Eth 3 d’abriu de 1979 se celebrèren es prumères eleccions municipaus democratiques en Espanha. Tanben en Aran se viuec intensament aquera jornada electorau. Ei de justicia, tanplan, rebrembar en aguest article a Felip Aner d’Estèue que lèu dus sègles abans, en 1810, enes debats dera Constitucion de Cadis, advoquèc en un notable discors, peth besonh d’establir era distribucion municipau que posteriorament s’implantèc en Estat. En Aran, aquera estrea dera democràcia non sigueren tanpòc improvisada. Dempús dera longa net deth franquisme, es aranesi hège dejà quauque temps que trebalhauen ena organizacion dera recuperacion istorica des sòns drets nacionaus. Evidentament, era demana dera qualitat sanitària, der ensenhament, dera milhora des comunicacions, deth besonh d’un marc normatiu urbanistic, dera arturada dera esplèita forestau intensiva… èren ahèrs prioritaris en aqueri tempsi. Mès tanben, era recuperacion deth Conselh Generau, era preservacion dera nòsta lengua, er autogovèrn… èren reivindicacions que formauen part d’aqueth gran legat deishat pera Associacion de Vesins es Terçons que pendent annades auie estornejat es consciéncies dera societat aranesa e auie artenhut a crear un movement politic que se hège present en aqueres eleccions deth 3 d’abriu.
Unitat d’Aran, ereua d’aquera associacion de vesins, guanhèc aqueres prumères eleccions de forma clarament majoritària. Òmes e hemnes convençudi de que calie dar eth pas tà hèr possibla aquera soniada transformacion deth país se meteren ath capdauant e comencèren a hargar aqueri prumèrs ajuntaments democratics damb un element comun: tot ère per hèr.
Era grana precarietat de mieis e tanben era manca d’experiéncia politica èren trebucs que calie afrontar damb dedicacion e longues ores de debats. Es plens des ajuntaments se hègen a compdar des dètz deth ser, tà perméter era preséncia de toti es membres e s’alongauen enquia nautes ores dera maitiada. D’aqueri tempsi, era Mancomunitat forestau siguec un preludi deth besonh de recuperar era accion comunitària de toti es pòbles d’Aran per miei dera recuperacion dera institucion deth Conselh Generau, abolida en 1833 pera reiau celula dera Regenta M. Cristina, a despièch de qu’es alcaldes aranesi seguiren reportant es actes des amassades conjuntes enquia mès enlà der an 1960.
Era istòria mos demòstre en Aran qu’era tenacitat e eth sentit de país a permés qu’era nòsta democràcia age auut fruts ben positius. Era reinstauracion deth Conselh Generau en an 1991 e es auanci sociaus e economics en toti es encastres son era evidéncia mès clara d’aguest prètzhèt. Totun, non podem cap desbrembar qu’aguesta ei era eréncia que mos deishèren aqueri òmes e hemnes que, deuant d’aqueth dret de ciutadania qu’artenhíem damb era democàcia, compreneren que calie aumplir-le de contengut, de trebalh e de projèctes tà milhorar era vida dera gent. Aué, non podem auer sonque paraules d’arregraïment tà toti eri e felicitar-mos per aguesti quaranta cinc ans de democràcia qu’an hèt deth nòste país un lòc milhor.
Paco Boya Alós, President d’Unitat d’Aran e Secretari entath Rèpte Demografic deth Ministreri entara Transicion Ecologica e eth Rèpte Demografic deth Govèrn d’España