Davant els nous reptes, l’Aran s’ha d’explicar a bastament per superar el desconeixement que una gran part de Catalunya té vers aquest país occitŕ tan viu i amb una clara voluntat de projectar el seu autogovern. Es tracta de fer-nos conèixer i molt especialment de fer-nos estimar. Som conscients que una bona part d’aquest camí no podem fer-lo sols i per així ens calen moltes complicitats. Complicitats polítiques, econòmiques i socials. És en aquest sentit que Lleida, com a territori natural al qual Aran ha estat vinculat administrativament durant 150 anys, sigui objecte d’una voluntat explícita de cercar aquestes complicitats.
No és anodí que avui puguem celebrar un nou premi Pica d’Estats per al periodisme en aranès fruit de l’aposta del grup Segre, o que el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Gardeny pugui esdevenir en un futur immediat un dels centres d’investigació que permeti a Aran desenvolupar un nou pol d’excel·lència en l’ŕmbit de les energies alternatives que se sumi a la llarga tradició que han tingut les hidroelèctriques en aquest territori.
Tampoc puc oblidar la transcendència que té per a nosaltres el fet que l’única càtedra d’occità tingui seu a la Universitat de Lleida, un fet que la converteix obligadament en la nostra universitat de referència. Com ho és també l’aposta de l’editorial Pagès per editar col·leccions literàries en aranès-occità. Són exemples manifestos de les complicitats que té l’Aran a Lleida.
És per aquest motiu que com a Sindic d’Aran he volgut visitar la ciutat de Lleida amb l’alcalde Ros, així com rebre amb satisfacció el president de la Diputació de Lleida a Aran per demanar-li el suport i la complicitat dels lleidatans en la fita de fer d’Aran un exemple modèlic a Europa de com Catalunya tracta la diversitat cultural, lingüística i política.
El repte és ambiciós, perň si el miracle aranès es fa realitat i el nostre petit país aconsegueix acomboiar progrés i globalització, amb la preservació de la seva llengua com un patrimoni per al conjunt de la humanitat i adequar les seves institucions per fer del seu govern un exemple de bona governabilitat en l’eficàcia, la transparència i la participació, Catalunya i Aran hauran guanyat la mateixa batalla, perquè, en definitiva, uns i altres, en contextos diferents, lliurem un combat per la supervivència.
Compartim un combat que per Catalunya, malgrat els entrebancs, té en la seva dimensió una força que en el cas de l’Aran esdevé debilitat. No tenim transcendència més enllà de la nostra capacitat de convèncer. Per aquest motiu, la nostra primera fita sou vosaltres, els lleidatans que coneixen bé aquestes terres i que saben que un Aran viu és un motiu d’orgull per tots ells. Fem-ho doncs, hi esteu convidats!