El debat de pressupostos d’una institució com la Diputació de Lleida és, en aquests moments, un debat cabdal per a molts petits i mitjans ajuntaments que depenen, en bona mesura, d’aquesta institució per garantir alguns serveis bàsics i essencials. La desaparició del Pla Unificat d’Obres i Serveis de la Generalitat ha significat la pèrdua d’uns recursos vitals per a garantir les obres i inversions necessàries que requereixen els pobles per mantenir dignament les seves instal·lacions i serveis. Amb aquesta perspectiva, des dels grups del PSC i d’Unitat d’Aran a la Diputació, hem insistit reiteradament que, en aquests temps de penúria econòmica, s’han de canalitzar el major nombre de recursos possibles envers els municipis i especialment, els municipis petits.
La implementació d’un fons d’ajut als ajuntaments amb una quantia de 10 milions d’euros per al 2017 i 10 més per al 2018, respon a aquesta voluntat explicitada en una esmena del pressupost de l‘any passat i una moció recordatori del passat mes d’octubre que va ser votada majoritàriament per tots els grups representats.
El món rural i les nostres comarques s’enfronten a dos crisis que se sobreposen: l’econòmica, iniciada el 2007, amb les seves derivades socials, institucionals, i les pròpies del món rural, vinculades a la despoblació, l’envelliment, les dificultats en l’accés a la formació i a les oportunitats dels seus ciutadans en general. Reptes que no han millorat en aquests anys difícils, ans al contrari. I no han millorat, en bona mesura, perquè la Generalitat i el propi Estat han dimitit, en part, de les seves responsabilitats territorials, descarregant les seves obligacions en les institucions locals i en especial en les diputacions i municipis. La crisi, l’econòmica, sembla que recula i que, tímidament, retornem a la situació del 2007. La crisi social segueix ben viva, perquè les condicions de la recuperació i el context d’aquesta recuperació han canviat substancialment i han canviat a pitjor.
Per tant, hem de refermar la nostra exigència a les administracions territorials per tal que compleixin amb les seves responsabilitats i que la Diputació afronti, amb nous recursos i de forma decidida, els reptes de les nostres comarques amb nous plans que donin resposta als problemes complexos als quals s’enfronta el món rural. Aquest ha de ser l’ objectiu prioritari. I com que, en aquest cas, i amb aquests pressupostos, fem un pas endavant en aquest objectiu, hem donat el nostre suport als comptes d’ aquesta Diputació.
Paco Boya
Diputat Provincial d’Unitat d’Aran- Diputació de Lleida