L\u2019Aran \u00e9s, des d\u2019aquesta perspectiva, un aut\u00e8ntic laboratori de l\u2019evoluci\u00f3 de la identitat, tan des de la perspectiva dels canvis com des de la percepci\u00f3 de la identitat pr\u00f2pia i de les seves manifestacions. Em pregunto, com a militant de la meva cultura i de la meva identitat, quin ser\u00e0 la seva evoluci\u00f3 en un proc\u00e9s de fortes pressions migrat\u00f2ries i les conseq\u00fcents din\u00e0miques socials que ocasionen uns creixements poblacionals on 3 de cada 4 habitants provenen d\u2019altres indrets de l\u2019estat o de la immigraci\u00f3?
\n\u00c9s dif\u00edcil obtenir una resposta, especialment si es vol positiva. Sabem que la societat aranesa t\u00e9 avui referents identitaris diferents, segons el treball realitzat per Cecilio Lapresta, on es manifesta que el grup poblacional dels que tenen aquest referent a la cultura aranesa s\u00f3n el 42% de la poblaci\u00f3, mentre la resta el situen a Espanya i Catalunya respectivament. Aquest \u00e9s un problema que s\u2019extrapola, tamb\u00e9, a Catalunya respecte els sentiments de car\u00e0cter nacional o de concepci\u00f3 del sentiment d\u2019apertenen\u00e7a i de la realitat pol\u00edtica del context on es viu. El cas de l\u2019Aran t\u00e9 la particularitat del seu determinisme geogr\u00e0fic, per\u00f2, molt especialment, el nombre redu\u00eft d\u2019habitants, la converteix en un aut\u00e8ntic repte per la gesti\u00f3 de la diversitat, l\u2019adaptaci\u00f3 i la preservaci\u00f3 d\u2019un patrimoni \u00fanic de la humanitat com \u00e9s l\u2019occit\u00e0, una llengua que sobreviu a l\u2019Aran sota una aparen\u00e7a de normalitat altament amena\u00e7ada.
\nEls reptes s\u00f3n molts davant d\u2019aquest escenari d\u2019incerteses, i no s\u00f3n reptes nom\u00e9s de car\u00e0cter local, la gesti\u00f3 de les identitats, ha esdevingut un dels grans problemes actuals en el m\u00f3n de la globalitzaci\u00f3 i la immediatesa.
\nPossiblement les sostenibilitats socials, les cohesions internes de les diferents comunitats que conviuen en barris, pobles i viles i la preservaci\u00f3 de lo propi davant all\u00f2 que ens \u00e9s nou passa per repensar elements fonamentals i algunes de les veritats absolutes que han fonamentat discursos, avui obsolets, respecte als conceptes identitaris fonamentats en el segle XIX. La necess\u00e0ria adaptaci\u00f3 d\u2019aquests conceptes ens porta a pensar que les identitats individuals, cada cop m\u00e9s diverses i les identitats col\u2022lectives origin\u00e0ries als llocs d\u2019arrelament de la poblaci\u00f3, sovint arribada \u00fanicament per motius econ\u00f2mics, fa imprescindible el refor\u00e7ament de les anomenades identitats de projecte i de ciutadania. Que no significa, la desnaturalitzaci\u00f3 de les arrels ni del sentit dels or\u00edgens. Ans al contrari, es tracta de projectar sobre aquesta base una evoluci\u00f3 real del sentiment d\u2019apertenen\u00e7a, fonamentat, b\u00e0sicament, en la participaci\u00f3 i en la codecisi\u00f3 dels afers p\u00fablics per part de la ciutadania com un cam\u00ed per la presa de consci\u00e8ncia i de participaci\u00f3 en un projecte com\u00fa. \u00c9s a dir, principis d\u2019integraci\u00f3 real sobre bases estables de qualitat de serveis p\u00fablics i de qualitat de vida sostenible. Catalunya ha comen\u00e7at a fer-ho amb la millora de la qualitat de vida als Barris (Llei de Barris) i la millora dels serveis p\u00fablics. La participaci\u00f3 real de la ciutadania \u00e9s encara, nom\u00e9s, un bon desig. A l\u2019Aran, aquest objectiu \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil ateses les dimensions i la proximitat de les seves institucions que sens dubte han de ser repensades i reformades per ser instruments efica\u00e7os de gesti\u00f3 i de participaci\u00f3.
\nPer aquest motiu, els aven\u00e7os que pot fer el pa\u00eds en aquest estatut, que hi seran, si finalment s\u2019aprova, haurien de ser interpretats, no tant com un acte de resist\u00e8ncia, sin\u00f3 com una oportunitat per modelar la realitat i el futur, als desitjos reals de la ciutadania que no s\u00f3n altres que millorar la qualitat dels serveis p\u00fablics i construir societats cohesionades, conscients i defensores dels valors culturals compartits. Unes societats orientades a la construcci\u00f3 d\u2019identitats que comparteixen projectes i s\u2019enriqueixen m\u00fatuament, el que significa, fugir del concepte de societats estanques que sovint s\u2019enfronten i minen la conviv\u00e8ncia i en el pitjor dels casos la pau.
\nAran \u00e9s manifestar\u00e0 per la seva identitat sota els auspicis de \u201cLengua Viua\u201d i el s\u00f3 del la m\u00fasica de \u201cNadau\u201d, possiblement el que ens ha fet descobrir a tants i tantes, sentiments d\u2019apertenen\u00e7a a un m\u00f3n i a una comunitat que es resisteix a desapar\u00e8ixer. Els reptes s\u00f3n molts i les oportunitats poques. Ens cal, ara si, una reflexi\u00f3 en profunditat per no equivocar el cam\u00ed del futur. <\/p>\n
Francesc Boya i Al\u00f3s
\nSecretari General d\u2019Unitat d\u2019Aran
\ni diputat al Parlament de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El reconeixement identitari ha esdevingut en aquests temps un imperatiu de les nostres societats. Saber el que som \u00e9s una necessitat per afirmar-nos davant d\u2019un m\u00f3n canviant i globalitzat que ens sorpr\u00e8n amb cultures i lleng\u00fces llunyanes que ara conviuen <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-6003","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies"],"acf":[],"yoast_head":"\n