Article d’opinió de Maria Vergés Pérez, Secretària General d’Unitat d’Aran i Síndica d’Aran
En el context global que vivim, els representants públics hem de comprendre i acceptar que assistim al naixement d’una nova era, d’un nou paradigma que ens requereix fer de la generositat un instrument indispensable que ha de regir una nova manera de gestionar, més pròxima i més empàtica, que dóna certesa a una ciutadania desconcertada i espantada per un present convuls i un futur incert. Donar seguretats al mig de la inestabilitat i del dubte és possible i una obligació dels governs i dels servidors públics. I això, que és en si mateix també un repte, és només possible des de la proximitat. Una proximitat que des d’Unitat d’Aran reivindiquem ja que és la que exerceix el Conselh Generau d’Aran, la màxima institució aranesa, en el seu dia a dia i sent una dels seus objectius més importants, i que permet situar a les persones en el centre de les polítiques i de l’acció.
La sostenibilitat institucional i política de l’autogovern aranès té, tot i així, el seu major desafiament en el reconeixement, acceptació i respecte efectiu de la seva singularitat. I això implica, sense cap mena de dubte ni vacilació, que el Conselh Generau d’Aran deixi de ser considerat, d’una vegada per sempre, com una administració local.
Que la màxima institució aranesa, que gestiona competències autonòmiques, com la sanitat o l’atenció social, i també de tipus local, tingui un reconeixement jurídic i administratiu explícit i singular ja ha esdevingut una urgència, no sols pel risc de col·lapse de la pròpia institució, si no perquè això impedeix i contradiu, en efecte, el concepte mateix d’autogovern i del seu exercici. És a dir, contradiu el mandat del propi Estatut d’Autonomia de Catalunya i de la Llei de Règim Especial de la Vall d’Aran, cosa que posa en risc el manteniment dels serveis públics per a la ciutadania aranesa i que aquests siguin gestionats i definits des del nostre territori. Això doncs, comporta reforçar la idea que la legislació de règim local només ha de poder aplicar a Aran de manera supletòria a la seva regulació específica, és a dir, a la regulació pròpia d’Aran, respectant sempre la seva posició singular.
Així ho vaig traslladar el passat 28 de novembre als diputats i diputades del Parlament de Catalunya durant la meva compareixença a la cambra catalana, afer que treballem amb el govern de la Generalitat perquè sigui resolta en brevu, i també amb el congrés dels diputats, per a aconseguir un reconeixement de la singularitat aranesa per part de l’Estat.
Superar doncs el tractament d’administració local per al Conselh Generau d’Aran és un dels reptes més importants d’aquesta legislatura, donat que d’això en depèn la nostra capacitat de decidir sobre aquells assumptes que ens afecten, i de fer-ho des de la proximitat, per a, i això és el més important, garantir oportunitats i qualitat de vida per a la ciutadania d’Aran.