Eth nòste projècte ei Aran. Aran ès tu

Ua aventura nomentada Aran

Era formulacion d’ua naua forma d’exercir era politica ei eth punt de partença d’aguest viatge, pr’amor que lo volem caminar amassa damb es ciutadans e era societat civil. En Aran deth sègle XXI, era activitat publica non se pòt amiar pes decisions unilateraus, senon per miei dera accion concertada d’autors publics e privadi. Eth viatge comence quan cadun s’implique en aquerò que mos ei comun, quan comprenem qu’Aran coma projècte ei ua bastissa a on toti mos auem de besonh. Malurosament, eth Conselh Generau non a agut enquia ara era centralitat que li corresponie ena direccion dera vida politica e sociau, qu’a compdar d’ara agarrarà còs dera man des Conselhs de Terçon, ua figura istorica que recuperam, dera nòsta vocacion municipalista ençà, coma espaci de deliberacion publica enter eth Conselh, es Ajuntaments e es pedanies deth terçon.

Eth consens a de mercar en aguest sens es ahèrs de país que, coma era reforma dera Lei d’Aran, afècten ath nòste autogovèrn. Acòrd tant damb toti es grops politics damb representacion en Conselh coma damb era societat aranesa. Mès tanben ei de besonh d’arténher eth pacte damb es govèrns catalan e espanhòu entath reconeishement e emparament der autogovèrn, atau coma auem hèt en tot encetar ua etapa de fèrma collaboracion enter eth Conselh Generau e era Generalitat, pr’amor qu’atau, e sonque atau, s’artenhen resultats e solucions as nòsti problèmes de finançament e des pròpris d’ua societat auançada coma era nòsta. Acòrd e autonomia son es principis que regiràn era relacion deth Conselh Generau damb es autes administracions.

Ei notable qu’era reforma dera Lei d’Aran, que s’a d’aprovar per mandat estatutari, serà un des elements centraus dera legislatura des deth punt d’enguarda politic. Era naua norma a de devier un esturment eficaç entath desvolopament der autogovèrn ath servici dera ciutadania. Per aguest motiu e ath marge de tacticismes, eth govèrn deth Conselh Generau e eth govèrn dera Generalitat an barrat un acòrd tà iniciar es estudis prèvis ara redaccion dera Lei damb era creacion d’ua comission juridica bilaterau e damb era garantia artenhuda entà que, fin finau, Aran demore ath marge dera organizacion territoriau des vegueries.

Mès tanben ei vertat qu’eth compromés de desvolopament deth nòste marc juridic ei ua aventura ara quau non podem hidar toti es nòsti desafiaments e rèptes a cuert e miei tèrme. Era apòsta per mès país, pera politica sociau e per ua economia establa son tres èishi fonamentaus que delimiten clarament eth nòste caminar.

Bastim país dejà en tot plaçar Aran ath marge des vegueries, mès tanben en tot revisar era competéncia de Cultura, pr’amor qu’a despièch de constituir era nòsta rason d’èster, a demorat aletargada pendent toti aguesti ans e requerie d’un finançament melhor. Eth Govèrn a prebotjat ath delà, damb era implicacion dirècta dera Generalitat a trauèrs deth Departament dera Vicepresidéncia, eth Consòrci de Politica Lingüistica, un organisme plan transcendentau entara promocion, difosion e normalizacion dera lengua en toti es sòns encastres.

Er impuls decidit des politiques sociaus de coesion e benèster mos an de balhar un ensenhament, ua sanitat e uns servicis sociaus publics de qualitat e eficàcia reconeishudes. Auem començat a traçar aguest orison en tot liderar era Taula d’Ensenhament qu’a d’activar eth Plan Educatiu Territoriau d’Aran e, en encastre deth benèster, en tot prebotjar era remodelacion dera residéncia Sant Antòni de Vielha damb un pressupòst d’1,7 milions d’èuros, en cercar era descentralizacion dera residéncia de dia entara gent grana e en reforçar es Servicis Sociaus damb ua tecnica sociau d’atencion as persones depenentes e damb ua tecnica sociau entara coesion sociau e hemna.

Mès eth trajècte que seguim cau que sigue caushigat sus un terren solid e estable, e d’aquiu eth rèpte qu’afronte eth Govèrn entà consolidar ua economia damb eth futur garantit. Eth modèl de creishement, basat en torisme, sustot de nhèu, s’a d’adaptar as naues tendéncies deth mercat mejançant era desestacionalizacion e diversificacion deth producte. En aguest sens, eth Govèrn a començat a prebotjar un Plan Estrategic entà potenciar eth torisme actiu e terapeutic, e compde damb era complicitat de Tourespaña entà iniciar un projècte pilòt que place Aran coma destinacion toristica internacionau.

Era aventura compartida entà hicar Aran en sègle XXI suposarà ua etapa de maduresa entath nòste autogovèrn pr’amor qu’a compdar dera melhora substanciau deth convèni de finançament damb un plan entà consolidar era implantacion dera maxima institucion, eth govèrn deth Conselh Generau a coma principau objectiu devier era administracion de referéncia entà qu’es ciutadans agen mès oportunitats e mès qualitat de vida, en tot recuperar eth sentit d’autogovèrn util ath servici des persones qu’aguest país a manifestat ath long des segles.

Francés X. Boya Alòs

Sindic d’Aran