaganda d’allò que es podria fer i en 23 anys no s’ha fet, d’allò que es diu que es farà però no se sap qui i com es pagarà; no és intercanviar favors a canvi de càrrecs, no és amagar o manipular dades per beneficiar un conseller que s’ha oblidat que abans de candidat és governant. I governar és defensar de veritat els interessos de Catalunya, no només de paraula sinó amb fets i això vol dir no tenir un soci que parla del nostre país com si fos un “gueto”. Mai, ni els socialistes, ni ERC, ni Iniciativa haurien escollit ni escolliran el PP per anar del bracet, per tapar-se mútuament errors i dissenyar polítiques i pressupostos conjunts. Sabem que en els mesos que resten assistirem a l’escenificació d’una ruptura, tan falsa com les enquestes que entre tots hem pagat. Però que ningú s’enganyi. El PP està disposat al que calgui, a fer tan teatre com se li demani, perquè un cop més , CiU i populars tenen el mateix objectiu: evitar la victòria de Pasqual Maragall.
Els catalans pensen i amb raó, que 23 anys d’un govern del mateix color és massa temps, i que les conseqüències de tan llarga estada són: sequera de projectes i d’idees, entorns que viuen de la concessió pública, abús del poder i finalment, deteriorament de la democràcia, mitjançant el control de la societat i dels mitjans informatius. Només l’alternança garanteix la regeneració, i els ciutadans de Catalunya ja fa mesos que manifesten la seva voluntat de canvi. Doncs, som-hi tots! i obrim una nova etapa per Catalunya amb un govern nou, que porti més empenta, més ambició, i que alhora lideri i interpreti correctament el sentiment dels catalans. Per exemple, posant-se del seu costat davant l’amenaça del conflicte iraquià, un fet que ha aixecat un crit unànime de “no a la guerra”, expressat per una immensa majoria de catalans en unes manifestacions a les quals, lamentablement, no va assistir-hi el president de la Generalitat.
Cal un nou impuls i un nou govern, cal regeneració política i regeneració democràtica, cal un pas endavant per situar-nos i situar Catalunya en el lloc que li correspon a Europa i a Espanya. Cal un canvi polític que porti noves esperances i noves formes de governar.
Francesc Boya i Alós