Mos trobam dauant d’ues eleccions ath Parlament de Catalunya que non son pas ues eleccions quinsevolh, se non que resulten trascendents tanben tath futur dera Val d’Aran, per’mor que n’eres s’i plantege, implicitament, un plesbiscit damb eth que decidir era futura independéncia de Catalunya
Deuant d’aguest hèt, Aran a besonh de hèr-se a escotar
Unitat d’Aran non ei partidària deth trincament, se non deth pacte e der emplec dera politica, en letra màger, entà resòler es diferéncies. Aran, coma Catalunya, vò qu’era sua singularitat sigue reconeishuda e respectada, mès tanben a de besonh politiques que servisquen entà melhorar era qualitat de vida des persones, politiques qu’agen ara gent en centre des sues accions. Atau donc, UA manifèste era sua volentat de participar en aguestes eleccions tà deféner es posicionaments que seguíssen:
- Consideram qu’eth trincament unilaterau damb er actuau Estat Espanhòl vulnère era legislacion vigenta e que, en conseqüéncia, s’atente contra eth principi mès elementau dera democràcia: eth respècte as Leis.
- En Unitat d’Aran afirmam que sonque des deth pacte se pòt garantir era evolucion de besonh enes relacions entre España e Catalunya, sense qu’es cambis que s’an d’amiar a tèrme meten en risc n’era apertiença a Euròpa, n’era coesion sociau que, peth dessús de d’autes consideracions, a d’èster preservada com un valor primordiau e inalienable.
- Unitat d’Aran apòste per ua reforma dera Constitucion espanhòla (CE) que melhore e protegisque es elements fonamentaus que configuren era identitat e er autogovèrn de Catalunya e Aran en tot garantir: Reconeishement, Règles, Recorsi e Representacion
- Des d’Unitat d’Aran trabalharam tà qu’era pròplèu reforma dera CE, atau e com demanèrem qu’era naua Lei d’Aran contemplèsse, reconeishe era singularitat d’Aran. Malerosament, aguesta disposicion siguec votada en contra per aqueri que aué defenen era independéncia, Convergéncia (CDC), Esquerra (ERC) e era abstencion dera CUP.
- Unitat d’Aran reclame un govèrn ena Generalitat que sigue sensible damb era situacion des institucions araneses (Conselh Generau) que, de 2011 ençà, se tròben sense cap sistèma de finançament qu’assegure era atencion as besonhs des ciutadans d’Aran.
- Pendent es govèrns entestadi peth PSC, damb es presidents Maragall e Montilla, Aran recebec uns nivèus d’inversion per part dera Generalitat inigualables des des ans ueitanta. Era reforma der Institut d’Aran, era Escòla de Garona de Vielha, era inversion en carretères, era residéncia dera gent grana, era digitalizacion de totes es escòles araneses…Totun, en toti es ans de govèrn deth president Mas, aguesta inversion en Aran a arribat a èster deth -79%, en tot arribar a -399€/abitant.
- Amassa damb es consideracions identitàries, Unitat d’Aran defen e trabalhe pera justicia sociau. Credem qu’es politiques publiques an d’auer coma maxim objectiu eth benèster e era qualitat de vida des persones, mès encara en moments coma es que viuem. Era gestion deth ben comun coma darrèr propòsit entath desvolopament dera nòsta societat.
Des d’Unitat d’Aran consideram qu’er unic partit que pòt arténher qu’aguesti punts poguen èster realitat en Catalunya ei eth PSC. E ei tanben eth partit socialista qui pòt hèr qu’era Constitucion se modifique tà qu’era Val d’Aran i sigue reconeishuda, pr’amor que sabem qu’eth PP non en semble partidari e que, coma dejà auem explicat, Convergéncia i votèc en contra en Parlament pendent era tramitacion dera Lei d’Aran.
VERSIÓN EN CASTELLANO:
VERSIÓ EN CATALÀ: