Eth nòste projècte ei Aran. Aran ès tu

Però crec que, en política, l’honestedat és justament saber prendre decisions per doloroses que siguin, i poder, malgrat els errors, aixecar el cap i saber que tot el que has fet, ho has fet pensant que era el més convenient per l’interès general dels ciutadans i del país. Certament, el president no tenia altra opció que clarificar les posicions del govern i posar-lo al servei del primer objectiu que avui té Catalunya, que no és altre que millorar l’Estatut del 79 i avançar en el seu autogovern. I és en aquest sentit que avui ens sentim més confortats, perquè sabem, estem convençuts, que l’opció presa, malgrat el dolor, era la millor de totes les opcions possibles si pensem en termes d’interès general per al conjunt dels ciutadans i ciutadanes.

No vull aprofundir en les raons d’ERC per mantenir determinades posicions polítiques, especialment aquelles que l’ han portat al no. Algú amb responsabilitats en aquest partit em va dir, “som un partit molt especial”. Suposo que sí. Però el fet de ser un partit assambleari, desitjable en una democràcia participativa, -tot i que vull recordar que al congrés de Lleida, l’executiva ja va intentar canviar-ho- té, ineludiblement un preu. Un preu sovint difícilment conciliable amb els compromisos que assumeixen els partits de govern. Entre altres raons, perquè els partits de govern es deuen als seus militants, però també als seus votants. I la direcció d’ERC paga aquest peatge de l’assamblearisme, després de ser desautoritzada per les seves bases. És tot un símptoma, -insisteixo- de democràcia. Però sovint, en política, quan la democràcia es porta fins a les últimes conseqüències, cal saber també, ser coherents amb les decisions i entendre que, com avui afirma gairebé tothom, no era raonable un govern amb una posició tan confusa davant del proper referèndum del 18 de juny, i per tant, aquesta decisió d’ERC portava en el seu full de ruta, la fi d’aquest Tinell.

Ara és l’hora del desenllaç final. Des del PSC-Ciutadans pel Canvi hem estat coherents amb allò que ens vam comprometre a l’iniciar aquesta legislatura: que Catalunya tingui el millor Estatut de la seva història. El poble de Catalunya té ara a les seves mans la possibilitat de recolzar aquesta proposta i iniciar una nova etapa del nostre autogovern, o rebutjar-ho. Nosaltres explicarem, fins al dia 18 de juny, que com a país no hem de perdre aquesta oportunitat, entre altres coses perquè aprofitar aquesta no exclou les millores que ens pugui aportar el futur, si és que hi són.

Per tant, ara, és el moment d’animar als ciutadans a dir un sí clar i català, un sí responsable i encoratjador que ens obri nous horitzons de futur com a país i com a ciutadans que volen institucions i marcs jurídics que els ajudin a millorar el seu benestar i les seves oportunitats davant la vida. En definitiva, això és l’Estatut: una eina per avançar vers millors cotes de benestar.