A LA MESA DEL PARLAMENT
Joaquim Llena i Cortina, Francesc Boya i Alós, Marta Camps i Torrens,
Manel Nadal i Farreres, Joan Ferran i Serafini i Oriol Nel·lo i Colom,
diputats del Grup Parlamentari Socialistes – Ciutadans pel Canvi, fent ús
d’allò que es preveu en els articles 134 i 135 del Reglament de
la Cambra, presenten per a la seva tramitació la següent Proposició
no de Llei sobre el transport públic a les comarques de muntanya i a
les zones de baixa densitat de població.
Les comarques de l’Alt Pirineu es caracteritzen per un sistema territorial
fragmentat, una baixa densitat demogràfica, una orografia accidentada
i un dèficit important en infrastructures de comunicació.
A algunes d’aquestes comarques, com l’Alta Ribagorça, el
Pallars Sobirà i la Vall d’Aran, l’única manera d’accedir-hi
es per carretera, i les línies de transport públic regular son
gairebé anecdòtiques. Es limiten als eixos principals i als pobles
de les valls centrals, deixant totalment desatesos els pobles de les valls laterals,
i ni els horaris, ni els itineraris, idèntics als de fa més de
30 anys, ni la freqüència de vehicles, són els adequats per
cobrir les necessitats dels ciutadans d’aquestes comarques.
La impossibilitat de comptar amb equipaments de referència, tant pel
que fa a la sanitat com a l’educació, i la llunyania respecte dels
principals centres de serveis del país, fan que els ciutadans i ciutadanes
d’aquestes comarques tinguin moltes dificultats per accedir a aquests
serveis. Tradicionalment, aquestes mancances s’han intentat suplir amb
el servei de taxis, amb el sobrecost que això suposa per a l’usuari.
Darrerament, ha hagut un esforç per part de la Generalitat en la implantació
del transport a la demanda. El
problema, però, rau en l’establiment d’aquest tipus de servei
en itineraris on ja existeix una línia regular de transport, amb un tipus
de concessió que impedeix plantejar alternatives que són del tot
necessàries i, en definitiva, complementàries.
L’objectiu del Departament de Política Territorial és
la cobertura de tot el territori i l’atenció de tots els ciutadans.
La mateixa llei d’Alt Muntanya contempla la possibilitat d’adoptar
mesures específiques, tant tècniques com legals per poder cobrir
aquest objectiu. Per totes les consideracions exposades es presenta la següent:
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
«El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu a:
1. Elaborar en el termini de 6 mesos un projecte de servei
de transport a les comarques de muntanya i a les
zones de baixa densitat de població, que contempli:
- a) Cobertura amb transport (taxi) la demanda a totes les
poblacions que encara no en disposin. - b) Mesures tècniques i jurídiques que facin possible
l’establiment de serveis complementaris (transport a la
demanda amb repetició d’itinerari) allà on les línies
de
transport regular no cobreixin totes les necessitats dels
ciutadans. - c) Mesures tècniques i jurídiques que facin possible la
reserva i/o adquisició de places de Taxi de forma individual
en els recorreguts de llarga distància».
Palau del Parlament, 3 de desembre de 2002
Joaquim Llena i Cortina, Francesc Boya i Alós, Marta
Camps i Torrens, Manel Nadal i Farreras, Joan Ferran
i Serafini i Oriol Nel·lo i Colom