Tu, Ricardo, ac demostraues tamb tanta eufòria qu’ère impossible que passèsses despercebut.
Es tòns uelhs blus de guardada penetranta non se deishauen pèrder cap detalh, e tostemp ères a punt de díder, sense cap pòur, cò que pensaues. Lutador empedernit deuant des adversitats, era libertat d’expression ère era tua enguarda e eth tòn esperit tostemp fidèu ara tua gent.
Te volem rebrembar atau, inquiet, e engüejaram eth tòn coratge e era tua dedicacion ath partit, pr’amor que tu credies qu’era Val d’Aran ei unica, com ac sentem es que èm es tòns companhs. Te portaram tostemp laguens nòste, atau madeish com a Pepita Caubet e Jose Mª Sirat, defensors constants des nòsti drets e precursors d’açò qu’aué ei Unitat d’ Aran, un grop de persones, en qué peth dessús des ideaus impère eth respècte e era consideracion per cadun de nosati que sajam de caminar ena madeisha direccion.
Per açò, des dera nòsta mès grana admiracion e reconeishement, te volem dedicar aguestes paraules. Ua companha tua.
Cristina Enseñat
Vielha, març de 2009