Vediau 47 – Bastir present entà garantir eth futur

Article de Paco Boya Alós, president d’Unitat d’Aran e secretari entath Rèpte Demografic deth Ministèri entara Transicion Ecologica e eth Rèpte Demografic deth Govèrn d’España, publicat en Vediau numèro 47 de deseme deth 2024.

Es nòstes societats conviuen damb cambis plan prigonds. Ei çò que denominam “transicions” e mos afècten enes encastres tecnologics, damb era rapida transformacion des nòsti entorns quotidians e laboraus, a on era tecnologia pren cada còp mès protagonisme. Passe tanben enes cambis climatics a on vedem es impactes der escauhament dera planeta damb cambis extrems dera climatologia, e a viatges, damb eth damnatge e dramatisme coma eth qu’auem vist damb era DANA de Valéncia. Tot açò a lòc en contèxtes cambiants, a on era demografia e era diversitat configuren naui entorns sociaus enes nòsti pòbles e viles, cambis que son estructuraus e que transformen era forma de vida dera umanitat e ac haràn, encara mès, enes futures decades. Ei pr’amor d’aguesta realitat qu’Aran a de saber premanir-se tad aguestes transicisions e construsir ua comunautat que sigue resilienta ad aguesti cambis e age ath madeish temps era capacitat de mestrejar-les damb exit. Era clau ei saber anticipar-se as sòns efèctes, autant as positius coma as negatius. Se tracte d’auer ¨era vision” clara de com hargar eth país deth futur, saber damb quines airines l’auem de bastir e com arténher eth milhor scenari possible a on garantir eth progrès e eth benèster des ciutadans.

En aguest contèxte, non podem desbrembar era dificultat hijuda d’ua situacion geoestrategica ben complèxa: guèrres inacabables, incertitud enes cambis politics, societats mès complèxes que projècten aquera complexitat ena politica e era gobernança de païsi a on ja vedem aparéisher es pulsions des extremismes d’ultradreta qu’aué ja an contròle des EEUU, Itàlia, Hongria… entre d’auti. 

Deuant d’aguesta inestabilitat, aué, mès que jamès, cau qu’era politica dera proximitat, era que mos tòque mès d’apròp e aquera que mestrege es ahèrs quotidans, sigue solida. Mos cau auer projèctes politics capaci de garantir era solvéncia ena gestion des institucions pròpies e ath viatge, auer era influéncia de besonh enes endrets a on se prenen es granes decisions d’impacte. En aguest sens, cau díder que jamès coma en aguesti ans, Aran auie auut un nivèu de representacion tant important coma ara. Aguest èxit ei frut dera confidança des aranesi ena propòsta d’Unitat d’Aran. Totun, cau persutar, seguir trebalhant tà motivar as naues generacions dera importància e transcendéncia deth nòste autogovèrn, deth besonh de consolidar espacis de participacion e de reapropiacion des institucions per part dera societat. En definitiva, saber qu’auem ues bases solides sus es qu’assetiar eth futur deth nòste país sense pèrder de vista es prigondes complexitats qu’acompanhen as tempsi que mos a tocat víuer.