Els socialistes ens havíem compromès a elaborar un nou Estatut que, a
partir de l’experiència de 25 anys de vigència de l’Estatut de Sau i en
resposta als nous problemes i sensibilitats ciutadanes, aprofundís en
l’autogovern de Catalunya al voltant de tres grans qüestions: el
reconeixement de la singularitat nacional de Catalunya, l’increment de les
competències de la Generalitat i una millor garantia pel seu exercici efectiu,
i un finançament just.
Seguidament trobareu un breu resum de deu punts que conté els principals
avenços recollits en el futur Estatut d’Autonomia de Catalunya.
1. El nou Estatut es
compromet amb els valors
del segle XXI.
És l’instrument que permetrà
construir una Catalunya de
benestar, basada en la
cohesió social, sostenible,
que aposti per la cultura de
la pau, que asseguri la
competitivitat i el suport als
emprenedors, que impulsi la
societat del coneixement i les
noves tecnologies, que
reconegui la riquesa de la
diversitat i que impulsi la
nostra cultura i la nostra llengua,
dins i fora de Catalunya
i també internacionalment.
2. El nou Estatut reconeix la singularitat nacional de Catalunya i els seus
drets històrics, i garanteix la màxima protecció i projecció de la llengua
i cultura catalanes.
Suposa un salt endavant en drets lingüístics i estableix que els ciutadans i
ciutadanes de Catalunya tenen el dret a usar la llengua que lliurement escullin,
però també el deure de conèixer tant el castellà com el català. En aquest
àmbit cal destacar els següents aspectes:
· Drets històrics
· Drets lingüístics
· Reconeixement dels símbols
· Comunitats catalanes a l’exterior
· Preservació del patrimoni cultural
· Reconeixement de l’Aran
· Drets lingüístics de l’aranès
Cal destacar l’article 5, que reconeix els nostres drets històrics, no sobre la
base de la foralitat, sinó a partir de l’article 2 i altres preceptes de la Constitució
(que estableixen la distinció entre nacionalitats i regions, l’especial protecció
de la llengua catalana i el reconeixement a les Comunitats que havien plebiscitat
Estatuts d’Autonomia en el passat).
Article 5. Drets Històrics. L’autogovern de Catalunya es
fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les
institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest
Estatut incorpora i actualitza a l’empara de l’article 2, la disposició
transitòria segona i altres preceptes de la Constitució, dels
quals deriva el reconeixement d’una posició singular de la
Generalitat en relació amb el dret civil, la llengua, la cultura, la
projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema institucional
en què s’organitza la Generalitat.
3. El nou Estatut estableix un capítol de drets i deures. Es compromet amb
la gent de Catalunya. Proclama la voluntat dels poders públics de Catalunya
per garantir la plena integració social i l’exercici, en condicions d’igualtat, de
tots els drets de ciutadania per als joves, la gent gran, les dones i les persones
amb discapacitats. D’aquesta manera, el nou Estatut recull un títol de drets on
es defineixen drets civils (de les persones, de les famílies, de la gent gran, o a
morir amb dignitat), drets socials (en els àmbits de l’educació, la sanitat, els
serveis socials, laboral, l’habitatge o el medi ambient), drets polítics i administratius
(a la participació o a l’accés als serveis públics), i drets lingüístics (davant les
administracions, dels consumidors i usuaris, en relació a l’aranès, o en l’àmbit
de l’ensenyament). Els aspectes més destacats en aquest títol són:
–Tutela dels drets i deures per part del Consell de Garanties Estatutàries i
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
· Drets laborals i sindicals
· Drets de les dones
· Drets de les persones grans
· Protecció de la infància
· Dret a morir dignament
· Dret a viure en un medi ambient equilibrat
· Drets dels consumidors
· Promoció de l’emancipació dels joves
–Protecció jurídica de persones amb discapacitats
–Reconeixement de totes les famílies
–Accés a l’habitatge
–Promoció de la cultura de la pau
–Cooperació al desenvolupament
–Millora de la mobilitat
–Recuperació de la memòria històrica.
4. El nou Estatut suposa un
aprofundiment en la qualitat
democràtica de les institucions
catalanes. En la regulació de les
institucions polítiques catalanes, el
nou Estatut vol fomentar la participació
ciutadana, establir criteris
de paritat entre homes i dones,
millorar la capacitat de control i
investigació sobre les actuacions
de l’administració i dels representants
públics.
5. El nou Estatut reconeix el paper
del món local i es compromet a vetllar
per uns governs locals forts i propers
a la ciutadania. El nou Estatut incorpora
aquest reconeixement explícit, alhora
que estableix un marc des del qual
garantir al món local que podrà continuar
treballant en millors condicions
pel benestar i el progrés de la gent de
Catalunya. En aquest terreny, els
principals avenços són:
– Reconeixement explícit de l’autonomia
local
– Reconeixement de les Vegueries
com a govern local
– Creació del Consell de governs
locals
– Reconeixement de les competències
municipals. Entre d’altres,
en matèria d’ordenació i gestió del
territori, urbanisme, circulació i
serveis de mobilitat i gestió del
transport de viatgers municipal,
prestació de serveis d’atenció a les
persones, dels serveis socials
públics d’assistència primària i
foment de les polítiques d’acollida
als immigrants.
6. El nou Estatut s’ocupa dels problemes que més preocupen a la
ciutadania. El nou Estatut dóna capacitat a la Generalitat per treballar
en aquells àmbits que més preocupen als ciutadans de Catalunya, com
ara l’ocupació, la seguretat, la immigració i els permisos de treball dels
treballadors estrangers. Incorporant noves competències i millorant les
que ja tenim serà possible treballar pel benestar i el progrés del país. El
nou Estatut permetrà decidir des de la proximitat sobre allò que afecta
als catalans. D’aquesta manera, podrem decidir sobre els trens de rodalies,
les beques de l’ensenyament obligatori o les inspeccions laborals que
més s’adaptin a la nostra realitat. Algunes de les principals aportacions
en matèria de competències d’aquest Estatut són:
– Establiment d’una tipologia de competències que precisa el paper
de la Generalitat i de l’Estat en les diferents matèries en funció que
la competència de la Generalitat sigui exclusiva, compartida o
executiva. Es precisa també el paper de la Generalitat i de l’Estat
pel que fa a l’activitat de foment (subvencions i fons estatals o
europeus)
– Polítiques d’acollida dels immigrants
– Permisos de treball dels treballadors estrangers en col·laboració
amb l’Estat per expedir permisos de residència
– Escoles bressol
– Beques en l’ensenyament obligatori
– Inspecció de treball
– Reconeixement i gestió de les prestacions no contributives
– Gestió de les infrastructures de les telecomunicacions
– Seguretat privada
– Participació de la Generalitat en la decisió de l’Estat sobre inversions
en grans infrastructures i equipaments culturals.
7. El nou Estatut millorarà la justícia
apropant-la als ciutadans i les ciutadanes
de Catalunya. La Generalitat
podrà gestionar l’administració de
justícia. El Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya serà la darrera instància
judicial i es crearà el Consell de Justícia
de Catalunya. En aquest àmbit cal destacar
les següents novetats:
– Fiscal superior de Catalunya
– Tribunal Superior de Justícia com
a última instància judicial a
Catalunya
– Competència de la Generalitat
respecte dels mitjans materials de
l ’administració de justícia
– Competència de la Generalitat
respecte dels mitjans personals al
servei de l’administració de justícia
– Competència de la Generalitat
sobre Justícia gratuïta
– Competència en Justícia de pau i
de proximitat.
8. Amb el nou Estatut, Catalunya
podrà incrementar les
seves competències en matèria
de gestió d’infraestructures,
gestionant els ports i aeroports,
així com els ferrocarrils de
rodalies.
9. El nou Estatut permet a
Catalunya tenir veu a Europa i
al món. Quan a la Unió Europea
es prenguin decisions que puguin
afectar-nos, cosa que cada cop
és més freqüent, hem de poder
ser-hi. El nou Estatut ens ho
permet. L’Estatut estableix la
Comissió Bilateral Generalitat-
Estat com a màxim organisme de
cooperació per a compartir
decisions i coordinar actuacions
conjuntes entre l’Estat i la Generalitat.
10. El nou Estatut incorpora un sistema de finançament transparent, just i solidari, que ens aporta els recursos
necessaris per a construir una societat més pròspera i cohesionada. No farem realitat una societat de benestar a Catalunya
sense els recursos que ha d’aportar el nou model de finançament. El nou Estatut incorpora un sistema imprescindible per
garantir el progrés econòmic del país. Només amb un finançament adequat podrem tenir l’educació, la sanitat, les
infrastructures, la formació, les noves tecnologies i els estímuls que necessitem per fer una Catalunya econòmicament
competitiva i amb unes polítiques socials potents. El nou sistema de finançament aporta més recursos per a Catalunya i,
alhora, incrementa la nostra capacitat de decisió. Es tracta, doncs, d’un canvi tant quantitatiu com qualitatiu. La Generalitat
serà més responsable en l’administració dels seus recursos. D’altra banda, el nou sistema de finançament equipara els
recursos per habitant que han de disposar totes les Comunitats Autònomes en matèria d’educació, sanitat i serveis socials,
fet que és molt important per a Catalunya on la taxa d’immigració és molt superior a la mitjana. Cal no oblidar que, amb
el nou sistema de finançament, Catalunya no perdrà impuls econòmic per ser solidària ja que l’Estat s’ha compromès a
fer els esforços necessaris per tal que Catalunya no variï la seva posició en el rànquing de rendes després d’efectuar la
seva aportació a la solidaritat. Es tracta de l’anomenat criteri d’ordinalitat. El trets més destacats del nou sistema de
finançament són:
– L’Agència Tributària de Catalunya gestionarà, recaptarà, liquidarà i inspeccionarà tots els tributs propis de la
Generalitat i, per delegació de l’Estat, els tributs estatals totalment cedits a la Generalitat.
– Consorci entre l’Agència Tributària de Catalunya i la de l’Estat per recaptar els tributs estatals cedits parcialment a
Catalunya
– Increment de la cistella d’impostos amb el 50% de l’IRPF, el 50% de l’IVA i el 58% del impostos especials, fet que
permet una millora dels recursos i de l’autonomia financera de Catalunya
– Equiparació dels recursos per habitant en matèria d’educació, sanitat i serveis socials dels quals han de disposar totes
les Comunitats Autònomes
– Participació de la Generalitat en les subvencions estatals i europees (activitat de foment)
– Major responsabilitat de la Generalitat sobre les hisendes locals
– Fort augment de les inversions de l’Estat en matèria d’infrastructures a Catalunya, amb el compromís que durant
set anys s’equiparin a la participació relativa del PIB català al PIB espanyol. Aquests recursos podran ser utilitzats
també per alliberar peatges.
gener 2006