L’Aran ha destacat en el conjunt de Catalunya per la seva pròpia personalitat i els seus lligams geogràfics, històrics, culturals i lingüístics que el vinculen a les terres gascones i a la gran família occitana.
Des del 1175 la Vall passà a formar part de la corona catalano-aragonesa pel Tractat d’Emparança que els aranesos estipularen amb el rei Alfons I. El 1313 els aranesos decidiren per votació popular la permanència de la Vall, a la corona catalano-aragonesa, al mateix temps que Jaume II atorgà el conjunt de privilegis anomenat Era Querimònia, veritable carta magna d’Aran, ratificada per tots els reis fins a Ferran VII. El 1414, a més, el Síndic d’Aran oferir la unió lliure i pactada d’Aran al Principat de Catalunya, cosa que el Parlament català acceptà. El decret de Nova Planta de 1716, que suprimí les institucions polítiques de Catalunya, no afectà el règim politico-administratiu de la Vall d’Aran i, per això, no fou aquesta incorporada a cap dels nous corregiments en què fou dividit el Principat. Fins que el 1834 la Reina Governadora suprimí les institucions tradicionals araneses, fet que culminà amb una acció de força del governador reial Pascual Madoz que imposà a la Vall d’Aran el nou règim administratiu general de l’Estat.
Amb l’arribada de la democràcia els aranesos van reclamar als redactors de l’Estatut de Sau el reconeixement de les especificitats araneses, que van quedar tímidament recollides en l’article 3 i la disposició addicional primera de l’Estatut actual. Deu anys més tard el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Règim especial de la Vall d’Aran i el 17 de juny de 1991 es va constituir el nou Conselh Generau d’Aran.
L’adhesió dels aranesos a llur llengua i, sobretot, la seva antiquíssima tradició cultural i política mereix que Catalunya reculli en la redacció del nou Estatut d’Autonomia la voluntat dels aranesos i , faci un reconeixement explícit de la seva identitat, establint un ordenament jurídic i administratiu privatiu i propi de l’Aran, més enllà, si cal, del marc de l’administració local
El nou Estatut d’Autonomia de Catalunya ha d’actualitzar una estructura administrativa que, sens perjudici de l’organització municipal, faci possible la gestió de les atribucions que afecten directament els interessos peculiars del territori, així com l’establiment d’un marc legal que permeti que el Conselh Generau pugui assumir les competències que li pertoquin
El conjunt de les forces polítiques araneses representades al Ple del Conselh Generau d’Aran us demanen, en un moment de transcendència històrica, la vostra participació en aquest procés de debat. Cal que Catalunya senti amb força la nostra veu. Aquest document que ara podeu esmenar, és un pas en la recerca del màxim consens possible de la societat aranesa per tal que el nostre país segueixi en la tradició històrica de l’autogovern i el reconeixement de la seva llengua i la seva cultura.
En tot atier eth procés de reforma der Estatut d’Autonomia de Catalonha entenem qu’eth nau Estatut aurie d’auer un titol especific relatiu a Aran. Aguest titol aurie de contemplar es següents questions:
1.- Era singularitat privatiua d’Aran com a país damb territòri, lengua, istòria e cultura pròpies.
2.- Eth reconeishement de Catalonha e deth sòn Parlament, en promòir, respectar, protegir, deféner e desplegar es institucions pròpies de govèrn e eth reconeishement dera singularitat deth territòri d’Aran, mès enlà dera organización locau, comarcau e supra comarcau.
3.- Dar mandat ath Parlament de Catalonha entà qu’en tèrme maxim de dus ans vòte ua segona lei de regim especiau d’Aran en reconeishement d’un regim juridic public dera entitat territoriau d’Aran, en tot establir un nau listat de competéncies de cession obligatòria, en tot acceptar-li eth desplegament reglamentari com a facoltat exclusiva, e sense mès límits qu’eth respècte ath blòc de constitucionalitat e ath principi de legalitat.
4.- Era declaracion exprèssa de qu’eth territòri d’Aran non pòt quedar includida en cap division territoriau pròpia de Catalonha que non sigue era madeisha
5.- Era declaracion expressa de qu’eth Magnific Sindic d’Aran, com a president deth Conselh Generau d’Aran ei er ordinari dera Generalitat de Catalonha en Aran, e laguens deth territòri d’Aran protocollariament e immediatament peth dejós deth Plan AunorablePresident dera Generalitat de Catalonha.
6.- Reconeishement dera lengua aranesa (occitan d’Aran) com a lengua pròpia de Catalonha, en tot èster oficiaus en Aran es lengües aranesa, catalana e castelhana. Es administracions d’Aran e de Catalonha velharan en foncion des sues competéncies per emplec, er ensenhament e era normalizacion der aranés.
Val d’Aran, a 20 de junhsèga de 2004