ELS SERVEIS PÚBLICS AL PIRINEU

En aquestes últimes setmanes, el Govern de la Generalitat ens ha donat dos bones
notícies als pirinencs. La més recent, el traspàs del tren de la Pobla a la
Generalitat per part del Govern de l’Estat, superant una situació de molts anys
d’agonia d’aquesta via, que semblava condemnada al desmantellament. La segona,
la connexió de la xarxa de gas francesa amb l’Aran.
Són dos notícies
esperades, tan pel seu contingut en les millores que suposaran en aquests
serveis, i que tot seguit en parlaré, com, pel seu simbolisme. Efectivament,
aquest govern demostra que vol fer possible l’equitat dels ciutadans davant els
serveis públics, visquin on visquin. Transport i energia són dos dels elements
fonamentals per garantir aquesta equitat i la igualtat d’oportunitats en el
desenvolupament. Per aquesta raó, els anuncis fets aquets últims dies de l’any
2004 marquen un abans i un després al Pirineu. M’atreveixo a dir que podem
superar els temps de la resignació, aquells en els quals l’argument del “sou
pocs”, “això no és rentable”, ens feia retornar sempre al punt de partida
fatalista que posava plom a les ales de qualsevol projecte de les nostres
contrades. Aquest govern ha encetat un altra etapa que, lògicament, haurem de
valorar passat un temps prudencial, però insisteixo, aquestes dues mesures i
algunes altres relacionades amb les noves tecnologies i les inversions en
carreteres, són, sens dubte un canvi important.
El conveni signat pel Govern
de la Generalitat i Gas Natural, que preveu en els propers tres anys una
inversió de 18 milions d’euros, obre, per la via aranesa, la possibilitat de
gasificar una part important del Pirineu que quedava fora dels plans de
gasificació de Catalunya per raons de distància amb els gasoductes catalans. El
gas, obrirà noves oportunitats industrials i una diversificació de l’energia,
que avui, era depenent en exclusiva de l’electricitat i dels condicionants del
transport per carretera per al gas, amb els riscos que això comporta en matèria
de seguretat i de regularitat del servei en els mesos d’hivern amb climatologia
adversa.
Respecte del traspàs del tren de la Pobla, és evident que aquest,
que fou un dels projectes somiats pels pirinencs de les primeries del segle vint
ha viscut una llarga agonia que gairebé l’ha portat a la desaparició. Avui, el
tren torna a ser imprescindible. Ho és per als passatgers i ho és com l’única
forma possible de fer sostenible el transport de mercaderies i garantir
regularitat i servei per al transports de viatgers.
Malgrat aquestes
certeses sabem que el tren de la Pobla té alguns problemes importants que caldrà
afrontar, el més greu, l’estroncament del projecte inicial que va deixar la
línia sense continuïtat vers Europa, una continuïtat que fou la vocació
primigènia d’aquest projecte. La segona, els accessos des del nord (Aran i
Ribagorça) que són francament dolents. Ningú pot pensar que el repte és fàcil.
No ho és, però avui, en aquest primer any de govern, ja tenim alguns avenços
fets: l’acord entre Estat i Generalitat per assumir i millorar el servei amb
voluntat de fer-ho pensant amb la gent del territori; les millores a la c/28
(Aran Pallars) amb una inversió de 45 milions d’euros, i finalment, la voluntat
política per abordar un projecte d’eix pirinenc que, finalment, tornarà a
recuperar les inversions en les comunicacions transversals, oblidades des de
l’etapa Borrell. Unes millores que ens permetran situar La Pobla de Segur com a
un centre de comunicacions i de logística al centre del Pirineu. Tan de bo, en
uns anys, de la mateixa forma que ha fet l’Aragó, amb el projecte del túnel de
baixa cota de Biescas, poguéssim, des de Catalunya, plantejar una nova connexió
ferroviària amb Europa i fer realitat el somni dels qui van fer possible aquest
projecte ferroviari, finalment estroncat a la Pobla.
De moment, els
pirinencs ens hem de felicitar, perquè la millora d’aquests serveis ens situa en
un nou horitzó d’esperança per a les nostres contrades i molt especialment per
la nostra qualitat de vida.

Francesc X. Boya i Alós
Diputat