En aquell moment encara no era possible la legalització dels partits polítics i les associacions de veïns eren l’única alternativa per organitzar la població en plataformes que tenien, en el cas aranès, objectius molt concrets. Calia la mobilització ciutadana per recuperar la memòria històrica i reclamar als ponents de l’Estatut de Sau el reconeixement de la singularitat política de l’Aran i la seva llengua pròpia. El poble de Catalunya es mobilitzava també per actualitzar els seus drets nacionals i semblava raonable que l’altra llengua pròpia de Catalunya trobés també la comprensió i l’emparament de les institucions catalanes. Va ser l’any 79, que bona part del moviment associatiu “es Terçons” va fer el pas per esdevenir un partit polític d’arrel aranesa en la família de
Va ser però en el reconeixement de l’especificitat política aranesa i de les seves institucions on els avenços es van fer esperar una dècada. No és en aquest article on vull analitzar les causes d’aquest retard, ni tant sols les causes polítiques que van originar aquesta manca de reconeixement, perquè, això ja forma part de
Aran viu ara nous temps de creixement econòmic i poblacional en un context canviant, on el turisme ha esdevingut el principal motor econòmic, situant-lo en un lloc capdavanter a nivell de Catalunya i Espanya. Els reptes i els problemes són conseqüentment, diferents d’aquells als quals es van enfrontar els primers alcaldes democràtics, però no per això, menys importants. Consolidar i ordenar el creixement, harmonitzar-lo amb la preservació mediambiental i garantir una societat equilibrada i justa en un context complex com el nostre són objectius de primer ordre. Són reptes que ara s’han d’encabir en un àmbit polític que ja s’ha definit en unes institucions pròpies que avui tenen a més, una paritat de representació política que posa de manifest la important quota de representativitat institucional que té Unitat d’Aran en aquesta nova etapa, sent el primer partit a les eleccions municipals.
És en aquest context que ara volem afrontar el futur, amb la certesa que el recorregut d’aquests 25 anys ens donen la solidesa per avançar en les noves fites. I fer-ho conseqüentment, amb la voluntat d’augmentar la capacitat d’autogovern per fer-lo més pròxim, i garantir la pervivència de la nostra llengua i la nostra cultura. I això sense oblidar que, la nostra és una societat canviant i més multicultural. Per tant, aquest repte té ara un significat més important i es fa imprescindible la implicació dels ciutadans en els afers del país. Hem de fer avançar la idea que una realitat com l’Aran, plena d’oportunitats, no pot ser excloent, ni endogàmica. Ens cal un país obert, integrador i que s’afirma sobre les seves arrels i en la seva voluntat de ser.
Unitat d’Aran vol seguir sent un instrument de la societat per aconseguir aquestes fites, per convidar a la participació ciutadana en la política aranesa, i per ser un eina de transformació de la societat, perquè aquest ha de ser l’objectiu dels partits polítics. Amb aquest esperit hem fet país en aquests 25 anys, amb voluntat de servei i de treball en favor dels ciutadans i ciutadanes que viuen i treballen en aquesta vall.
Francesc X. Boya i Alós
Secretari General d’Unitat d’Aran