Gràcies Sr. President e sres e srs. deputats.
Salutacions ath Sindic d’Aran.
Voi dar es gràcies as ponents qu’an visitat Aran e que vengueren tà explicar er Estatut e tà conéisher era volentat des aranesi en aguesta matèria.
Me platz adreçar-me a vostés sres deputades e srs. deputats en aranés tà deféner, coma deputat e coma conselhèr deth Conselh Generau d’Aran, era nomentada “singularitat d’Aran”. Un tèrme qu’en definitiva vò explicitar era personalitat d’un territòri que, coma toti vostés saben, a agut, ath long dera sua istòria, lengua pròpria, cultura, institucions e tradicion de govèrn.
Èm donc, dauant d’ua situacion politica qu’a suscitat un debat apassionat e a viatges, tanben, ac è de díder, interessat, ara recèrca d’ua responsa ara pregunta de: quin tracte a d’auer aguesta singularitat politica en contèxte d’ua Catalonha que reformule era sua relacion damb er Estat e reescriu eth sòn Estatut? Ben, donques, efectivament, se tracte de cercar aquera responsa en uns tèrmes que jo definiria dera següenta manèra:
1 Eth respècte ara volontat des institucions democraticaments trigades, que representen ath pòble d’Aran e qu’an manifestat era sua fèrma decision de mantier-se fidèus ara sua tradicion d’autogovèrn.
2 Velhar tà que toti es auanci que se poguen plantejar en aguest sens e en marc d’aguest estatut, siguen tà auançar en un modèl de societat capable de garantir mielhores ena qualitat de vida des ciutadans e ena qualitat democratica deth sòn exercici politic.
Aguesti son es principis sus es quaus, ath mèn enténer, s’a de fondamentar aguesta especificitat.
Mès aué, me cau, obligadament, coma deputat aranés, hèr un repàs des dates istoriques més remercables que mos an portat enquiath dia d’aué. Ac voi hèr damb tota era serenor e damb tota era solemnitat que requerís aguest moment. Tanben, damb er orgulh de pertànher a un pòble qu’entre es sòns merits compde damb eth d’auer gaudit dera democràcia mès antica deth nòste país.
Saben vostés qu’Aran refusèc eth feudalisme e administrèc es bens comunaus des sues institucions publiques. Ac hec tot garantint era defensa militara deth sòn territòri damb era sang des aranesi e en favor des reis de Catalonha e Aragon que li garantiren eth respècte deth sòns drets sus es bens comunaus e sus era sua particulara forma d’administrar-les.
Podem afirmar donc, qu’Aran a fondamentat era sua relacion damb Catalonha des deth liure pacte e a defenut es interèssi d’Aran e de Catalonha des d’ua volentat liura e pactada ath long dera sua istòria. Per aquerò jo, personaument, è defensat tostemp era catalanitat civica, que non culturau, des aranesi. Perqué aguesta catalanitat a estat afirmada tostemp des dera liura volentat deth pacte que, coma vostés saben, ei reflectit en document dera Querimònia.
Un pacte que portèc as Institucions araneses a sobrevíuer ath Decrèt de Naua Planta e a èster presentes ena vida vidanta des aranesi enquia 1834, quan sigueren adscrites ara província de Lhèida. Ua data que voi remercar tà hèr evident qu’ istoricament Aran a matengut ath long des sègles ua autonomia politica que le tenguec ath marge des divisions territoriaus e damb un perfil politic ben definit en contèxte catalan. Totun açò, e per un moment voi tanben remercar eth compromés des aranesi damb era politica catalana, damb personalitats com José María España Sirat, qu’aucupèc era conselheria de Governacion ena Generalitat des ans 30, e damb un papèr molt destacat ena organizacion dera defensa de Barcelona ena rebelhion militara deth 18 de junhsèga de 1936, o Nart Rodés, deputat aranès a qui me referirè mès endauant. Andús mostrèren, ja alavetz, eth sòn fèrm compromís damb Catalonha.
Catalonha recupère aué eth hiu dera istòria e, se m’ac permeten, pague un deute istoric damb Aran. Er Estatut de Sau non reconeishec era especificitat aranesa en 1979 e eth Parlament, de majoria nacionalista, demorèc dètz longui ans tà reconéisher es Institucions araneses que, com vostés saben, se formalizèc aguest reconeishement per miei dera Lei 16 de 1990 e posteriorament en an 1987, Aran siguec includit en mapa comarcau de Catalonha.
Mès tot açò ja ei passat, e maugrat es trebucs, Aran a sabut mantier, non sense dificultats, es sòns trèts diferenciaus, damb un combat enormament complicat en favor dera sua lengua e dera sua identitat. Ara, des deth 17 de junh 1991, sage de respóner damb es sues institucions ath rèpte der autogovèrn.
Eth nau estaut a de reflectir, e pensi qu’ac hè en bona mesura, aguest reconeishement des deth nau pacte que reflectís era istòria volentàriament compartida e era volentat de conquerir un futur plen d’esperances tàs nòsti conciutadans. Er Estatut assolide es bases politiques e juridiques que mos an de perméter auançar de cap ara construccion d’espacis politics mès justi, mès democratics e mès solidaris.
Voi convidar-les a veir en aguest procès de reconeishement deth hèt diferenciau aranés, non pas ua carga des obstacles deth passat, a on eth racionalisme politic mès estricte, poderie portar, equivocadament, ath pensament des que vòlen era Espanha unica, o era Catalonha d’ua soleta veu, d’un solet color. Jo les convidi a veir era oportunitat que supòse aué en Catalonha un espaci que pòt devier un laboratòri politic de prumèr orde, e a on eth principi dera subsidiarietat, ei a díder, era administracion des dera proximitat, dera democràcia mès genuïnament participativa, o eth pròpi tractament dera diversitat e dera preservacion dera identitat en un territòri damb tres lengües oficiaus, siguen un exemple de cristalizacion des valors mès actuaus dera politica en sègle XXI.
Aguesti seràn, a compdar d’ara, e s’ aguest Estatut s’acabe aprovant, qu’ei çò que demoram toti, es rèptes des ciutadans que viuen en Aran e especiaument, des nòstes institucions. Uns rèptes qu’an d’abordar-se des dera modernizacion d’aguestes institucions tà dar-les un sentit que, tot e que, cèrtament, se fondamente ena istòria, la despasen e devenguen un instrument de futur fòrça valuós tara nòsta societat.
Es aranesi donc, des dera equitat de tracte, sense pretener-se mielhors ne pitjors, des dera modèstia e er orgulh de saber-mos pirenencs que compartim un espaci qu’auem de cogestionar damb es nòsti vesins, e qu’auem de preservar coma un ben de tota era nòsta societat, mos sabem tanben, sres. deputades e srs deputats, responsables de mantier sus era planeta ua des lengües menaçades des moltes que malerosament i a. Ua lengua compartida damb ua Occitània a qui tot just li quede un petit alend de vida, e que demoram que gèstes com eth qu’aué hè eth Parlament de Catalonha, damb eth reconeishement dera oficialitat der aranés, permeten retrobar era esperança.
Pensi, sincèrament, qu’eth gèst qu’aué hè eth pòble de Catalonha per miei deth sòn Parlament tot reconeishent er occitan com ua lengua oficiau e pròpia, les aunore, a vostés e ad aguest Parlament. Perqué era sua decision non ei en favor der aranés, que tanben, ei en favor de totes es lengües deth mon qu’aué se tròben menaçades e en risc de desaparicion.
Auessa volut tanben qu’era esmenda de CIU respècte ara division territoriau auesse estat tanben frut d’ua transaccion qu’auesse mielhorat era redaccion actuau e que deishèsse es pòrtes daurides tà evitar que posteriores leis rebaishen era volontat d’aguest Estatut e er esperit dera singularitat qu’aué defeni. Non a estat possible e calerà qu’era definicion d’Aran en ordenament territoriau de Catalonha acabe definint-se ena naua Lei d’Aran e ena Lei d’Ordenament territoriau de Catalonha.
Tanben anóncii era acceptacion dera esmenda d’ICV sus era relacion a mès naut nivèu deth Conselh Generau damb era Generalitat de Catalonha. Ua esmenda que refortilhe es Institucions araneses.
Acabo, Sr. President, amb unes paraules que formen part de la nostra petita història i que van ser proclamades pel diputat Nart Rodés al president Macià l’any 1931 i que van repetir els alcaldes aranesos al president Pujol el 16 d’octubre del 1983 i que jo repeteixo aquí, certament sense el to desafiant que possiblement va tenir en la veu del diputat Nart Rodés, perquè, sortosament, i a diferència del que va passar al 1931, avui Catalunya ha fet un pas important en el reconeixement de l’especificitat de l’Aran. En tot cas aquestes paraules serveixen per il·lustrar que la reivindicació aranesa ve de ben lluny:
“Som uns catalans i espanyols d’una terra girada tota cap a França, reteniu-la amb el cor i amb els braços i no feu que tinguem motiu de tornar a dir a la Generalitat de 1931 allò que deien els comissionats aranesos a la Generalitat de 1411: els aranesos no han tingut mai altre senyor que Déu.
Ho dic, sres. diputades i srs. diputats, amb la certesa de saber que els
Francesc X. Boya
Diputat
Barcelona, 28 de seteme deth 2005.