Es donades demòstren qu’eth mercat inmobiliari en Aran non aufrís oportunitats entar accès ar abitatge de joeni e familhes de renda mieja baisha, un fenomèn ath que contribuís qu’ua grana part der abitatge de loguèr ei destinat ar emplec toristic
Er accès a un abitatge ei un dret que remasse era nòsta constitucion, mès qu’en realitat en Aran resulte fòrça dificil d’exercir e, en a viatges, simplament ei impossible.
Era situacion deth mercat der abitatge ena nòsta Val a un deficit mès accentuat qu’en cap aute lòc de Catalunya. Es donades son fòrça illustratives dera dificultat que supause entà un joen o entà ua familha de renda mieja o baisha, s’auem en compde qu’es prètzi der abitatge en Aran son des mès elevadi de tota Catalunya, tant tar abitatge de prumèra ocupacion, de dusau o en regim de loguèr.
Segontes Paco Boya, candidat d’UA tara Sindicatura d’Aran: “es motius son diuèrsi, mès sense dubte era pression dera activitat toristica ei ua des mès evidentes. S’auem en compde qu’en Aran sonque eth 39’21% der abitatge ei de titol principau, ath temps qu’eth 53’75% ei de dusau residéncia e eth 31’87% ei de loguèr, era manca d’ua norma que regule es loguèrs d’abitatges toristics a agravat encara mès aguesta situacion. Uns abitatges qu’ena sua grana majoritat ei proprietat de persones que non residissen ena Val”.
A manèra d’exemple, en municipi de Vielha e Mijaran mès deth 75% des licéncies municipaus entà abitatges d’emplec toristic, apartien a persones e enterpreses de dehòra d’Aran. “Cau rebrembar qu’eth grup d’Unitat d’Aran en Vielha e Mijaran sagèc de regular aguest tipe de licéncies mès Convergéncia non volec dar supòrt ara prepausa” comente Boya e hig que “açò non signifique que non age d’existir er abitatge toristic, mès òc ei de besonh establir es equilibris que permeten un parc d’abitatge accessible tara ciutadania”.
Er impacte d’aguesta cojontura hè qu’era emancipacion dera joenessa, er accès des trabalhadors o eth des familhes de renda baisha e mieja a un abitatge sigue extremament complicat e a viatges, agrave es sues dificultats entà víuer en ua zòna damb còsti de vida fòrça nauti e qu’ath delà a ua mala distribucion dera renda familhara disponibla.
Boya a criticat qu’en Aran non existisque cap politica de mediacion tar accès ar abitatge e cap politica publica entath bastiment d’abitatge sociau que pogue palliar aguesti deficits.
Entà Unitat d’Aran aguesta situacion ei ua mòstra dera ineficiéncia deth Burèu Locau d’abitatge que gestione eth Conselh Generau d’Aran, que non a arbitrat cap accion entà resòlver un problèma tant grèu coma er accès ar abitatge, un ahèr que resulte clau ena vida quotidiana des persones.
Aran, 5 d’abriu de 2019
Unitat d’Aran denuncia la falta de vivienda en Aran
Los datos demuestran que el mercado inmobiliario en Aran no ofrece oportunidades para el acceso a la vivienda de jóvenes y familias de renta media baja, un fenómeno al que contribuye que una gran parte de la vivienda de alquiler está destinada al uso turístico
El acceso a una vivienda es un derecho que recoge nuestra constitución, pero que en realidad en Aran resulta muy difícil de ejercer y, en ocasiones, sencillamente es imposible.
La situación del mercado de la vivienda en nuestro Valle tiene un déficit más acentuado que en ningún otro lugar de Catalunya. Los datos son muy ilustrativos de la dificultad que supone para un joven o para una familia de renta media o baja, si tenemos en cuenta que los precios de la vivienda en Aran son de los más caros de toda Catalunya, tanto para la vivienda de primera ocupación, de segunda o en el régimen de alquiler.
Según Paco Boya, candidato de UA a la Sindicatura de Aran: “las causas son diversas, pero sin duda la presión de la actividad turística es una de las más evidentes. Si tenemos en cuenta que en Aran sólo el 39’21% de la vivienda es de titulo principal, mientras que el 53’75% es de segunda residencia y el 31’87% es de alquiler, la falta de una normativa que regule los alquileres de pisos turísticos ha agravado aún más esta situación. Una vivienda que en su gran mayoría es propiedad de personas que no residen en el Valle”.
A modo de ejemplo, en el municipio de Vielha e Mijaran más del 75% de las licencias municipales para viviendas de uso turístico, pertenecen a personas y empresas de fuera de Aran. “Cabe recordar que el grupo de Unitat d’Aran en Vielha e Mijaran intentó regular este tipo de licencias pero Convergencia no quiso apoyar la propuesta” comenta Boya y añade que “esto no significa que no deba existir la vivienda turística, pero sí es necesario establecer los equilibrios que permitan un parque de vivienda asequible a la ciudanía”.
El impacto de esta coyuntura hace que la emancipación de los jóvenes, el acceso de los trabajadores o el de las familias de renta baja y media a una vivienda sea extremadamente complicado y en ocasiones, agrave sus dificultades para vivir en una zona con costes de vida son muy altos y que además tiene una mala distribución de la renta familiar disponible.
Boya ha criticado que en Aran no exista ninguna politica de mediación para el acceso a la vivienda y ninguna política pública para la construcción de vivienda social que pueda paliar estos déficits.
Para Unitat d’Aran esta situación es una muestra de la ineficiencia de la Oficina Local d’habitatge que gestiona el Conselh Generau d’Aran, que no ha arbitrado ninguna actuación para resolver un problema tan grave como el acceso a la vivienda, una cuestión que resulta clave en la vida cotidiana de las personas.
Unitat d’Aran denúncia la manca d’habitatge a Aran
Les dades demostren que el mercat inmobiliari a Aran no ofereix oportunitats per a l’accés a l’habitatge de joves i famílies de renda mitjana baixa, un fenomen al qual contribueix que una gran part de l’habitatge de lloguer està destinat a l’ús turístic
L’accés a un habitatge és un dret que recull la nostra constitució, però que en realitat a Aran resulta molt difícil d’exercir i, a vegades, senzillament és impossible.
La situació del mercat de l’habitatge a la nostra Vall té un dèficit més accentuat que en cap altre lloc de Catalunya. Les dades són molt il·lustratives de la dificultat que suposa per a un jove o per a una família de renda mitjana o baixa, si tenim en compte que els preus de l’habitatge a Aran són dels més cars de tota Catalunya, tant per a l’habitatge de primera ocupació, de segona o en el règim de lloguer.
Segons Paco Boya, candidat d’UA a la Sindicatura d’Aran: “les causes són diverses, però sens dubte la pressió de l’activitat turística és una de les més evidents. Si tenim en compte que a Aran només el 39’21% de l’habitatge és de titularitat principal, mentre que el 53’75% és de segona residència i el 31’87% és de lloguer, la falta d’una normativa que reguli els lloguers de pisos turístics ha agreujat encara més aquesta situació. Una vivenda que en la seva gran majoria és propietat de persones que no resideixen a la Vall”.
A tall d’exemple, en el municipi de Vielha e Mijaran més del 75% de les llicències municipals per a habitatges d’ús turístic, pertanyen a persones i empreses de fora d’Aran. “Cal recordar que el grup d’Unitat d’Aran a Vielha e Mijaran va intentar regular aquest tipus de llicències però Convergència no va voler donar suport a la proposta” comenta Boya i afegeix que “això no significa que no hagi d’existir l’habitatge turístic, però sí que és necessari establir els equilibris que permetin un parc d’habitatge assequible a la ciutania”.
L’impacte d’aquesta conjuntura fa que l’emancipació dels joves, l’accés dels treballadors o el de les famílies de renda baixa i mitjana a un habitatge sigui extremadament complicat i a vegades, agreugi les seves dificultats per a viure en una zona amb costos de vida són molt alts i que a més té una mala distribució de la renda familiar disponible.
Boya ha criticat que a Aran no existeixi cap política de mediació per a l’accés a l’habitatge i cap política pública per a la construcció d’habitatge social que pugui pal·liar aquests dèficits.
Per a Unitat d’Aran aquesta situació és una mostra de la ineficiència de l’Oficina Local d’habitatge que gestiona el Conselh Generau d’Aran, que no ha arbitrat cap actuació per a resoldre un problema tan greu com l’accés a l’habitatge, una qüestió que resulta clau en la vida quotidiana de les persones.