A través d’una moció a la Diputació de Lleida, Unitat d’Aran ha reclamat que es revisin els marcs normatius en matèria de llars d’infants per facilitar models adaptats a les realitats dels petits municipis i de les seves situacions socioeconòmiques
El ple de la Diputació de Lleida celebrat aquest matí ha aprovat per unanimitat la moció defensada per Francés Boya, diputat d’Unitat d’Aran, en la què es reclama a la Generalitat que adapti la normativa sobre llars d’infants, donat que aquesta condiciona negativament el seu funcionament en els municipis petits.
La distribució de la població a Catalunya defineix dues realitats demogràfiques: la realitat urbana, en especial la de la gran àrea metropolitana de Barcelona, que acumula aquests dos terços de la població; i enfront d’aquestes àrees esmentades, una Catalunya rural, dispersa i amb ràtios poblacionals molt inferiors i sovint amb necessitats condicionades per l’envelliment i les dificultats de desenvolupament econòmic.
Per a Boya “resulta obvi que la gestió territorial i administrativa d’aquestes realitats requereix un tractament singularitzat i adaptat a la realitat sociodemogràfica de cadascuna d’elles” i afegia que “malgrat aquesta dualitat sovint ens trobem amb un marc normatiu que, no sols no respon a les realitats descrites, sinó que les accentua ja que es dicten responent a criteris centralitzadors i de mentalitat urbana”.
En el cas de les llars d’infants municipals, aquests centres, tot i no ser considerats un servei essencial, són un recurs imprescindible per facilitar la conciliació laboral i familiar alhora que responen a una imperiosa necessitat social, depenen laboral i econòmicament dels ajuntaments, no obstant el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, que el 2014 va eliminar la dotació econòmica que facilitava als ajuntaments per realitzar aquest servei fent que les diputacions assumissin aquest cost, tot i que considerablement més reduït, és qui en regula els horaris lectius i condiciona els requisits del personal a través del Decret 282/2006 de 4 de juliol.
“Això fa que els ajuntaments hagin de competir laboralment pel què fa als mestres d’educació infantil amb el propi Departament, ja que aquests professionals no obtenen mèrits reconeguts per desenvolupar la seva tasca a l’escola bressol” manifestava Boya “i aquest fet provoca que els pobles petits tinguin greus problemes per complir amb l’estricta normativa per aquest tipus de servei”.
Per a Unitat d’Aran, les escoles bressol són un servei essencial per retenir la població i combatre l’envelliment de les nostres contrades. Amb aquesta moció, es vol fer un toc d’atenció i una reflexió compartida sobre el model de gestió que requereixen els petits municipis i el valor insubstituïble de la seva funció en la gestió territorial del país.
Per aquest motiu “hem d’exigir, tant a l’administració de l’Estat com a la pròpia Generalitat la màxima sensibilitat i eficiència en l’elaboració del marc normatiu i en l’assignació dels recursos per atendre aquests serveis essencials en tot allò que fa referència al món rural i als municipis petits”, concloia Boya.
La moció, iniciativa d’Unitat d’Aran, ha estat presentada conjuntament amb el grup del PSC a la Diputació de Lleida i ha estat aprovada per unanimitat.
Lleida, 23 de juny de 2017