Quina ei era propòsta
d’Unitat d’Aran entath Conselh Generau d’Aran?
Der an 1991 ençà,
e a excepcion de 22 mesi, en Aran a governat tostemp eth madeish partit.
E es govèrns, coma tot ena vida, tanben s’esgòten e se desgasten,
e alavetz era renovacion se hè de besonh.
Pensi qu’ Unitat
d’Aran-Psc pòt aufrir aguesta renovacion; un cambi tranquil,
un cambi que permete tornar a illusionar ara gent damb eth sòn govèrn
e damb un projècte que sigue eth projècte de toti. Un cambi que
hèsque particeps as ciutadans dera governacion deth país. Per
tant, era nòsta ei ua prepausa de renovacion e de cambi basada en un
govèrn mès propèr e damb mès capacitat de respòsta as problèmes
dera gent.
Quini son
es punts destacadi dera candidatura?
Aguesta ei ua candidatura
que vò èster representativa dera nòsta societat. S’i trapen
es persones mès representatives des diuèrsi encastres deth nòste
país, as que voi arregraïr era sua volentat de participacion en aguest
projècte. Ei ua candidatura qu’incorpòre, tanben, a persones independents
que pòden aportar visions professionaus des sectors que representen.
Enquia ara es prepauses
de composicion d’un futur govèrn an estat difoses. Totun, en aguestes
pròplèu eleccions, es ciutadans d’Aran quan vòten era candidatura
d’Unitat d’Aran-Psc saberàn, ja per auança,
qui serà eth/era responsable/a de cadun des departaments deth Conselh
e per tant, quina persona serà era sua interlocutora en cadun d’aguesti
airaus.
Quini son es problèmes
qu’a actuaument era Val d’Aran?
Aran a problèmes en
diuèrsi encastres, mès en destacaria de dus tipes: eth prumèr ei
d’orde economic. Ei de besonh un replantejament deth nòste modèl
toristic, cau ambicion, tà arténher era internacionacionalizacion
deth destin Aran e arribar a desestacionalizar eth sector.
Era competéncia de naues destinacions d’iuèrn e es cambis estructuraus
deth sector, mos obliguen a cercar naui mercats e garantir era viabilitat
des nòsti negòcis e es lòcs de trabalh que ne depenen. Auem de besonh
trabalh estable e ua economia que foncione. Per qué? Donc pr’amor
qu’atau seram capables de garantir melhors servicis sociaus, e toti
aqueri qu’an a veir damb era atencion des persones, qu’entà nosati
son ua prioritat.
Qué vò díder
quan parle de reforma institucionau?
Eth Conselh Generau
a d’èster ua administracion qu’a de basar-se en dus èishi fonamentaus.
Eth prumèr ei era eficàcia ena prestacion de servicis, eth dusau era
participacion ordenada des ciutadans ena institucion, ei a díder, auançar
entà ua democracia participativa. Un rèpte que mos a de perméter,
finaument, consolidar e prestigiar eth nòste autogovèrn, tà auançar
enes objectius que mos mercam coma país. Tanben enes objectius
nacionaus.
Quines son es linhes
basiques deth sòn programa entà balhar solucions a d’aguesti rèptes?
En aguesti darrèri
mesi auem confeccionat un programa plan complèrt, qu’ei fonamentaument
un programa de govèrn. Aquiu auem amiat a tèrme ua diagnòsi de cada
airau, en tot analizar-ne era problematica, e auem desvolopat es estratègies
e solucions qu’aguesti airaus an de besonh. Totun, se cau hèr ua
sintèsi, parlaria d’aqueri airaus qu’afècten as servicis publics,
coma eth transpòrt, era sanitat,
era cultura e es servicis sociaus,
a on ei de besonh un impuls considerable, tà hèr un saut qualitatiu
que mos permete èster lidèrs en Catalunya en tot çò que siguen politiques
publiques destinades as persones. Malerosament, ara non ei atau
e percebem que, damb referéncia a Catalunya, auem perdut servicis publics
que òc se trapen enes comarques catalanes mès non en Aran. Ei de besonh
donc, reforçar aguesti airaus e cercar naui finançaments tà hèr-les
mès efectius.
Parlem de cultura
Tà nosati era cultura
ei un des encastres fonamentaus. Ei era nòsta rason d’èster, era
nòsta singularitat e era lengua ei er exponent mès evident d’aguesta
singularitat. Mès ei vertat qu’era societat càmbie e es cambis an
d’èster consideradi coma ua oportunitat. Es naues tecnologies son
un element que servís tà estandarizar era cultura, e son ath viatge
un extraordinari miei tà hèr-se presents en mon. Totun
çò qu’ei mès prioritari ei garantir qu’era nòsta cultura
sigue viua, dinàmica, capabla de crear
e d’expressar era nòsta forma d’interpretar era realitat.
Aquest ei un des rèptes importants. Er aute ei qu’era cultura sigue
accesibla a toti. Que non calgue hèr 160 ó 400 Km tà veir espectacles
culturaus de qualitat. Aran Arte, per exemple, a estat ua bona contribucion
a d’aguest objectiu, mès i cau persutar.
Alavetz, coma an
de convíuer es diuèrses presentes ena Val d’Aran ?
Pensi qu’eth prumèr
messatge qu’auem de lançar ei clar : <<arrés a d’èster
discriminat per qüestions lingüistiques>>. Mès aqueri qu’an
decidit víuer aciu, amassa damb es qu’auem neishut aciu, auem
deuant dera umanitat era responsabilitat de mantíer un patrimòni culturau
e lingüistic unic. Arrés ac harà per nosati. E er occitan/aranés,
coma tantes d’autes lengües minorizades, despareisherà se non i
hèm arren.
E açò, coma se
hè ?
Auem d’auançar de
cap a societats que seràn, per fòrça, multilingües a on es individus
interactuen en lengües disparières. Eth dret individuau se base
ena possibilitat de trigar era lengua de comunicacion personau, e èster
atengudi pes administracions ena lengua desirada laguens deth marc juridic
que correspone. Mès i a un dres collectiu, morau, que mos permet
impulsar era sensibilizacion des persones en usatge des lengües pròpries,
que tot soent son es que corren perilh de desparéisher. E entà d’açò
eth sistèma a de, en cas d’Aran, garantir que toti es ciutadans se
trapen en disposicion d’interactuar en tres, quate o enquia cinc lengües.
Mos trapam en melhors condicions qu’era rèsta deth país entà èster
poliglotes, mès açò non a de significar renonciar ara nòsta pròpria
lengua, se non tot çò de contrari. Auem d’èster un país que
sap apreciar e valorar coma arrés aquerò que mos diferéncie e que
mos balhe ua valor hijuda.
Alavetz, en aguest
contèxte, coma se bastís er idèa de país ?
Era prumèra premisa
ei díder de forma clara qu’eth país ei un patrimòni des persones
que i viuen e i trabalhen. A toti mos concernís çò que passe aciu
e toti èm ciutadans d’Aran. Era dusaua ei qu’era identitat non
sonque a d’auer concepcions istoriques o lingüistiques, que son fòrça
importants, se non que tanben a ua concepcion de cutura politica, de
compartir un projècte e un modèl de societat, de valors, que son comuns
as persones que viuen e trabalhen aciu. Persones que vòlen bastir un
futur de benèster en comun.
Per tant auem de
bastir ua societat damb ua idèa clara de ciutadania, damb clara consciéncia
dera sua istòria, dera sua lengua e dera sua cultura, mès damb intelligéncia
entà saber que, en aguest mon globalizat,
se non i a integracion e complicitats, era batalha pera superviuença
lingüistica e culturau non la poiram guanhar.
Digue dues prioritats
deth sòn govèrn
Sanitat, servicis sociaus
e educacion, en definitiva, era salut e es oportunitats. Eth nòste
govèrn a de preocupar-se especiaument pes servicis que balhen atencion
as persones e as professionaus qu’exercissen en aguesti encastres.
Per açò, eth nòste programa de govèrn ei plan extens en aguesti
apartats e, entre fòrça d’autes prepauses, i a era d’arténher
era gratoitat des libres de tèxte enes estudis qu’agen en
foncionament eth sistèma de reutilizacion de libres, o es bèques entà
joeni qu’amien a tèrme estudis dehòra dera Val. En sanitat apostaram
pera collaboracion institucionau, entà acabar damb eth problèma dera
manca de professionaus e era melhora ena relacion damb es ospitaus publics.
Quini son es rèptes
pendents entà Aran?
Es rèptes son diuèrsi
e plan importants. Coma país, era naua Lei d’Aran, era reforma
institucionau, son objectius que mercaràn era agenda politica d’aguesti
propèrs ans. Tanben auem d’assomir d’auti tipes de preocupacions
coma eth futur traçat dera N-230, a on mos cau procurar ua bona capacitat
de dialòg damb es administracions der estat e dera Generalitat, tà
garantir eth melhor traçat.
Quina a d’èster
era relacion d’Aran damb era
Generalitat de Catalunya?
Pendent aguesti ans
auem vist ua evidenta dificultat de dialòg deth Conselh damb es administracions
dera Generalitat e der Estat. Cau repensar era nòsta relacion damb
Catalunya, per’mor que i a encastres enes qu’es nòsti interèssi
passen pera collaboracion damb aguestes administracions. Er enfrontament,
e sustot er enfrontament public, coma a passat en cas deth tunèl, non
mos portarà en lòc. Ei de besonh gestionar un nau tipe de relacion
exigenta mès tanben leiau, especiaument
en matèries coma era sanitat o es servicis sociaus, pr’amor que d’aquera
collaboracion en depenerà, en bona mesura, era eficàcia deth Servici.
Qué les demane
as ciutadans d’Aran?
Jo les demanaria que,
mès enlà des partits o des ideologies, pensen qu’ara ei eth moment
de daurir ua naua etapa entath nòste país. Ua naua etapa fonamentada
en bastir melhors servicis publics tàs vesins, damb naui
equips de persones damb idies naues, illusion e volentat de trabalh,
tà afrontar es naui rèptes qu’a eth país. Ei per aquerò que les
demanam era sua confiança.