Posicionament d’Unitat d’Aran davant el procés d’independència de Catalunya

UNITAT D’ARAN DAVANT EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

Manifesta que

Aran ha estat sempre una comunitat amb una clara voluntat política de desenvolupar les seves institucions d’autogovern i de preservar la seva llengua pròpia i la seva cultura, així com tots aquells elements diferenciadors que han marcat la identitat del poble aranès al llarg dels segles.

Aquesta definició se sosté amb tot un seguit de fets històrics que recullen, en els moments transcendentals, les decisions i posicionaments del poble aranès en els quals, de forma inequívoca, Aran ha manifestat aquesta voluntat de ser i pertànyer als àmbits polítics i administratius que millor han garantit aquesta voluntat política expressada històricament.

L’atorgament de la Querimònia al 1313 per Jaume II, amb el precedent dels tractats d’Emparança, inicia una sèrie de fets històrics, marcats per les lluites de fronteres i la necessitat de protecció dels aranesos davant els intents d’apropiació de la Vall per part dels senyors feudals, que comporten la necessitat de pactes. Els acords de l’any 1411 amb la Generalitat de Catalunya són conseqüència d’aquesta pressió per evitar que la Comptesa de Comenges s’apropiés de la Vall. Aran roman, des de llavors i per petició dels aranesos i a canvi del compromís de defensa, incorporat en els territoris del Principat. En 1833, va quedar derogat el Conselh Generau d’Aran a través de la Reial Cèdula de la regent Maria Cristina. Tot i l’eliminació de la màxima institució aranesa, els alcaldes aranesos van mantenir fins a 1965 reunions periòdiques per tractar els assumptes d’Aran, conservant l’essència de la institució i actuant com una unitat política i territorial.

La recuperació de l’Estatut de Catalunya el 1979 va comportar, a instàncies del moviment veïnal de “Es Terçons”, la incorporació d’una disposició addicional i un article sobre l’adequació de les peculiaritats històriques i administratives d’Aran i la protecció de la seva “parla” , que és com es va nomentar l’aranès en aquell moment. La voluntat dels aranesos va quedar manifesta al setembre de 1979 a Cap d’Aran, expressada pels representants dels ajuntaments democràtics restaurant de forma provisional el Conselh Generau d’Aran. Tot i així, l’actualització i aplicació d’aquest Estatut van ser costoses i per Aran va significar que: el Parlament de Catalunya no redactés la llei d’Aran fins l’any 1990, el que va permetre la reinstauració del Conselh Generau en l’any 1991. Aquests són alguns dels fets històrics que evidencien la reiterada voluntat del poble aranès de mantenir i preservar la seva singularitat política i cultural, tant en l’àmbit català com en l’espanyol. Així doncs, Unitat d’Aran segueix fidel a les paraules del diputat aranès Nart Rodés, que al 1931 va dir: “La Vall d’Aran s’uní lliurament a Catalunya, i ho feu en virtut d’un pacte que la Vall ha complert amb grans sacrificis. El pacte té la seva força en la nostra ferma voluntat de romandre catalans i espanyols, però demanem a tots, als de Madrid i als de Barcelona, que per la seva part servin el pacte secular”. Així doncs, després d’aquest breu repàs històric, volem valorar quina ha estat l’evolució de l’autogovern aranès i del tracte rebut durant tots aquests anys des de la seva restauració. El procés d’instauració de l’autogovern aranès no ha estat gens fàcil i, el resultat d’aquesta evolució, avui no es pot dir que sigui satisfactori. Alguns dels fets que es descriuen a continuació ho posen en evidència:

La situació financera del Conselh Generau és absolutament insostenible:

– Tot i que el pressupost de la Generalitat de Catalunya ha augmentat un 4% en l’últim any, el del Consell General es manté un 10% per sota de les partides de l’any 2010.

– La Generalitat no ha liquidat tampoc els deutes que va deixar pendents de pagament l’any 2011 relacionats amb el deute “històric” i per altres conceptes, per un import de 8 milions d’euros.

Des de l’any 2011, i de forma unilateral, la Generalitat va eliminar el sistema de finançament del Conselh Generau:

– A causa d’aquesta eliminació del sistema de finançament en l’actualitat, el Conselh Generau només pot executar partides finalistes, destinades a cobrir les competències traspassades, i s’ha suprimit la capacitat d’autogovern.

Aquests fets han comportat greus limitacions en la prestació de serveis com la sanitat, que amb un pressupost similar al de l’any 2010, ha d’afrontar més serveis i més usuaris.
De vergonya és la situació de la nostra gent gran, que han de romandre en residències de la Ribagorça i del Pallars degut a que el país no pot garantir la seva assistència.
El mateix passa amb les inversions turístiques i importants per a l’economia del país, un exemple clar és la carretera C-28, d’accés a l’estació de Baqueira i dependent de la Generalitat, que necessita una adequació per assumir les puntes d’usuaris de l’estació, mentrestant la Generalitat construeix aeroports en altres punts del Pirineu.
Les retallades que la Generalitat ha practicat en educació a Aran és també alarmant: tot i l’especificitat del nostre territori, s’han retallat més del 20% de les plantilles de professorat tot i que es manté el nombre d’alumnes.
El desenvolupament de l’Estatut de l’any 2006 ordenava impulsar dues lleis: la llei de protecció de l’aranès (2010) i la reforma de la llei d’Aran (2015):

– La primera encara no s’ha desplegat i ha acabat convertida en la “Llei de l’occità” i, sovint veiem com la variant que s’utilitza en el conjunt de Catalunya és la lengadociana, no l’aranesa, tot i que el retrocés de l’aranès sembla imparable. Cal destacar que l’aportació de la Generalitat en matèria de política lingüística ha estat retallada en un 40%, el què es tradueix en la irrisòria quantitat de 60.000 € anuals.

– Pel què fa a la Llei d’Aran, la qual va ser aprovada el 2015, no ha complert cap dels seus objectius. Ni la reforma del sistema electoral (per al qual tenia un termini 2 anys ja transcorreguts), ni la reforma del model de finançament, que tenia tres anys de termini i que, quan estan a punt de complir-se, encara no s’ha iniciat cap tipus d’actuació al respecte. Ens trobem la mateixa situació amb el traspàs total de la competència d’extinció d’incendis i emergències, que la Llei d’Aran ja atribueix de manera total al Conselh Generau i que la Generalitat encara no ha fet efectiu.

I actualment, la recent presentada “Llei de Transitorietat Jurídica” ignora i contradiu els drets dels aranesos, alhora que remarca que la sobirania recaurà únicament al poble català.

D’aquesta manera, volem evidenciar la situació de les nostres institucions posant de relleu les necessitats i mancances del nostre país i afirmem que:

Aran, com a comunitat política diferenciada de Catalunya, no ha de participar en el referèndum del dia 1 d’octubre pels motius que segueixen:

Aran, com territori autònom, ha de tenir la seva agenda política pròpia no condicionada. Els aranesos són els que han de decidir, quin i com serà el seu futur si en algun moment hi ha un canvi en la configuració territorial de l’Estat.
Aran ha de respectar les decisions del Parlament de Catalunya, tot i això el referèndum plantejat per l’1 d’octubre no respon a un diàleg ni amb el conjunt de les forces polítiques catalanes ni, tampoc, amb les institucions araneses, que en cap moment han estat preses en consideració.
La composició social d’Aran és especialment diversa i formada per comunitats de diferents orígens. Unitat d’Aran aposta per la integració i el pacte per no posar en risc la cohesió social i la identitat i llengua araneses.
Els aranesos i araneses han estat sempre favorables al pacte, i han resolt els seus conflictes a través de l’acord i del diàleg com elements essencials de la seva cultura, i per això creiem que la via de la secessió no és via carretera que convé a Aran.
Aquest referèndum no té cap garantia jurídica ni compleix els principis internacionals reclamats per la Comissió de Venècia ni respecta el dret a decidir dels aranesos.
El prinicipi de la democràcia se sosté en el compliment de la legalitat: sense respecte a les lleis no hi ha drets ni pels pobles ni pels seus ciutadans. Així mateix lamentem la pressió de determinats col·lectius als alcaldes del nostre territori per a què incompleixin la legalitat vigent.
És lícit, en un territori de frontera com el nostre, manifestar la preocupació pels efectes econòmics que pot comportar la probable sortida, encara que sigui temporalment, de la Unió Europea en el cas d’una secessió unilateral de Catalunya de la resta d’España.
Així mateix, per un territori turístic com el nostre, resulten també preocupants els efectes que pot tenir aquesta secessió pel sistema socioeconòmic aranès.
Aran, Catalunya i España han de participar en la construcció d’estructures polítiques i institucionals de caràcter europeu que permetin augmentar el benestar, les oportunitats i la seguretat dels ciutadans, respectant les identitats i l’autogovern.
Només una aposta clara i ferma pel diàleg i per l’entesa d’un nou acord permetrà superar l’actual situació de confrontació.

Text aprovat per la Comissió Executiva i la militància d’Unitat d’Aran reunides el dia 1 de setembre de 2017