Unitat d’Aran manifèste eth sòn desacòrd damb era senténcia deth Tribunau Constitucionau que sospén eth tractament d’usatge preferent der aranés segontes mèrquen es articles 2.3, 5.4, 5.7 e 6.5 dera Lei der Aranés (Lei 35/2010 der 1 d’octobre der occitan, aranés en Aran).
Unitat d’Aran considère qu’eth tèrme “d’usatge preferent” non aurie d’èster considerat en detriment dera rèsta de lengües oficiaus, que son clarament predominantes, se non ath contrari: aguest tèrme aurie d’èster un incentiu tara lengua minorizada.
Tot e atau, aguesta senténcia non aurie de desvirtuar eth conjunt deth marc legislatiu dera Lei der Aranés, atau coma es precèptes dera Lei d’Aran o deth pròpri Estatut de Catalunya respècte der aranés, pr’amor que toti eri contunhen vigents.
En aguest sens Unitat d’Aran reclame, un còp mès, eth desplegament deth conjunt d’aguestes leis (d’Aran e der aranés) per part dera Generalitat de Catalunya, que son sense aplicar-se de 2015 e 2010 ençà, respectivament. Atau madeish, Unitat d’Aran vò hèr especiau incidéncia ena manca de finançament qu’er aranés recep dera Generalitat, qu’actuament compde sonque damb un pressupòst de 60.000€ annaus. Totun, era madeisha Generalitat de Catalunya, destine un totau de 40 milions d’euros tath conjunt dera politica lingüistica en Catalunya.
Unitat d’Aran reclame tanben ua politica d’Estat de supòrt as lengües minoritàries, atau e coma mèrque era Carta Europèa qu’er Estat Espanhòl signèc en 1992, e exigís ath govèrn espanhòl que prebotge ua lei entà preservar era diversitat lingüistica deth conjunt der Estat e assomisque era sua responsibilitat ena proteccion d’aguesta diversitat, qu’ei tanben un patrimòni de toti.
Aran, 13 d’hereuèr de 2.018