“Consolidar l’autogovern aranès i seguir situant les persones al centre de les polítiques”, els objectius de Maria Vergés per a la sindicatura d’Aran
El 19 de febrer va tenir lloc la presentació oficial de Maria Vergés com a candidata d’UA a síndica d’Aran a les properes eleccions del 28 de maig. Un acte en què van assistir una vuitantena de persones i que va comptar, entre d’altres, amb la participació del secretari d’organització d’UA i candidat a alcalde de Naut Aran, Marc Tarrau, el president de la diputació d’Osca, Miguel Gracia, el secretari de política municipal del PSC, Joaquín Fernández; i el president d’UA i secretari general de l’Estat per al Repte Demogràfic, Paco Boya.
El mes de febrer passat, la militància d’Unitat d’Aran et va escollir com a candidata a síndica d’Aran, prenent el relleu de Paco Boya que durant 25 anys ha estat candidat d’aquest partit. Què t’ha impulsat a acceptar aquest repte?
Doncs, encara que no ho pugui semblar, aquesta ha estat una decisió que he meditat molt. Tot i així, al final he fet el pas per diversos motius: el primer perquè estic convençuda que, si la Vall d’Aran té alguna oportunitat de tenir un futur, i un present, és perquè haurem estat capaços de consolidar el nostre autogovern, com a única garantia de poder gestionar-nos i decidir de manera autònoma, i vull contribuir a fer-ho possible, creant valor a la meva societat. Però també hi sóc perquè aquesta ha estat una legislatura molt complexa, la més complexa de la nostra història recent, i són molts els projectes i accions que han quedat per fer i que el país necessita, sobretot per millorar la qualitat de vida de la ciutadania d’Aran, com ara la remodelació de l’Hospital Val d’Aran, el projecte de gestió forestal i transició energètica o aconseguir traspassos tan importants com els que fan referència a les polítiques d’habitatge.
Com dius, aquesta ha estat la legislatura més complexa de la història recent d’Aran. Tu has estat al capdavant de la sanitat aranesa durant la crisi de la COVID-19, com valores aquesta gestió?
No hauríem dit mai que hauríem de viure una situació d’aquesta gravetat i magnitud. No ha estat gens fàcil, sobretot perquè ningú no estava preparat per a una cosa així. Tot i així, malgrat les dificultats, crec sincerament que hem fet una bona gestió d’aquesta crisi. En primer lloc gràcies a la feina dels professionals públics que han enfrontat aquesta crisi amb una professionalitat impecable, i després, perquè el fet de tenir competències en aquest àmbit ens ha permès actuar de manera directa i ràpida sense deixar ningú enrere. Estic molt orgullosa, i no és immodèstia, de la feina que, tant al Conselh Generau com als ajuntaments aranesos, els homes i dones d’Unitat d’Aran hem dut a terme, demostrant que som capaços de gestionar i enfrontar reptes de gran magnitud i de fer-ho amb rigor i compromís.
Quines són les línies estratègiques que planteja Unitat d’Aran per enfrontar els reptes de futur de la Vall d’Aran?
Penso que hi ha tres àmbits claus en què cal desenvolupar les polítiques necessàries per fer front als reptes presents i futurs que tenim al davant: l’atenció a les persones, que les persones estiguin al centre de les polítiques; el desenvolupament territorial, partint de la base de la sostenibilitat tant ambiental, com econòmica, territorial i humana i, finalment, la consolidació de l’autogovern d’Aran. En aquests eixos s’han de plantejar les solucions als reptes com l’adaptació al canvi climàtic, la diversificació econòmica, la transició energètica i la gestió dels nostres boscos, per reduir el risc d’incendis de sisena generació, la retenció del talent jove, el impuls de la innovació, la supervivència de la nostra llengua i la nostra cultura o l’accés a l’habitatge. I tot això, tenint en compte que la gestió pública és, i serà, també la gestió de la incertesa en un món cada cop més canviant.
El Conselh Generau d’Aran és la màxima institució d’autogovern d’Aran, quins són els principals desafiaments que consideres que té al davant?
N’hi ha un de bàsic, que és el de consolidar-se. I per això cal que la Llei d’Aran es desplegui definitivament. Després de trenta-tres anys només hem aconseguit que aquesta llei, que defineix el nostre àmbit competencial, s’hagi desplegat només un trenta per cent. Per tant, augmentar el nostre autogovern i fer-ho amb els recursos necessaris, així com desenvolupar les polítiques que permetin que les persones que viuen a l’Aran ho facin amb qualitat de vida i oportunitats és el meu objectiu.
Per què és important el desplegament de la Llei d’Aran?
Com dic, la Llei d’Aran és el marc que defineix quines són les nostres competències i exercir aquestes competències, amb recursos i capacitat, és el que garanteix aquesta qualitat de vida de què parlo. Aquesta Llei va ser reformada el 2015, tot i així encara no hi ha cap mecanisme que en garanteixi el desplegament i hi ha alguns aspectes que s’haurien de reformar per adaptar-se a la realitat del país i a les necessitats de la nostra societat.
Amb més dones que homes al capdavant de la sindicatura, la Vall d’Aran és una excepció a la norma en matèria d’igualtat. És important que les dones s’impliquin a la gestió pública?
És important que les dones s’hi impliquin. En política i en tots els àmbits de la societat. Les dones representem el 50% de la societat, no som un col·lectiu, som la meitat de la ciutadania. I en política, i en altres àmbits, si no t’hi impliques, les decisions les prenen altres per tu. La visió i la manera de fer política de les dones és diferent que la dels homes i s’han de complementar per ser representatives i, sobretot, efectives.
Un desig.
M’agradaria ser capaç, juntament amb les companyes i els companys, de contribuir a generar la consciència entre la joventut de l’Aran de la importància que té conservar la nostra llengua i la nostra cultura, que és l’arrel de la nostra identitat, que alhora és també integradora, i que és l’única garantia de mantenir aquella gestió de la proximitat i de la capacitat de decidir sobre el nostre futur i el nostre benestar.