Unitat d’Aran, en un ejercicio de responsabilidad y lealtad institucional, ha asistido al acto oficial previsto esta mañana, aunque lamenta que no se haya convocado un Pleno Extraordinario del Conselh Generau d’Aran con presencia del Presidente para debatir el futuro político del Valle y que el acto oficial se limite a un saludo y una posterior comida privada, a la que UA ha declinado asisitir.
El gobierno de la Generalitat, con el Presidente Torra al frente, se ha reunido este lunes en las dependencias del Conselh Generau d’Aran en Vielha. La visita, que llega a dos meses escasos de las próximas elecciones municipales y al Conselh Generau, parece querer replicar al Consejo de Ministros del gobierno Sánchez del pasado diciembre en Barcelona. En este caso, el lugar elegido ha sido Aran, donde existen diferencias políticas de calado con el gobierno del sr. Torra.
En este sentido, Unitat d’Aran, principal partido de la oposición a pesar de haber ganado en votos las pasadas elecciones, ha manifestado su decepción con esta visita por la falta de contenido institucional y político de la misma, más allá de la fotografía y el eslogan.
El Secretario General y portavoz de UA en el Conselh Generau, Paco Boya, ha puesto de manifiesto que “el gobierno del sr Torra no viene con los deberes hechos y hubiera sido exigible que, ya que visita Aran para celebrar su Consejo de Gobierno, lo hubiera hecho con un acto de rigor institucional y no en un acto de pura campaña electoral”.
Unitat d’Aran ha venido criticando a lo largo de toda la legislatura la falta de capacidad política de los gobiernos de Torra y Barrera, en la Generalitat y Conselh respectivamente, para resolver los problemas endémicos del Valle de Aran. A pesar de tener una Ley de carácter especial que sostiene su autogobierno y sus instituciones, y cuya reforma fue aprobada por el Parlament en 2015, ésta ha sido ignorada por el gobierno de la Generalitat. Para UA lo más grave es la incompetencia de ambos gobiernos para recuperar, por un lado el sistema de financiación de la institución aranesa, finiquitado en 2011 por el gobierno de Artur Mas, que ha supuesto, entre otros, una reducción de 2’5 millones de euros anuales con los que el Conselh Generau desarrollaba inversiones en el territorio, y por otro la falta de responsabilidad y compromiso para desplegar tanto esta ley como la der aranés, que fecha de 2010 y sigue sin desplegarse.
En este sentido, hay que subrayar que la caída de la inversión de la Generalitat de Catalunya en Aran ha sido, para los últimos diez años, de un -83%. Es decir, la inversión es inexistente. “A este descalabro presupuestario se deben añadir la deuda de seis millones de euros que la Generalitat mantiene desde el 2011 con el Consejo General”, añadía Boya.
Unitat d’Aran ha calificado de folclore legislativo la actitud de la Generalitat con Aran y ha justificado estas palabras atendiendo a que ninguna de las dos leyes marco sobre las que se asienta la autonomía aranesa se cumplen. Ni la del 2015 ni tampoco la del 2010 para el aranés.
El Secretario General de Unitat d’Aran ha afirmado que “estas cuestiones, que pueden parecer inocuas, tienen una repercusión gravísima en el día a día, en especial de ámbitos como la sanidad, la promoción económica o el desarrollo de determinadas infraestructuras fundamentales para el buen funcionamiento de nuestro Valle”. Así mismo ha dicho, “no se debe olvidar la precariedad y la situación de gran fragilidad que tiene el uso social del aranés, que apenas es hablada por un 17% de los habitantes y, a pesar de eso, las políticas públicas son inexistentes y la dotación es apenas de 60.000€, cantidad que contrasta con los 24 millones de euros destinados al catalán”.
Unitat d’Aran ha asistido al acto oficial previsto esta mañana, aunque lamenta que no se haya convocado un Pleno Extraordinario del Conselh Generau d’Aran con presencia del Presidente para debatir el futuro político del Valle y que el acto oficial se limite a un saludo y una posterior comida privada, comida a la que UA ha declinado asisitir.
Para Unitat d’Aran “esta visita demuestra que no existe voluntad política de modificar la actual situación sino, simplemente que se trata de un acto para cubrir el expediente que, en el caso de Aran lleva muchos años cerrado y sin visos de ser activado” declaraba Boya.
En este sentido, también ha lamentado la falta contundencia del sindic Barrera en la defensa de los intereses de Aran ante los manifiestos incumplimientos de los sucesivos gobiernos de la Generalitat, un hecho que muestra el agotamiento de alguien que lleva un cuarto de siglo al frente de la institución y que, además, tiene un equipo menguado por las dimisiones de sus más inmediatos colaboradores.
Aran, 11 de març de 2019
Eth govèrn dera Generalitat visite Aran sense es déuers hèti
Unitat d’Aran, en un exercici de responsabilitat e leiautat institucionau, a assistit tar acte oficiau previst aguest maitin, maugrat que lamente que non s’age convocat un Plen Extraordinari deth Conselh Generau d’Aran damb preséncia deth President entà debàter eth futur politic dera Val e qu’er acte oficiau se limite a ua salutacion e un posterior dinar privat ath que UA a declinat era assisténcia.
Eth govèrn dera Generalitat, damb eth president Torra ath capdeuant, s’a amassat aguest deluns enes dependéncies deth Conselh Generau d’Aran en Vielha. Era visita, qu’arribe a dus mesi escassi des pròplèu eleccions municipaus e tath Conselh Generau, semble voler replicar ath Conselh de Ministres deth govèrn Sánchez deth passat deseme en Barcelona. N’aguest cas, eth lòc escuelhut a estat Aran, a on a diferéncies politiques importantes damb eth govèrn deth sr. Torra.
N’aguest sens, Unitat d’Aran, principau partit dera oposicion maugrat auer guanhat en vòts pendent es passades eleccions, a manifestat era sua decepcion damb aguesta visita pera manca de contengut institucionau e politic dera madeisha, mès enlà dera fotografia e er eslogan.
Eth secretari generau e pòrtavotz d’UA en Conselh Generau, Paco Boya, a metut en evidéncia que “eth govèrn deth sr Torra non ven damb es déuers hèti e auesse estat exigible que, ja que visite Aran entà celebrar eth sòn Conselh de Govèrn, ac auesse hèt damb un acte de rigor institucionau e non damb un acte de pura campanha electorau“.
Unitat d’Aran a criticat ath long de tota era legislatura era manca de capacitat politica des govèrns de Torra e Barrera, ena Generalitat e Conselh respectivament, entà resòler es problèmes endemics dera Val d’Aran. A despièch d’auer ua lei de caractèr especiau que sosten eth sòn autogovèrn e es sues institucions, e quina reforma siguec aprovada peth Parlament en 2015, aguesta a estat ignorada peth govèrn dera Generalitat. Tà UA çò de mès de grèu ei era incompeténcia des dus govèrns entà recuperar, per un costat eth sistèma de finançament dera institucion aranesa, liquidat en 2011 peth govèrn d’Artur Mas, e qu’a supausat, entre d’auti, ua reduccion de 2’5 milions d’èuros annaus qu’eth Conselh Generau emplegaue tà inversions en territòri, e per un aute era manca de responsabilitat e compromís entà desplegar tant aguesta lei coma era der aranés, que date de 2010 e seguís sense aplicar-se.
N’aguest sens, cau soslinhar qu’era queiguda dera inversion dera Generalitat de Catalunya en Aran, enes darrèri dètz ans a estat deth -83%. Ei a díder, era inversion ei inexistenta. “Ad aguest drama pressupostari i cau híger eth deute de sies milions d’èuros qu’era Generalitat manten dempús deth 2011 damb eth Conselh Generau“, higie Boya.
Unitat d’Aran a qualificat de folklore legislatiu era actitud dera Generalitat damb Aran e a justificat aguestes paraules pr’amor que cap des dues leis marc enes que se base era autonomia aranesa se complissen. Ne era deth 2015 ne tanpòc era deth 2010 tar aranés.
Eth secretari generau d’Unitat d’Aran a afirmat que “aguesti ahèrs, que pòden semblar inofensius, an ua repercussion fòrça grèu en dia a dia, especiaument en encastres coma era sanitat, era promocion economica o eth desvolopament de determinades infrastructures fonamentaus entath bon foncionament dera nòsta Val“.
Atau madeish a dit, “non mos cau desbrembar era precarietat e era situacion de grana fragilitat qu’a er usatge sociau der aranés, que sonque ei parlat peth 17% des abitants e, totun, es politiques publiques son inexistentes e era dotacion ei tot just de 60.000 €, quantitat que contraste damb es 24 milions d’èuros destinadi tath catalan“.
Unitat d’Aran a assistit tar acte oficiau previst aguest maitin, maugrat que lamente que non s’age convocat un Plen Extraordinari deth Conselh Generau d’Aran damb preséncia deth President entà debàter eth futur politic dera Val e qu’er acte oficiau se limite a ua salutacion e un posterior dinar privat, dinat ath que UA a declinat assistir.
Tà Unitat d’Aran “aguesta visita demòstre que non i a volontat politica de modificar era actuau situacion senon que, simplament se tracte d’un acte entà curbir er expedient que, en cas d’Aran pòrte fòrça ans barrat e sense previsions d’activar-se ” declaraue Boya.
Atau madeish, tanben a lamentat era manca de contundéncia deth sindic Barrera ena defensa des interèssi d’Aran deuant es manifèsti incompliments des successius govèrns dera Generalitat, un hèt que mòstre er esgotament de quauquarrés que pòrte un quart de sègle deuant dera institucion e, qu’ath delà, a un equip redusit pes dimissions des sòns mès immediats collaboradors.
Aran, 11 de març de 2019
El govern de la Generalitat visita l’Aran sense els deures fets
Unitat d’Aran, en un exercici de responsabilitat i lleialtat institucional, ha assistit a l’acte oficial previst aquest matí, tot i que lamenta que no s’hagi convocat un Ple Extraordinari del Conselh Generau d’Aran amb presència del President per debatre el futur polític de la Vall i que l’acte oficial es limiti a una salutació i una posterior dinar privat, al qual UA ha declinat assistir.
El govern de la Generalitat, amb el president Torra al capdavant, s’ha reunit aquest dilluns a les dependències del Conselh Generau d’Aran a Vielha. La visita, que arriba a dos mesos escassos de les properes eleccions municipals i al Conselh Generau, sembla voler replicar al Consell de Ministres del govern Sánchez del passat desembre a Barcelona. En aquest cas, el lloc escollit ha estat Aran, on ha diferències polítiques de calat amb el govern del sr. Torra.
En aquest sentit, Unitat d’Aran, principal partit de l’oposició tot i haver guanyat en vots les passades eleccions, ha manifestat la seva decepció amb aquesta visita per la falta de contingut institucional i polític de la mateixa, més enllà de la fotografia i l’eslògan.
El secretari general i portaveu d’UA al Conselh Generau, Paco Boya, ha posat de manifest que “el govern del sr Torra no ve amb els deures fets i hagués estat exigible que, ja que visita Aran per celebrar el seu Consell de Govern, ho hagués fet amb un acte de rigor institucional i no de pura campanya electoral“.
Unitat d’Aran ha criticat al llarg de tota la legislatura la manca de capacitat política dels governs de Torra i Barrera, a la Generalitat i Conselh respectivament, per resoldre els problemes endèmics de la Vall d’Aran. Tot i tenir una llei de caràcter especial que sosté el seu autogovern i les seves institucions, la reforma de la qual va ser aprovada pel Parlament el 2015, aquesta ha estat ignorada pel govern de la Generalitat. Per UA el més greu és la incompetència de tots dos governs per recuperar, d’una banda el sistema de finançament de la institució aranesa, liquidat el 2011 pel govern d’Artur Mas, que ha suposat, entre altres, una reducció de 2’5 milions d’euros anuals amb què el Consell General desenvolupava inversions al territori, i per un altre la falta de responsabilitat i compromís per desplegar tant aquesta llei com la de l’aranès, que data de 2010 i segueix sense desplegar-se.
En aquest sentit, cal subratllar que la caiguda de la inversió de la Generalitat de Catalunya a l’Aran, ha estat per als últims deu anys d’un -83%. És a dir, la inversió és inexistent. “A aquest daltabaix pressupostari s’hi ha d’afegir el deute de sis milions d’euros que la Generalitat manté des del 2011 amb el Conselh Generaul“, afegia Boya.
Unitat d’Aran ha qualificat de folklore legislatiu l’actitud de la Generalitat amb Aran i ha justificat aquestes paraules atenent que cap de les dues lleis marc sobre les quals s’assenta l’autonomia aranesa es compleixen. Ni la del 2015 ni tampoc la del 2010 per l’aranès.
El secretari general d’Unitat d’Aran ha afirmat que “aquestes qüestions, que poden semblar innòcues, tenen una repercussió gravíssima en el dia a dia, especialment en àmbits com la sanitat, la promoció econòmica o el desenvolupament de determinades infraestructures fonamentals per al bon funcionament de la nostra Vall“. Així mateix ha dit, “no s’ha d’oblidar la precarietat i la situació de gran fragilitat que té l’ús social de l’aranès, que tot just és parlat per un 17% dels habitants i, tot i això, les polítiques públiques són inexistents i la dotació és tot just de 60.000 €, quantitat que contrasta amb els 24 milions d’euros destinats al català“.
Unitat d’Aran ha assistit a l’acte oficial previst aquest matí, tot i que lamenta que no s’hagi convocat un Ple Extraordinari del Conselh Generau d’Aran amb presència del President per debatre el futur polític de la Vall i que l’acte oficial es limiti a una salutació i una posterior dinar privat, al qual UA ha declinat assistir.
Per Unitat d’Aran “aquesta visita demostra que no hi ha voluntat política de modificar l’actual situació sinó, simplement que es tracta d’un acte per cobrir l’expedient que, en el cas d’Aran porta molts anys tancat i sense senyals de ser activat” declarava Boya.
En aquest sentit, també ha lamentat la falta contundència del sindic Barrera en la defensa dels interessos d’Aran davant els manifestos incompliments dels successius governs de la Generalitat, un fet que mostra l’esgotament d’algú que porta un quart de segle al capdavant de la institució i que, a més té, un equip minvat per les dimissions dels seus més immediats col·laboradors.
Aran, 11 de març de 2019