Joan Riu (Vicepresident quart de la Diputació de Lleida) defensa que els pobles i municipis de Lleida i la Vall d’Aran estiguin representats al Consell de Governs Locals
«Benvolguts i benvolgudes,
Les meves primeres paraules són per agrair als grups polítics del Parlament i als seus diputats, que se’m concedeixi el dret a explicar la posició que com a representant de la Diputació i del territori de Lleida exposaré envers el projecte de llei del Consell de Governs Locals. Sóc, per tant, un representant del territori, i la meva intervenció pretén representar el sentir majoritari d’aquelles persones que vivim en municipis de poca població.
Voldria també fer un agraïment especial al Govern de la Generalitat per haver impulsat la futura creació del Consell de Governs Locals, mitjançant aquest avantprojecte, complint d’aquesta manera el que estableix l’Estatut de Catalunya sobre la creació d’aquest òrgan, que ha d’esdevenir la veu del municipalisme del nostre país.
REPTES DEL MUNICIPALISME
Primer de tot volia fer un reconeixement al paper dels ajuntaments. Aquests s’han constituït al llarg d’aquests 30 anys d’ajuntaments democràtics com elements fonamentals per la transformació i millora social i econòmica del país. Algun cop un es pot preguntar què passaria si els ajuntaments d’un dia per l’altra deixessin de donar serveis tan bàsics com l’atenció a la gent gran o les escoles bressol, unes tasques que desenvolupen des de fa molt de temps sense les competències exactes ni el finançament.
Els ajuntaments són l’administració més propera als ciutadans i ciutadanes, aquest fet fa que vagin assumint noves competències que no els són pròpies, derivades de la demanda de nous serveis per part de la ciutadania. També els cal assumir aquelles noves competències derivades de l’activitat legislativa que tenen en aquest parlament, al congrés o a nivell de la UE, molta de la nova normativa tant a nivell nacional, estatal o europeu, acaba portant a assumir com deia noves competències.
Aquest fet fa que, cada vegada més, els ajuntament hagin d’augmentar els seus recursos humans, materials, tècnics i econòmics per tal de gestionar els serveis que presten. Aquestes noves competències suposen entre el 20 i el 30% de la despesa municipal, cosa que posa sobre la taula com resoldre el finançament d’aquests serveis tan bàsics. Aquesta contribució dels ajuntaments, s’ha posat encara més de relleu amb la lluita contra la crisi, amb un gran esforç dels ajuntaments per tal d’afavorir la cohesió social, generar ocupació i reactivar l’economia municipal.
Des d’aquest punt de vista podem qualificar els ajuntaments com a expressió de solidaritat i d’ensenyament del camí que s’ha de seguir, ja que demostren que els interessos de la comunitat estan sempre per damunt de qualsevol altre interès. És aquesta l’obligació de l’administració més propera i que té més contacte directe amb el ciutadà, i d’aquesta gran responsabilitat se’n deriva els problemes que pateix el municipalisme a Catalunya. Com finançar aquests serveis, com gestionar el gran impacte migratori que hem patit els últims anys, com fer front a una de les pitjors crisis econòmiques que hem patit mai i com oferir uns serveis de qualitat als ciutadans, són tan sols alguns dels reptes més importants als que ha de fer front el municipalisme a Catalunya.
LA INSTITUCIONALITZACIÓ DEL MUNICIPALISME
És d’aquesta necessitat per trobar solucions de forma conjunta, d’on sorgeix la necessitat d’organitzar-se des del món local. Sóc un ferm partidari de la institucionalització del municipalisme de Catalunya. Qualsevol iniciativa que doni suport al conjunt del món local és i ha de ser benvinguda. El seguit de reptes i necessitats dels ajuntaments converteix en prioritari que el municipalisme estigui unit i pugui tenir una única veu. La greu crisi econòmica que estem patint, ha fet encara més urgent que els ajuntaments, molts cops a la vora de la fallida econòmica, puguin expressar-se amb una única veu i ser escoltats.
Sota aquesta premissa cal saludar la intenció de crear un Consell de Governs Locals, ja que permetrà aglutinar el municipalisme dins d’una única institució. Això permetrà que aquesta institució s’erigeixi en representant del món local de Catalunya, tot representant els seus interessos, demandes, queixes i propostes. A més, segons el projecte de llei del Consell de Governs Locals, aquest es configurarà com a institució integrada dins l’organització politicoinstitucional de la Generalitat. Cal assenyalar que és de vital importància la participació del Consell de Governs Locals en les iniciatives legals de la Generalitat (ja siguin iniciatives legislatives, avantprojectes de llei, normes reglamentàries, etc) que afecten a les administracions locals. Com els deia anteriorment, és molta la normativa aprovada per administracions superiors que acaba generant noves despeses als ens locals, aquesta participació del nou consell ha de permetre tenir un visió més equilibrada de certs temes que afecten als ajuntaments, i que la Generalitat es vegi obligada a escoltar l’òptica local sobre determinats assumptes.
Ara bé, hi trobem a faltar que no s’estableixi cap mecanisme de participació en assumptes locals amb el Govern Central. Aquest decideix molts assumptes d’interès local, com ara la Llei de Finançament Local, que garanteix la suficiència financera de les corporacions locals. Sobre aquesta llei versa una de les reivindicacions històriques més importants del municipalisme per tal de garantir la prestació de serveis bàsics i de qualitat, i que segueix, de moment, sense trobar resposta. Per tant, des de la nostra òptica és necessari que les funcions de defensa de l’autonomia local del futur Consell de Governs Locals, es puguin exercir també, davant del Govern Central.
EL MUNICIPALISME DE LES COMARQUES DE LLEIDA I DE L’ARAN
Des de la institució i ciutadania que vinc a representar en aquesta cambra, el projecte de llei de Consell de Governs Locals ha de tenir en compte la realitat territorial i la realitat poblacional del municipalisme a Catalunya: a Catalunya hi ha un total de 946 municipis. El 70% de la població catalana viu en 45 municipis que superen els 20.000 habitants, mentre que el 30% restant viu en els 901 municipis restants. Destacar que més de la meitat dels municipis a Catalunya, concretament 520, no superen els 1000 habitants. Lleida és la demarcació més extensa de Catalunya, amb el 38% de la superfície total, però al mateix temps és la que compta amb menys població, un 6% del total català.
Destacar també que Lleida és la província amb més nuclis agregats per municipi. Sí que és cert que en els últims anys des del Departament de Governació ha mostrat una especial sensibilitat envers els municipis de les nostres característiques. Per exemple, s’ha tingut una especial consideració pel nombre de nuclis que té cada municipi a l’hora de repartir ajudes. Cal continuar treballant perquè els governants prenguin consciència d’aquesta realitat per qualsevol decisió d’àmbit municipal. Per aquesta raó, seria molt positiu que l’avantprojecte de llei del Consell de Governs Locals que sortís aprovat, plasmés aquesta sensibilitat.
Però encara no és suficient per donar resposta a les necessitats financeres dels nostres municipis tan disseminats, i encara cal que tots els governants prenguin consciència d’aquesta realitat per qualsevol decisió d’àmbit municipal.
Les característiques del municipalisme de les terres de Lleida i de la Vall d’Aran, doncs, ens diferencia i ens fa singulars respecte altres territoris de Catalunya. Això fa que tinguem unes particularitats i unes necessitats diferents d’altres ajuntaments. D’aquesta manera, la realitat territorial dels municipis és cabdal per tal d’entendre els ajuntaments de la nostra terra i donar un tractament i solucions adequades als ciutadans que hi viuen.
Sens dubte, valorem positivament l’increment del nombre de membres que s’ha proposat pel Consell de Governs Locals, ja que permetrà una millor representació dels ajuntaments de Catalunya. Però, creiem indispensable que la composició d’aquest nou òrgan, reflecteixi l’equilibri territorial que sempre hem defensat des de les comarques lleidatanes i des de la Vall d’Aran. És indispensable que en el nou consell hi hagi representats ajuntaments i institucions d’àmbit local de tots els territoris del nostre país, com també és indispensable que els ajuntament més petits hi estiguin representats, hem de seguir treballant per tal de preservar la personalitat dels pobles i municipis petits.
Per tant, és important que en el futur Consell de Governs Locals, en la seva composició, reflecteixi la realitat territorial dels nostres municipis. No hem de tornar a caure en l’error en què han persistit la Llei de Finançament Local, altres lleis i resolucions del món municipal, que han deixat pendent de resoldre una realitat de 1.017 nuclis poblacionals i l’extensió territorial de la nostra província. El contrari significaria no aportar solucions concretes als nostres ajuntaments i una marginació que afectaria inevitablement al bon funcionament de la institució i a rivalitats municipals i territorials que per res del món són del nostre interès. La seva plasmació en el projecte de llei que ens ocupa significaria, indubtablement, un pas en la bona direcció.
També crec que el Conselh Generau d’Aran, com a institució d’autogovern singular de la Vall d’Aran i Catalunya, hauria d’estar representada en el futur Consell de Governs Locals.
Finalment, voldríem expressar el nostre desig de què a més de les dos grans entitats municipalistes de Catalunya (l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya) siguin representades al Consell de Governs Locals altres associacions que, no per ser majoritàries són menys importants, com ara l’Associació de Micropobles de Catalunya, que aglutina els pobles de menys de 500 habitants.
ACOMIADAMENT
Acabar la meva intervenció, desitjant que durant el tràmit parlamentari que ha de seguir el projecte de llei, s’aconsegueixi el desitjable consens polític entre totes les forces representades al Parlament de Catalunya, per tal d’aconseguir materialitzar un Consell de Governs Locals que representi i susciti el suport de tots els municipis de Catalunya i de Lleida. Molts dels reptes, objectius o necessitats que tenim de cara al futur, són comunes a tots els ajuntaments catalans, és fàcil dons que les diferents administracions locals i també les diferents formacions polítiques, ens posem d’acord per definir les actuacions que han de ajudar a millorar la gestió de la política local.
De ben segur que si s’aconsegueix aquesta fita, tots i totes ens podrem donar l’enhorabona per haver contribuït perquè les administracions locals incrementin el pes social i polític en el conjunt de la societat i de les institucions de Catalunya i de l’estat.
Moltes gràcies a tots i totes per haver-me donat l’oportunitat de donar a conèixer la visió, els suggeriments i les observacions com a representant del territori lleidatà.
Ara estic a la seva disposició per les preguntes o aclariments que hagi pogut suscitar la meva intervenció. Moltes gràcies.»