Era drastica retalhada de recorsi, er emplec de varietats der occitan que non son era aranesa e era eliminacion premeditada dera denominacion istorica dera lengua pròpria d’Aran, er aranés, en totes es publicacions deth govèrn catalan en tot substituïr-la pera d’occitan, atau coma er hèt qu’era Lei der Aranés de 2010 encara non s’a desplegat, demòstren era totau manca de respècte e d’interés qu’era Generalitat a ena lengua pròpria d’Aran

Pendent es darrèri ueit ans era Generalitat de Catalunya a metut en foncionament ua politica lingüistica respècte der aranés basada en mensprètz e abandon qu’a portat a que, a dia d’aué, age retalhat en un 40% es recorsi que destine tara lengua pròpria d’Aran, en tot passar des 100.000€ annaus que i destinèc en 2010, damb eth govèrn d’UA en Conselh Generau, as 60.000€ actuaus, tot e qu’eth pressupòst en matèria de politica lingüisitica deth govèrn de Catalunya entath catalan supère es 22 milions d’euros.

Ad aguesta realitat i cau híger er hèt qu’era Generalitat a cambiat era denominacion dera lengua pròpria d’Aran, er aranés, per occitan o occitan d’Aran, enes sues publicacions e planes web, en tot implementar ua mala praxis que sonque a provocat confusion ath torn dera lengua, quan aguesta passe peth pitjor moment dera sua istòria, en tot èster a un 17% d’usatge sociau.

Maria Vergés, conselhèra generau d’UA, manifestaue que “ei evident era identitat occitana der aranés, mès aquerò non ei rason entà qu’era nòsta varietat, aquera pera que, autant Generalitat coma Conselh Generau, an de protegir e potenciar, sigue acornerada e menspredada d’aguesta forma” e higie que “es darrèri ans auem vist coma era Generalitat retalhaue es recorsi tar aranés e substituïe de forma intencionada eth nòm d’aranés peth d’occitan sense avalorar er impacte qu’aquerò supause en ua lengua fragila e en perilh coma era nòsta atau coma er enorme risc de desafeccion des parlants, que reconeishen era sua lengua a trauès deth nòm damb que l’an coneishut tostemp”.

Entà Unitat d’Aran, eth govèrn dera Generalitat s’a apropriat dera denominacion dera lengua pròpria d’Aran, ua apropiacion que correspon unicament ath pòble aranés. Atau donc son nombroses es ocasions en que des d’Unitat d’Aran s’a reclamat ua rectificacion d’aguesta mala praxis, autant en plen deth Conselh Generau coma en d’auti airaus. “Era incapacitat deth Sindic d’Aran entà exigir respècte pera lengua pròpria d’Aran e ath pòble aranés ei constatada” afirme Vergés “ua incapacitat entà deféner es interèssi des aranesi que tanben se manifèste ena manca de projècte tar aranés e tath país”.

Des d’Unitat d’Aran se considère qu’es responsables dera politica lingüistica en Catalunya aurien de dimitir pr’amor qu’utilizen er aranés coma un esturment politic ath servici des sòns interèssi partidaris e non empleguen es recorsi e estratègies de besonh entà preserva-lo e impulsar-lo.

“Era nòsta lengua pròpria, er aranés, ei probablament eth màger signe d’identitat que possedim e, actuaument, ei mautractat de forma constant peth govèrn catalan. Calerie demanar-se qué passarie s’aguest mautracte l’amièsse a tèrme eth govèrn der Estat respècte deth catalan” declaraue Vergés.

Aran, 22 de gèr de 2019

Unitat d’Aran denuncia el maltrato que sufre el aranés por parte de la Generalitat de Catalunya frente a la impasividad del Conselh Generau d’Aran 

El drástico recorte de recursos, el uso de variedades del occitano que no son la aranesa y la eliminación premeditada de la denominación histórica de la lengua propia de Aran, el aranés, en todas las publicaciones del gobierno catalán sustituyéndola por la de occitano, así como el hecho que Ley del Aranés de 2010 todavía no se ha desplegado, demuestran la total falta de respeto y de interés que la Generalitat tiene en la lengua propia de Aran

Durante los últimos ocho años la Generalitat de Catalunya ha puesto en marcha una política lingüística respecto al aranés basada en el desprecio y abandono que ha llevado a que, a día de hoy, haya recortado en un 40% los recursos que destina para la lengua propia de Aran, pasando de los 100.000€ anuales que destinó en 2010, con el gobierno de UA en el Conselh Generau, a los 60.000€ actuales, aunque el presupuesto en materia de política lingüísitica del gobierno de Catalunya para el catalán supera los 22 millones de euros.

A esta realidad es necesario añadir el hecho que la Generalitat ha cambiado la denominación de la lengua propia de Arán, el aranés, por occitano u occitano de Aran, en sus publicaciones y páginas web, implementando una mala praxis que sólo ha provocado confusión alrededor de la lengua, cuándo ésta pasa por el peor momento de su historia, estando en un 17% de uso social.

Maria Vergés, conselhèra general de UA, manifestaba que “es evidente la identidad occitana del aranés, pero eso no es razón para que nuestra variedad, aquella por la que, tanto Generalitat como Conselh, deben proteger y potenciar, sea arinconada y menospreciada de esta manera” y añadía que “los últimos años hemos visto como la Generalitat recortaba los recursos para el aranés y sustituía de forma intencionada el nombre de aranés por el de occitano, sin valorar el impacto que eso supone en una lengua frágil y en el peligro como la nuestra como la enorme riesgo de desafección de los hablantes, que reconocen su lengua a través del nombre con el que la han conocido siempre”.

Para UA, el gobierno de la Generalitat se ha apropiado de la denominación de la lengua propia de Aran, una apropiación que corresponde unicamente al pueblo aranés. Así pues, son numerosas las ocasiones en las que Unitat d’Aran ha reclamado una rectificación de esta mala praxis, tanto en el pleno del Conselh Generau como en otros ámitos. “La incapacidad del Sindic de Aran para exigir respeto por la lengua propia de Aran y al pueblo aranés está constatada” afirma Vergés  “una incapacidad para defender los intereses de los araneses que también se manifiesta en la falta de proyecto para el aranés y para el país”.

Desde Unitat d’Aran se considera que los responsables de la política lingüística en Cataluya deben que dimitir porque utilizan el aranés como un instrumento político al servicio de sus intereses partidarios y no usan los recursos y estrategias necesarios para preservarlo e impulsarlo.

“Nuestra lengua propia, el aranés, es probablamente el mayor signo de identidad que poseemos y, actualmente, es maltratado de forma constante por el gobierno catalán. Habría que preguntarse qué pasaría si este maltrato lo llevara a cabo el gobierno del Estado respecto del catalán”, declaraba Vergés.

Aran, 22 de enero de 2019

Unitat d’Aran denuncia el maltractament que pateix l’aranès per part de la Generalitat de Catalunya davant la impassivitat del Conselh Generau d’Aran

La dràstica retallada de recursos, l’ús de varietats de l’occità que no són l’aranesa i l’eliminació premeditada de la denominació històrica de la llengua pròpia d’Aran, l’aranès, en totes les publicacions del govern català substituint-la per la de occità, així com el fet que Llei de l’Aranès de 2010 encara no s’ha desplegat, demostren la total falta de respecte i d’interès que la Generalitat té en la llengua pròpia d’Aran

Durant els últims vuit anys la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa una política lingüística respecte a l’aranès basada en el menyspreu i abandó que ha portat al fet que, a dia d’avui, hagi retallat en un 40% els recursos que destina per a la llengua pròpia d’Aran, passant dels 100.000 € anuals que va destinar el 2010, amb el govern d’UA al Conselh Generau, als 60.000 € actuals, tot i que el pressupost en matèria de política lingüísitica del govern de Catalunya per al català supera els 22 milions d’ euros.

A aquesta realitat cal afegir el fet que la Generalitat ha canviat la denominació de la llengua pròpia de l’Aran, l’aranès, per occità o occità d’Aran, en les seves publicacions i pàgines web, implementant una mala praxi que només ha provocat confusió al voltant de la llengua, quan aquesta passa pel pitjor moment de la seva història, estant en un 17% d’ús social.

Maria Vergés, conselhèra generau d’UA, manifestava que “és evident la identitat occitana de l’aranès, però això no és raó perquè la nostra varietat, aquella per la qual, tant Generalitat com Conselh, han de protegir i potenciar, sigui arraconada i menyspreada d’aquesta manera” i afegia que “els últims anys hem vist com la Generalitat retallava els recursos per l’aranès i substituïa de manera intencionada el nom d’aranès pel de occità, sense valorar l’impacte que això suposa en una llengua fràgil i en el perill com la nostra com l’enorme risc de desafecció dels parlants, que reconeixen la seva llengua i el nom amb el qual l’han conegut sempre “.

Per UA, el govern de la Generalitat s’ha apropiat de la denominació de la llengua pròpia d’Aran, una apropiació que correspon únicament al poble aranès. Així doncs, són nombroses les ocasions en què Unitat d’Aran ha reclamat una rectificació d’aquesta mala praxi, tant en el ple del Consell General com en altres àmbits.

“La incapacitat del Síndic d’Aran per exigir respecte per la llengua pròpia d’Aran i al poble aranès està constatada” afirma Vergés “una incapacitat per defensar els interessos dels aranesos que també es manifesta en la manca de projecte per l’aranès i el país”.

Des Unitat d’Aran es considera que els responsables de la política lingüística a Cataluya han de dimitir perquè utilitzen l’aranès com un instrument polític al servei dels seus interessos partidaris i no fan servir els recursos i estratègies necessaris per a preservar-lo i impulsar-lo.

“La nostra llengua pròpia, l’aranès, és probablamente el major signe d’identitat que posseïm i, actualment, és maltractat de forma constant pel govern català. Caldria preguntar-se què passaria si aquest maltractament el portés a terme el govern de l’Estat respecte del català”, declarava Vergés.

Aran, 22 de gener de 2019