Eth nòste projècte ei Aran. Aran ès tu

No resulta fàcil trobar a Europa situacions similars a la de l’aranès, una llengua que. malgrat la migradesa de parlants i gràcies a la perseverança de la gent de l’Aran, és avui una llengua viva i utilitzada en aquest territori. Cal per tant, subratllar la importància d’aquest fet transcendent. En primer lloc, per l’aposta feta pel diari Segre en aquesta publicació que arriba per consolidar i continuar el treball fet per tantes i tantes persones que, des de la militància lingüística, han treballat en favor del patrimoni col•lectiu que suposa la llengua. És difícil anomenar-los a tots i totes els que han fet avançar les coses en l’àmbit de la llengua: l’escola, les associacions com Llengua Viva o la Fundació del Museu Etnològic, els que des de les administracions han treballat per dotar la llengua de recursos tècnics i materials que facin possible l’aprenentatge, i finalment les administracions que han aportat a aquests projectes recursos suficients per fer-los possibles.
Perquè, finalment, la llengua, és avui l’element fonamental que permet identificar l’Aran com a espai cultural i lingüístic diferenciat, on s’hi sustenta una especificitat política, difícilment explicable si no fos acompanyada per aquesta patrimoni cultural.
Tinc, però, alguns escepticismes, davant d’aquells que afirmen que vivim avui una renaixença de la llengua. Tot i que és veritat que estem davant d’ una situació de noves expectatives, que arriben fonamentalment de la mà de les noves tecnologies que poden obrir nous camins per la pervivència de les llengües com la nostra. Em costa ser tan optimista. Els models econòmics imposen les seves lògiques i avui la situació social de la llengua no ha millorat. Podem dir que és la gran assignatura pendent, una assignatura on ni tan sols tenim ni sabem quin és l’estratègia per enfrontar-nos als canvis inevitables i meteòrics que s’estan produint en el sí de la nostra societat en aquests anys.
És, possiblement, el gran debat pendent: definir una estratègia lingüística consensuada per totes les sensibilitats polítiques de l’Aran i portar-la a terme amb coherència i sense regats en curt.
Encara un últim apunt important: el nou estatut farà l’aranès llengua oficial a tota Catalunya, en el marc de una futura llei de normalització lingüística. Un pas fonamental per, com va dir el secretari general del Govern de la Generalitat, comprometre al Govern Català en una tasca que no pot ser només de les institucions araneses, perquè, finalment, una llengua és un patrimoni de la humanitat i la seva supervivència ens tany a tots. La rotunda implicació del Govern de la Generalitat en “Aran ath dia” és un bon símptoma que mostra que algunes coses si han canviat.

Francesc X. Boya i Alós
Diputat i Conselher del Conselh Generau d’Aran