Vivim temps d’evident dificultat. Set llargs anys de crisi han desfigurat el nostre paisatge econòmic i social. Desaparició d’empreses i destrucció de llocs de treball, falta d’oportunitats, reducció dràstica dels beneficis, caiguda de les inversions, depreciació de la rendibilitat en la majoria dels sectors, salaris baixos i, molt especialment, un augment insuportable de l’atur són algunes de les evidències de la degradació econòmica del nostre entorn.
Les claus per resoldre aquests problemes són complexes, perquè els instruments per fer-los front no estan, en la majoria dels casos, ni tan sols en mans dels propis estats, perquè depenen de la Unió Europea i de processos externs. Això no vol dir que, des de la proximitat, no poguem fer res per millorar aquesta situació i ens hàgim de conformar amb mantenir una actitud de braços caiguts, com succeeix actualment.
Vegem aquelles qüestions que sí que es poden realitzar des de les administracions locals, com és el cas del Consell General d’Aran o els mateixos ajuntaments per fer front a la sortida d’una crisi molt dura, que ha deixat un panorama desolador i un greu problema social perquè ha portat a moltes famílies a una situació econòmica dramàtica i deixat a moltes empreses extenuades pels deutes.
1.- És imprescindible fer un bon diagnòstic del que passa en cadascun dels sectors econòmics del país. L’objectiu: evitar el tancament de qualsevol empresa que tingui viabilitat i que els seus problemes es derivin de situacions induïdes. És a dir, preservar el teixit empresarial, sense ell no hi ha possible creació d’ocupació. Al mateix temps hem d’explorar noves fórmules col·laboratives per fer viables projectes que, en el món en xarxa en el qual vivim, tenen un gran futur.
2.- Analitzar els nous sectors sobre els quals es pot crear una nova economia. És a dir, posar llavors en nous i futurs projectes que puguin millorar i donar valor afegit a aquells sectors que avui, ja són una realitat, com el turisme, la gastronomia (que actualment requereix d’una clara aposta i potenciació dels productes locals) i molts subsectors, que poden oferir treball i desenvolupament.
3.- Una aposta decidida per la formació, en ella està la veritable clau del futur. La formació, avui dia, ha de ser transgressora. Cal avançar més enllà de la formació reglada que coneixem i acompanyar el talent. Cap territori es recuperarà, ni aconseguirà progressar amb èxit si no estableix una correcta, innovadora i adequada política formativa i d’acord amb les necessitats reals presents i futures del mercat. Per això es requereix una política decidida en aquest àmbit, la vam iniciar al 2009 i hem recuperar-la. Cal definir àmbits d’excel·lència i desenvolupar-los com si fossin motors de tracció que estiren del conjunt de l’economia.
4.- Facilitar la creació d’empreses i la seva lògica implantació. Tenim un excés de normes asfixiants. Necessitem claredat normativa i agilitat administrativa. No tot està en mans dels ajuntaments ni del Conselh Generau, però cal llançar un toc d’atenció i fer un exercici de simplificació. Algunes evidències, com el Pla Director Urbanístic, són l’evidència del col·lapse normatiu en el qual vivim.
5.- Innovar com el camí més factible per generar noves oportunitats i alternatives empresarials de futur, capaçes de crear nous llocs de treball, tant per als que comencen com per a les persones que, com a conseqüència de la crisi, han perdut els seus llocs de treball als darrers anys. Les llançadores d’ocupació, enteses com a eines que ajudin a les persones en atur a reforçar les seves competències i generar coneixement col·lectiu amb l’objectiu de buscar feina en equip i desenvolupar idees emprenedores i innovadores, i la reorientació laboral han de ser claus per recuperar els que avui no aconsegueixen feina.
6.- Finalment, hem de ser veritablement conscients de la importància real del turisme per a la nostra economia i treballar de manera que aconseguim obtenir la seva màxima potencialitat. Les possibilitats són moltes però les aprofitem poc. Innovar vol dir repensar algunes de les claus del procés. Vendre millor, reinventar i adaptar els productes, conèixer i entendre les noves tendències, conservar el que dóna qualitat de vida, prestigi i diferenciació als nostres productes… Són àmbits que hem d’atendre amb molt de compte; en ells rau la clau del nostre èxit.
Totes aquestes claus requereixen de dos elements fonamentals: actitud positiva i compromís. Sortir de la crisi i renovar els nostres models econòmics perquè siguin més eficients i sustentin un model social just i sostenible, requereix d’un compromís, un pacte, una voluntat manifesta de canvi, de superació, d’ambició col·lectiva per superar les dificultats i crear un futur millor.
Paco Boya, candidat a Sindic