Assolir nous reptes de futur significa adequar les estratègies polítiques
i territorials a les noves situacions que generen els canvis econòmics,
socials i tecnològics del nostre entorn. En aquest sentit, és
perfectament constatable que els últims 25 anys de construcció
de l’Espanya de les autonomies i el desenvolupament de l’estructura
administrativa i política de la Unió Europea, juntament amb les
noves dinàmiques generades pel fenomen de la globalització, fan
necessària una nova visió de les regions i de les dinàmiques
territorials. Una realitat canviant és incompatible amb una visió
estàtica i monolítica del territori.
Aquesta afirmació és més contundent quan parlem d’un
àmbit territorial com el Pirineu, una serralada anomenada durant dècades
la frontera del sud d’Europa i que, tanmateix, avui, és un espai
estratègic on conflueixen les regions franceses d’Aquitània,
Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus, l’Estat Andorrà, i
les comunitats autònomes del País Basc, Navarra, Aragó
i Catalunya.
Des dels inicis dels tractats de la Unió Europea ha existit una voluntat
manifesta de permeabilitzar les fronteres i construir en aquests territoris
àmbits de col·laboració a diferents nivells institucionals.
Els programes Interregs, ara ja en la seva tercera fase, han sigut els instruments
per finançar aquests projectes. La realitat però, mostra la insuficiència
dels avenços fets fins ara en aquest sentit, mentre per altra banda,
creix la percepció que, en una situació de major coneixement i
capacitat de col·laboració, alguns dels problemes endèmics
de la serralada pirinenca haurien sigut resolts, i la capacitat de generar iniciatives
econòmiques i socials del conjunt de les regions seria molt més
alta.
El Pirineu és la frontissa de l’Europa meridional, per tant, és
força important per al conjunt d’aquest espai, habitat per 17 milions
de persones. La diagnosi de la funcionalitat del conjunt del territori, però,
posa en evidència les mancances actuals, algunes d’elles amb afectacions
de caràcter europeu, com és el cas de la manca o saturació
de les comunicacions existents i l’increment exponencial de tràfic
pesat per les carreteres de muntanya que, juntament amb el bloqueig i retards
en els projectes de noves vies de comunicació, converteixen el Pirineu
en un coll d’ampolla amb conseqüències greus per al desenvolupament
econòmic de Catalunya, Aragó, Navarra, Andorra i el sud de França.
Altres problemes tenen un caràcter més marcadament pirinenc com
: la manca de transports públics de proximitat que ajudin a vertebrar
espais socials cohesionats i amb serveis públics suficients; la deficient
oferta formativa i la discriminació d’alumnes i famílies
en els costos i accés a aquesta formació per la distància
dels centres de formacions superiors o la marginació de molts pirinencs
pel que fa a l’accés a les noves tecnologies.
Cal, per tant, una adequació de les polítiques regionals i estatals
que ajudin a convertir el Pirineu en un espai permeable i que tingui una veritable
funció de nexe d’aquesta Europa meridional. És amb aquesta
voluntat que els socialistes andorrans, de les regions de Aquitània,
Llenguadoc- Rosillon i Migdia-Pirineus, de l’Aragó, Navarra i Catalunya
volem manifestar la nostra voluntat de donar un ferm impuls als àmbits
existents com la Comissió de Treball dels Pirineus, revisant el seu funcionament
i impulsant noves fórmules de col·laboració entre regions
que permeti als governs regionals i autonòmics impulsar projectes d’interès
comú per al conjunt dels nostres territoris.
En l’àmbit de les comunicacions :
- Exigir dels estats la garantia d’inversions i la ràpida conclusió
de les obres projectades per la connexió de l’Alta velocitat
del corredor Mediterrani. - La gestió racional dels fluxos de transport pesat impulsant infraestructures
com la travessia central ferroviària dels Pirineus per l’Aragó.
- La millora de la permeabilitat del Pirineu amb la millora de: l’Eix
del Segre, l’Eix del Llobregat, l’Eix de l’Ebre (N-230),
l’Eix del Coll de Comiols, i els accessos al túnel de Somport.
De les comunicacions transversals, molt especialment la N-260, l’autopista
Pamplona – Lleida, els accessos al túnel de Somport, i el desdoblament
de la E-9. - La millora de les comunicacions entre Andorra i la Seu d’Urgell.
- La millora de les connexions ferroviàries de proximitat com les
línies de Puigcerdà i la seva connexió amb Andorra per
la Seu d’Urgell, la línia de la Pobla de Segur, la perllongació
de la línia de Comeinges fins l’Aran, i la recuperació
de la línia internacional de Canfranc. - La millora de les comunicacions en un doble eix: La permeabilització
del Pirineu per millorar la connexió amb Europa per Navarra i la interconnexió
dels corredors Mediterrani i Atlàntic tant per ferrocarril, mitjançant
el corredor Navarrés d’Alta velocitat i mitjançant vies
convencionals de gran capacitat .
Sobre la col·laboració interregional i la Relació Andorra
– Unió Europea:
- Afavorir l’aprofundiment de la relació entre l’Estat
andorrà i la Unió Europea constatant que la millora de les vies
de comunicació d’Andorra afavoreixen el trànsit entre
dos Estats membres de la Unió. - Habilitar programes específics per complementar l’acció
dels projectes Interreg. - Plantejar l’extensió d’aquests programes a l’Estat
andorrà en el marc d’un futur acord d’associació
d’Andorra amb la Unió Europea. - Facilitar l’intercanvi d’alumnes i la difusió de l’oferta
formativa. - Fomentar l’ús i l’aprenentatge de les llengües
comunes.
Vielha 11 d’octubre de 2003
Document en format PDF: