Eth nòste projècte ei Aran. Aran ès tu

Solemne signatura de l’acord per a un govern catalanista i d’esquerres a la Generalitat de Catalunya

Pasqual Maragall, Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Saura han firmat avui al Saló del Tinell del Palau Reial de Barcelona l´acord per a un govern catalanista i d´esquerres a la Generalitat de Catalunya.

L´acte, que ha comptat amb l´assistència de destacades personalitats del món polític, cultural i acadèmic, ha finalitzat amb el cant de l´himne de Catalunya, Els Segadors.

El president del PSC i pròxim president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha garantit en la seva intervenció un govern tranquil i fecund, i ha promès, recordant una metàfora de Salvador Espriu, vetllar per l´estabilitat del seu govern en dir que “em comprometo a garantir que la unitat dels tres trossos del mirall de Catalunya serà suficient perquè la veritat resplendeixi”.

Maragall ha afirmat que “la ciutadania ens ha dit de forma clara que volia una Catalunya efectivament reconciliada, que sigui un cor, i no un solista”, i ha subratllat que han fet falta 100 anys perquè l´esquerra pogués governar amb tranquil·litat.

“El poble ens ha dit que governem junts, i hem fet l´esforç d´aconseguir un govern conjunt”, ha dit Maragall, qui ha afirmat que “la història no es fa només a partir d´allò que diuen els governs, sinó que moltes vegades es fa des de baix, des del poble”.

Per part d´ERC, el seu secretari general, Josep Lluís Carod-Rovira, ha iniciat el seu discurs llegint una frase de l´escriptor i historiador Antoni Rovira i Virgili en què es vincula la defensa de Catalunya com a poble amb els valors de l´esquerra, i tot seguit ha assenyalat que “després de 23 anys de catalanisme conservador “ara és l´hora del catalanisme d´esquerres”.

De la seva banda, el president d´ICV, Joan Saura, ha dit que “avui és un dia històric” perquè, segons el seu parer, després de les eleccions, s´obren “nous horitzons de progrés i de catalanitat”.

TEXT ÍNTEGRE DE LA INTERVENCIÓ DE PASQUAL MARAGALL

“Ciutadans i ciutadanes de Catalunya que esteu avui aquí. Han hagut de passar gairebé 25 anys perquè Catalunya es retrobi sencera avui aquí, en aquest Saló del Rei, en aquest Saló del Tinell. Han hagut de passar 25 anys perquè Catalunya reconegui que la seva veu no era només una, perquè reconegui la seva pròpia diversitat com una riquesa i no com un problema, perquè Catalunya decidís.

Ens ho han dit en les eleccions de forma clara, ens ha dit coses –és possible que no de la manera que alguns haurien volgut– de la forma més clara en aquests anys de democràcia des del 1984: que volia una Catalunya reconciliada. Una Catalunya que sigui un cor i no un solo o un solista. Han passat 20 anys perquè això fos possible. Catalunya ja no es pot confondre amb un accent.

Però han hagut de passar cent anys perquè això fos possible amb tranquil·litat. No hi ha hagut un govern d´esquerres en aquest país que no fos en situació extrema, de crisi mundial, d´una guerra mundial a l´horitzó que pràcticament impossibilitava que aquell Govern fos Govern, que dramàticament va anar a la presó. Sí, el president de Catalunya, Companys, va anar a la presó. ¿Era aquella una governació normal?, ¿va ser un període normal? No ho va ser, ni per a Catalunya, ni per a Espanya, ni per a Europa, ni per al món, i avui podem dir que, per primera vegada, el poble de Catalunya i els seus partits més populars, els partits de l´esquerra, comencen un període de Govern tranquil, que serà fecund.

Perquè les esquerres ens hem foguejat, n´hem après. En tots aquests anys les esquerres hem sabut el que era la presó, uns més que altres, diguem-ho. Hem sabut el que era l´exili, també uns més que altres. Avui tenim aquí representants dels partits de tota aquesta trajectòria: Esquerra Republicana, que ha viscut tot el que ha viscut; l´antic PSUC, que va conduir, de fet, juntament amb el Moviment Socialista de Catalunya de Raimon Obiols i Joan Raventós, aquella Assemblea de Catalunya que en el fons ens va marcar el camí.

Jo crec que avui hi som tots. Tenim una responsabilitat immensa. Sabem que el poble de Catalunya ens ha donat una majoria a tots àmplia, a cada un petita, amb uns creixent, altres decreixent, en tot cas no pas suficient per governar sols. El poble de Catalunya ens ha dit: ´Governeu junts, enteneu-vos, feu l´esforç que s´hagi de fer perquè pugui sortir un programa que sigui de tots, el programa representatiu dels interessos del poble de Catalunya avui´.

I ho hem fet. I vull felicitar i agrair a tots els que durant aquells dies llargs, que la història dirà que han estat curtíssims però que han estat intensíssims, hem fabricat el que ara firmarem i que quedarà aquí al Tinell com a record històric, al Museu d´Història.

Jo recordo que la primera vegada que vaig entrar aquí va ser un dia que el rei Joan Carles, acabat de nomenar, visitava Barcelona i havia de fer un discurs a l´ajuntament, i no va poder perquè estava ocupat pels funcionaris en vaga, entre els quals hi havia jo i alguns dels que sou aquí. L´acte es va haver de fer aquí i el pobre Viola estava tan nerviós que en el seu discurs li van caure els papers a terra. Ho dic perquè la història no es fa només per la cresta d´onades del que passa a dalt, en els seus governs, sinó que moltes vegades la història s´escriu des de baix.

En aquest moment, jo crec que és la nostra història la que Salvador Espriu va citar quan va dir que el mirall de la veritat era un mirall trencat i que si es volia tenir sencer s´havia de compondre. Avui el mirall de la veritat –no pas el mirall de tot Catalunya perquè com ha dit Carod és més àmplia que tot això–, el mirall de la veritat del Govern de Catalunya té tres trossos que s´han d´unir i els hem unit en aquest document.

Em comprometo com a màxim responsable d´aquest Govern i amb la humilitat de saber que estic al servei de tots vosaltres i de tot el poble de Catalunya a garantir que la unitat dels tres trossos del mirall de Catalunya serà suficient perquè la veritat resplendeixi. Moltes gràcies”.