Carta de Noelia Costa as vesins de Marcatosa

Planvoludi vesins,

Ei entà jo un plaser
e un aunor presentar-me a vosati coma candidata deth terçon de Marcatosa
per Unitat d’Aran-PSC, as pròplèu eleccions municipaus deth mes
de mai.

Mès abantes de seguir,
deishatz que vos parla un shinhau de jo: neishí en Vielha en 1973 e
de hè 3 ans viui en pòble de Mont. Sò licenciada en Farmacia pera
Universitat de Barcelona e Doctorada en Ciències Naturaus, ena especialitat
de Biotecnologia, pera Universitat de Würzburg, en Alemania. Totun,
era mia formacion academica non ei çò de mès important: dera mia
umila posicion ençà, vos voi díder ce qué ei çò que m’a empenhut
a díder: “òc, me presenti enes listes electoraus dera gent d’Unitat
dAran”. Donques: illusion, volentat de cambi e, sustot,
ganes de trabalhar pera tèrra qu’estimi
.

Aqueri que me coneishetz
peth mèn mestièr de farmaceutica, sabetz que creigui que, peth dessús
de tot, èm persones que viuem ena madeisha Val e que a toti mos amien,
mès o mens, es madeishes inquietuds, es madeishes preocupacions e es
madeishi talents de progrès: qu’era Val mantengue e melhore eth sòn
paisatge e entorn, entà que pogam gaudir-ne es que viuem aciu e es
que mos visiten; qu’es servicis as ciutadans (era sanitat, eth transpòrt,
es servicis sociaus, era cultura…) siguen de qualitat; que pogam auer
tanben d’auti recorsi enes qu’emparar era nòsta economia; e en
definitiva, qu’auer qualitat de vida non sigue un luxe, se non un
dret de toti, viuegam en un pòble gran o en un de petit.

Non voi alongar-me
massa, sonque voi que sapigatz qu’aguesta decision a estat fòrça
meditada, pr’amor qu’aué en dia era politica ei fòrça complèxa.
Creigui qu’er hèt d’auer viscut en un aute país, d’auer trabalhat
en airau dera investigacion e dera salut, te balhe ua perspectiva diferenta
de coma poder afrontar es besonhs deth dia a dia, mès tot laguens d’un
clima de cooperacion damb toti. Tanben creigui qu’er hèt d’èster
ua hemna da un nau aire a segontes quines actituds agresiues que se
dan ena politica e, que creigui que nosati en nòste país petit auríem
d’esvitar, pr’amor que toti i viuem.

Pensi que se daurís
una pòrta ath cambi, a on era gent joena pogam accedir ara politica
sense auer d’amagar-mos d’arren, damb eth cap ben naut e bones intencions.
Atau poiram hèr reau era nòsta volentat de trabalhar peth país, coma
ei era mia trabalhar peth terçon de Marcatosa, en que viui e coneishi
es mancances qu’encara auem.

Sense mès voi arregraïr
que non ajatz lançat era carta sonque reber-la, e aja podut hèr vòstes
es mies inquietuts.

Fòrça gràcies.

Noelia Costa Riu