{"id":5912,"date":"2006-04-03T00:00:00","date_gmt":"2006-04-03T00:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.unitatdaran.org\/web\/?p=5912"},"modified":"2006-04-03T00:00:00","modified_gmt":"2006-04-03T00:00:00","slug":"el-conseller-de-ptop-aprova-inicialment-el-projecte-del-pla-territorial-de-lalt-pirineu-i-aran","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/unitatdaran.org\/es\/noticies\/el-conseller-de-ptop-aprova-inicialment-el-projecte-del-pla-territorial-de-lalt-pirineu-i-aran\/","title":{"rendered":"El conseller de PTOP aprova inicialment el projecte del Pla territorial de l\u2019Alt Pirineu i Aran"},"content":{"rendered":"

Des que va sortir a consulta p\u00fablica, l\u2019Avantprojecte del Pla ha estat a l\u2019abast de tots els organismes i particulars interessats a participar-hi. Dels 80 documents amb propostes rebuts, 43 procedeixen d\u2019ajuntaments, consells comarcals o d\u2019altres departaments de la Generalitat, mentre que les entitats del territori n\u2019han presentat 11, les empreses 8 i els particulars, altres 18.<\/span><\/p>\n

El Departament de Pol\u00edtica Territorial i Obres P\u00fabliques ha estudiat i incorporat, en la mesura del possible, els suggeriments rebuts durant els quatre mesos de consulta p\u00fablica per tal d\u2019elaborar el projecte que el conseller ha aprovat inicialment i que gaudeix d\u2019un elevat consens territorial.<\/span><\/p>\n

Les aportacions rebudes fins ara s\u00f3n de caire molt divers, des de les que fan refer\u00e8ncia a temes molt locals fins a les que es refereixen a l\u2019orientaci\u00f3 general del Pla. Des de les que voldrien una major protecci\u00f3 fins a aquelles preocupades sobretot en facilitar el desenvolupament urban\u00edstic.<\/span><\/p>\n

La Secretaria de Planificaci\u00f3 Territorial ha estudiat les propostes i n\u2019ha estimat les que poden ajudar a millorar i a apropar el Pla, el primer que es fa d\u2019aquest territori, a la realitat local, sense desvirtuar el seu esperit, que \u00e9s augmentar el benestar dels ciutadans, protegir l\u2019entorn, evitar la dispersi\u00f3 urbana, afavorir el desenvolupament i refor\u00e7ar els principals nuclis municipals perqu\u00e8 els serveis arribin al conjunt del territori.<\/span><\/p>\n

De fet, aquest projecte es present\u00e0 el passat 22 de mar\u00e7 a Vielha davant l\u2019Institut per al Desenvolupament de l\u2019Alt Pirineu i Aran (IDAPA), amb un elevat grau de consens entre totes les institucions implicades.<\/span><\/p>\n

Ara, l\u2019aprovaci\u00f3 inicial del Pla territorial de l\u2019Alt Pirineu i Aran es publicar\u00e0 al DOGC i el projecte es sotmetr\u00e0 a un nou per\u00edode d\u2019informaci\u00f3 p\u00fablica durant dos mesos. Despr\u00e9s de recollir les al\u00b7legacions que puguin presentar institucions i particulars, el Pla ser\u00e0 aprovat provisionalment pel conseller abans de rebre l\u2019aprovaci\u00f3 definitiva per part del Govern. Es preveu que tot el proc\u00e9s es doni per acabat dins d\u2019aquest any.<\/span><\/p>\n

A banda d\u2019aquest Pla territorial, el PTOP tamb\u00e9 impulsa, simult\u00e0niament, els plans <\/i>directors urban\u00edstics<\/b> de la Cerdanya, la Val d\u2019Aran, el Pallars Sobir\u00e0 i l\u2019Alta Ribagor\u00e7a. Els plans directors serviran per ordenar i precisar, a una escala de major detall, les estrat\u00e8gies i determinacions del pla territorial.<\/span><\/p>\n

Pla territorial de l\u2019Alt Pirineu i Aran<\/span><\/b><\/p>\n

El Pla territorial de l\u2019Alt Pirineu i Aran abasta les comarques de la Val d\u2019Aran, l\u2019Alta Ribagor\u00e7a, el Pallars Sobir\u00e0, el Pallars Juss\u00e0, l\u2019Alt Urgell i la Cerdanya. L\u2019objectiu \u00e9s garantir que el territori pirinenc funcioni i es desenvolupi de la manera m\u00e9s eficient i m\u00e9s sostenible possible. <\/span><\/p>\n

El Pla territorial se centra en els tres sistemes b\u00e0sics de l\u2019estructura i la funcionalitat del territori: <\/span><\/p>\n

    \n
  1. Assentaments urbans<\/span> <\/span><\/li>\n
  2. Espais oberts<\/span> <\/span><\/li>\n
  3. Infraestructures de mobilitat<\/span> <\/span><\/li>\n<\/ol>\n

    A.- Assentaments urbans<\/span><\/h2>\n

    El Pla neix amb la voluntat d\u2019ordenar el creixement urban\u00edstic futur de les seves comarques. En aquest sentit es plantegen 3 objectius estrat\u00e8gics: <\/span><\/p>\n

      \n
    1. Enfortir la xarxa urbana.<\/span><\/b> <\/span><\/li>\n
    2. Ordenar el creixement urban\u00edstic.<\/span><\/b> <\/span><\/li>\n
    3. Potenciar l\u2019activitat econ\u00f2mica.<\/span><\/b> <\/span><\/li>\n<\/ol>\n

      El Pla t\u00e9 un elevat nivell d\u2019incid\u00e8ncia sobre el model de creixement i orienta el paper que hauria de jugar cada nucli urb\u00e0 dins l\u2019estrat\u00e8gia territorial global. Proposa creixements quantitatius i qualitatius diferenciats i els justifica. <\/span><\/p>\n

      Un Pirineu de petites ciutats en xarxa<\/span><\/b><\/p>\n

      Una xarxa de petites ciutats pirinenques \u00e9s la millor manera de garantir el reequilibri territorial real i la igualtat d\u2019oportunitats per als Pirineus. En s\u00edntesi, el Pla proposa que alguns nuclis pirinencs passin a ser m\u00e9s ciutat del que ara s\u00f3n i funcionin com a pols prestadors de serveis respecte la seva \u00e0rea d\u2019influ\u00e8ncia. <\/span><\/p>\n

      D\u2019aquesta manera, \u00e9s possible cr\u00e9ixer m\u00e9s amb un menor impacte territorial, fer m\u00e9s competitiva i eficient la regi\u00f3 i, sobretot, acostar els serveis i el desenvolupament als pobles petits. El Pla propugna passar dels nuclis a\u00efllats als sistemes urbans, a un pa\u00eds on els pobles treballen en xarxa en benefici de tots.<\/span><\/p>\n

      Per tal de crear aquesta xarxa supramunicipal i tenint en compte les \u00e0rees d\u2019influ\u00e8ncia reals dels principals pols vertebradors del Pirineu i Aran, el Pla estableix 12 sistemes de cooperaci\u00f3 municipal que responen a la realitat de la relaci\u00f3 entre municipis i les seves \u00e0rees d\u2019influ\u00e8ncia i que \u00e9s el marc recomanat per a les pol\u00edtiques de s\u00f2l per activitat econ\u00f2mica, habitatge social i equipaments. Aquests sistemes urbans es defineixen, concretament, al voltant dels nuclis seg\u00fcents: Vielha, Les-Boss\u00f2st, Esterri d\u2019\u00c0neu, Sort, El Pont de Suert, La Pobla de Segur, Tremp, La Seu d\u2019Urgell, Organy\u00e0, Oliana, Bellver de Cerdanya i Puigcerd\u00e0.<\/span><\/p>\n

      Al voltant d\u2019aquestes 12 polaritats b\u00e0siques es reconeixen diferents graus de centralitat, una xarxa de nuclis capa\u00e7os d\u2019acollir creixements moderats sense que el sistema esdevingui insostenible o ineficient i de nuclis que juguen un paper estructurador del territori que conv\u00e9 mantenir i fins i tot augmentar mitjan\u00e7ant reformes interiors.<\/span><\/p>\n

      Els principals canvis introdu\u00efts durant el proc\u00e9s de consulta p\u00fablica de l\u2019Avantprojecte passen per un canvi en la concepci\u00f3 de les estrat\u00e8gies de creixement, m\u00e9s apropada ara a la realitat del territori. Aix\u00ed mateix, s\u2019han introdu\u00eft nous criteris en l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019estructura dels diferents assentaments, incloent-hi, per a la classificaci\u00f3 de la seva rellev\u00e0ncia, conceptes com la significaci\u00f3 territorial i administrativa o el seu paper prestador de serveis.<\/span><\/p>\n

      Arran de la consulta p\u00fablica, el Pla estableix les seg\u00fcents estrat\u00e8gies, destinades a garantir que tots els nuclis puguin desenvolupar-se d\u2019acord amb les seves necessitats, en un conjunt harm\u00f2nic:<\/span><\/p>\n

        \n
      • Creixement potenciat:<\/span><\/b> el projecte fa una aposta clara perqu\u00e8 les polaritats principals assoleixin una dimensi\u00f3 suficient per al desenvolupament de tota la seva \u00e0rea d\u2019influ\u00e8ncia i per a la prestaci\u00f3 de serveis. En aquests casos, es vol aprofitar la seva import\u00e0ncia urbana, les bones condicions de connectivitat i la disposici\u00f3 de s\u00f2l per adre\u00e7ar-hi la major part dels creixements.<\/span> <\/span><\/li>\n<\/ul>\n

        Es tracta dels municipis del Pont de Suert, Sort, la Pobla de Segur, Tremp, Oliana, Organy\u00e0, la Seu d\u2019Urgell, Bellver de Cerdanya i Puigcerd\u00e0.<\/span><\/p>\n

        Els plans d\u2019ordenaci\u00f3 urban\u00edstica municipal (POUM), per tant, hauran de fer previsions de s\u00f2l m\u00e9s grans per a desenvolupaments urban\u00edstics que les que resultarien de les seves simples necessitats internes.<\/span><\/p>\n

          \n
        • Creixement mitj\u00e0:<\/span><\/b> el Pla, despr\u00e9s de la fase de consulta, crea aquesta nova estrat\u00e8gia per a nuclis de petita o mitjana dimensi\u00f3 que, sense voler augmentar el seu pes relatiu al territori, poden acollir una certa quantitat d\u2019habitatges i llocs de treball m\u00e9s enll\u00e0 de la seva demanda interna, gr\u00e0cies a la bona accessibilitat i el s\u00f2l disponible. D\u2019aquesta manera, es d\u00f3na una certa flexibilitat al seu creixement.<\/span> <\/span><\/li>\n<\/ul>\n

          Aquesta estrat\u00e8gia es reserva per a Boss\u00f2st, Les, Vilaller, Esterri d\u2019\u00c0neu, Isona i Ll\u00edvia. El planejament municipal podr\u00e0 fer propostes de creixement fins el 60% del s\u00f2l consolidat en aquest moment. Tant mateix, es preveu que es podr\u00e0 superar aquest llindar si es tracta d\u2019ubicar habitatges de protecci\u00f3 p\u00fablica, equipaments o establiments hotelers.<\/span><\/p>\n

            \n
          • Creixement moderat:<\/span><\/b> aquesta categoria complementa l\u2019anterior, ja que es reserva per a municipis que tamb\u00e9 poden admetre cert creixement addicional per\u00f2 que tenen unes condicions de connectivitat i disponibilitat de s\u00f2l inferiors. En aquest cas, podran cr\u00e9ixer fins el 30% del s\u00f2l consolidat actual, amb les mateixes excepcions per superar aquest l\u00edmit que els nuclis amb creixement mitj\u00e0.<<\/span> <\/span><\/li>\n<\/ul>\n

            L\u2019estrat\u00e8gia de creixement moderat s\u2019assigna a es Bordes, Bo\u00ed, Barruera, Alins, Ribera de Card\u00f3s, Sorpe, Espot, Sal\u00e0s de Pallars, Vilamitjana, Gu\u00e0rdia de Tremp, Figuerola d\u2019Orcau, Talarn, Peramola, Coll de Narg\u00f3, Al\u00e0s, Tuix\u00e9n, el Pla de Sant Tirs, Noves de Segre, Lles de Cerdanya, Guils, Ger i Ur\u00fas.<\/span><\/p>\n

              \n
            • Creixement de reequilibri:<\/span><\/b> el Pla estableix aquesta estrat\u00e8gia per a aquells nuclis petits, amb una connectivitat limitada. El creixement hauria d\u2019adequar-se a les necessitats demogr\u00e0fiques i econ\u00f2miques internes, com ara fer possible la resid\u00e8ncia en el municipi de les persones que ja hi treballen, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019admet com argument per admetre petits creixements ex\u00f2gens la necessitat de reequilibrar la pir\u00e0mide d\u2019edat.<\/span> <\/span><\/li>\n<\/ul>\n
                \n
              • Canvis d\u2019\u00fas de les edificacions existents i reforma interior:<\/span><\/b> en el cas de nuclis urbans que estan a punt d\u2019exhaurir el s\u00f2l disponible per\u00f2 que tenen una significaci\u00f3 en l\u2019estructura territorial, es recomanen aquestes estrat\u00e8gies amb la intenci\u00f3 de fomentar la barreja d\u2019usos, la prestaci\u00f3 de serveis i el rol territorial que juga. Entre els exemples es trobarien Vielha, Alp o Salard\u00fa.<\/span> <\/span><\/li>\n<\/ul>\n

                Per als nuclis que, per la seva petita dimensi\u00f3, no tenen capacitat per a estructurar extensions urbanes es preveu una estrat\u00e8gia centrada en la reconstrucci\u00f3 i millora de la trama urbana, amb especial atenci\u00f3 al manteniment de la tipologia arquitect\u00f2nica. No obstant, sempre es podran fer petites actuacions per a regular-ne el per\u00edmetre en especial per a ubicar-hi activitat econ\u00f2mica o equipaments que permetin fixar poblaci\u00f3. <\/span><\/p>\n

                Aix\u00ed mateix, el Pla assigna el manteniment del car\u00e0cter rural dispers per aquells petits agregats d\u2019edificacions, sovint amb espai entre elles, que conv\u00e9 mantenir en r\u00e8gim de s\u00f2l no urbanitzable.<\/span><\/p>\n

                <\/span><\/p>\n

                Turisme de futur<\/span><\/b><\/p>\n

                El pla reconeix el turisme com un dels principals recursos econ\u00f2mics del Pirineu. Aix\u00ed, promou i permet la implantaci\u00f3 de noves polaritats no residencials d\u2019elevat atractiu tur\u00edstic: centres tur\u00edstics esportius (l\u00e0mines d\u2019aigua dels embassaments, aig\u00fces braves, equitaci\u00f3), de salut i descans (balnearis o aig\u00fces termals), culturals, de natura o cient\u00edfiques (observatori astron\u00f2mic, geocampus).<\/span><\/p>\n

                Es tracta d\u2019activitats que hauran de provar el seu inter\u00e8s supramunicipal i que hauran de tenir una gesti\u00f3 que respongui a la voluntat de que els seus beneficis abastin tamb\u00e9 \u00e0rees extenses. No es tracta doncs tant de crear noves trames residencials o urbanitzacions separades dels nuclis urbans existents, sin\u00f3 de formular infraestructura tur\u00edstica perqu\u00e8 el Pirineu pugui viure sostingudament de les rendes del turisme i no de les plusv\u00e0lues del consum de s\u00f2l.<\/span><\/p>\n

                Aix\u00ed, per exemple, es recomana als municipis qualificar com a m\u00ednim una hect\u00e0rea de s\u00f2l per a \u00fas hoteler o equipament tur\u00edstic, un \u00fas que ara per ara no pot competir amb el preu d\u2019un s\u00f2l d\u2019\u00fas residencial.<\/span><\/p>\n

                B.- Espais oberts<\/span><\/b><\/p>\n

                El pla diferencia, segons el seu valor i funci\u00f3 territorial, les diferents classes de s\u00f2l que han de quedar al marge dels processos d\u2019urbanitzaci\u00f3 i estableix la normativa de protecci\u00f3 i les directrius de gesti\u00f3 de cadascuna d\u2019elles.<\/span><\/p>\n

                Concretament, estableix una gradaci\u00f3 de protecci\u00f3 del s\u00f2l d\u2019inter\u00e8s mitjan\u00e7ant la definici\u00f3 de tres categories b\u00e0siques d\u2019espais oberts: protecci\u00f3 especial<\/i>, territorial<\/i> i preventiva<\/i>. <\/span><\/p>\n

                Els principals canvis durant el proc\u00e9s de consulta p\u00fablica han consistit en donar una m\u00e9s gran concreci\u00f3 i un abast m\u00e9s restrictiu al s\u00f2l de protecci\u00f3 territorial. Es reserva aquesta categoria per a espais d\u2019elevat valor paisatg\u00edstic i agrari i per a activitats econ\u00f2miques estrat\u00e8giques compatibles amb s\u00f2l no urbanitzable.<\/span><\/p>\n

                En paral\u00b7lel, s\u2019ha augmentat el s\u00f2l de protecci\u00f3 preventiva. Es tracta de terrenys on el planejament urban\u00edstic podr\u00e0 classificar nou s\u00f2l urbanitzable \u2013d\u2019acord amb les estrat\u00e8gies de desenvolupament que assenyala el Pla per a cadascun dels nuclis urbans\u2013 i on \u00e9s desitjable que es concentrin les actuacions admissibles en s\u00f2l no urbanitzable. <\/span><\/p>\n

                Aquest increment de s\u00f2l no comporta major desprotecci\u00f3 del territori per\u00f2 fa possible que el planejament urban\u00edstic municipal pugui ajustar-se millor a cada realitat i impedeix l\u2019especulaci\u00f3 urban\u00edstica que podia comportar la definici\u00f3 massa concreta del s\u00f2l on \u00e9s possible el desenvolupament urb\u00e0.<\/span><\/p>\n

                Protecci\u00f3 especial<\/span><\/b> <\/span><\/p>\n

                Inclou aquells espais oberts que actualment ja estan protegits sectorialment per la legislaci\u00f3 ambiental i aquells que el Pla considera que tenen un elevat valor agr\u00edcola o forestal, un valor ecol\u00f2gic a nivell regional o comarcal i un especial inter\u00e8s cultural i paisatg\u00edstic.<\/span><\/p>\n

                Cal destacar la creaci\u00f3 d\u2019una xarxa de connectors ecol\u00f2gics i territorials de protecci\u00f3 especial que interconnecten els espais naturals protegits. Aix\u00ed mateix, la protecci\u00f3 de 14 \u00e0rees pel seu alt valor agr\u00edcola, b\u00e0sicament al llarg del Segre i del Noguera Pallaresa. Com a resultat del per\u00edode de consulta p\u00fablica, s\u2019ha mantingut substancialment l\u2019\u00e0rea protegida d\u2019algun d\u2019aquests sectors i s\u2019han definit amb major precisi\u00f3 els seus l\u00edmits. <\/span><\/p>\n

                Aquests espais tindran el r\u00e8gim de s\u00f2l no urbanitzable i no s\u2019hi podr\u00e0 fer cap actuaci\u00f3 d\u2019edificaci\u00f3 o de transformaci\u00f3 de s\u00f2l que pugui afectar de forma clara el sistema ecol\u00f2gic o el paisatge.<\/span><\/p>\n

                Protecci\u00f3 territorial <\/span><\/b><\/p>\n

                Inclou aquells espais oberts que, sense assolir el grau de valors naturals propis dels s\u00f2ls de protecci\u00f3 especial, conv\u00e9 preservar de la transformaci\u00f3 ja sigui perqu\u00e8 es troben en zones de risc natural,  pel seu valor paisatg\u00edstic o identitari o b\u00e9 perqu\u00e8 tenen un elevat potencial per acollir activitats econ\u00f2miques compatibles amb el r\u00e8gim de s\u00f2l no urbanitzable.<\/span><\/p>\n

                Aquests espais tindran el r\u00e8gim de s\u00f2l no urbanitzable excepte en casos que es doni una actuaci\u00f3 excepcional d\u2019inter\u00e8s estrat\u00e8gic i territorial (en termes d\u2019equipament, desenvolupament econ\u00f2mic, projecci\u00f3 internacional, cohesi\u00f3 social o qualitat de vida) que haur\u00e0 de ser valorada positivament per la Generalitat i d\u2019altres organismes de caire supramunicipal. <\/span><\/p>\n

                Per desenvolupar aquestes actuacions caldr\u00e0 justificar, tamb\u00e9, la necessitat de la seva localitzaci\u00f3 a\u00efllada en s\u00f2l de protecci\u00f3 territorial, que no hi ha alternatives adequades en s\u00f2l urbanitzable ja previst o en s\u00f2l de protecci\u00f3 preventiva classificable com a urbanitzable. No s\u2019admetr\u00e0 l\u2019\u00fas de s\u00f2ls amb aquesta protecci\u00f3 per a habitatge.<\/span><\/p>\n

                Despr\u00e9s de la consulta p\u00fablica, el Pla atorga aquesta categoria de protecci\u00f3 a tres conques d\u2019alt valor paisatg\u00edstic, com s\u00f3n la plana interior de la Cerdanya, la ribera de Sort i la part meridional de la Conca Dell\u00e0, al Pallars Juss\u00e0.<\/span><\/p>\n

                Tamb\u00e9 s\u2019han qualificat com a s\u00f2ls de protecci\u00f3 territorial diverses \u00e0rees on es podrien donar ampliacions de dominis esquiables. Es tracta de la vall de Varrad\u00f3s, a l\u2019Aran; la vall de Manyanet, al Pallars Juss\u00e0, i zones menors que complementarien altres petits dominis esquiables a la vall de Bo\u00ed, Tuix\u00e9n, Espot o a prop de Port Ain\u00e9.<\/span><\/p>\n

                En aquests casos, si finalment es reconeix l\u2019elevat inter\u00e8s territorial que hi podrien tenir les ampliacions, es permetrien els equipaments i instal\u00b7lacions necess\u00e0ries per a les estacions d\u2019esqu\u00ed, com ara remuntadors, per\u00f2 no la construcci\u00f3 d\u2019habitatges.<\/span><\/p>\n

                <\/span><\/b><\/p>\n

                Protecci\u00f3 preventiva <\/span><\/b><\/p>\n

                S\u00f3n aquelles \u00e0rees on el planejament urban\u00edstic podr\u00e0 classificar nou s\u00f2l urbanitzable, si s\u2019escau, i on \u00e9s desitjable que es concentrin les actuacions admissibles en s\u00f2l no urbanitzable.<\/span><\/p>\n


                \n El Pla protegeix aquestes \u00e0rees, preventivament, com a s\u00f2l no urbanitzable sens perjudici de la capacitat del planejament urban\u00edstic municipal de modificar aquesta condici\u00f3.<\/span><\/p>\n

                Tot i que bona part del s\u00f2l que l\u2019Avantprojecte del Pla qualificava com a protecci\u00f3 territorial ha esdevingut ara preventiva, el creixement urban\u00edstic en aquests terrenys no podr\u00e0 ser indiscriminat. De fet, els creixements urbans que el municipi pugui proposar hauran de concordar amb les estrat\u00e8gies de desenvolupament que el Pla territorial assigna a cada nucli de poblaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

                D\u2019aquesta manera, es ressalta la import\u00e0ncia que tenen les estrat\u00e8gies de desenvolupament per ordenar el consum de s\u00f2l, alhora que es dota als municipis d\u2019un cert marge de flexibilitat.<\/span><\/p>\n

                En general, caldr\u00e0 considerar aquest s\u00f2l de protecci\u00f3 preventiva com una opci\u00f3 preferent enfront del s\u00f2l de protecci\u00f3 territorial per a implantacions admeses en s\u00f2l no urbanitzable i per a actuacions d\u2019inter\u00e8s estrat\u00e8gic.<\/span><\/p>\n

                C.- Infraestructures de mobilitat<\/span><\/b><\/p>\n

                El Pla d\u00f3na molta import\u00e0ncia a les infraestructures que relacionen el Pirineu amb els eixos de mobilitat de major dinamisme econ\u00f2mic i social de Catalunya i les infraestructures que afavoreixen la cohesi\u00f3 territorial a l\u2019\u00e0mbit, defineix el paper de l\u2019Alt Pirineu i l\u2019Aran en els fluxos transpirinencs de persones i mercaderies i, sobretot, defineix les prioritats a mig termini. <\/span><\/p>\n

                Objectius finals<\/span><\/h5>\n

                El Pla territorial t\u00e9 per objectius que la xarxa d\u2019infraestructures de comunicaci\u00f3 de l\u2019Alt Pirineu i Aran, en l\u2019escenari 2025, garanteixi l\u2019oferta seg\u00fcent:<\/span><\/p>\n

                  \n
                • Un important refor\u00e7 dels eixos nord-sud<\/span><\/b> mitjan\u00e7ant variants, condicionaments i, en algun cas, desdoblaments<\/span> <\/span><\/li>\n<\/ul>\n
                    \n
                  • La millor accessibilitat al Pallars Juss\u00e0<\/span><\/b> mitjan\u00e7ant un nou eix viari diagonal entre Artesa de Segre i el Pont de Suert per Comiols i Perves<\/span> <\/span><\/li>\n<\/ul>\n
                      \n
                    • La previsi\u00f3 de pas per la Cerdanya de l\u2019eix transeuropeu<\/span><\/b> de l\u2019E-9 ajustat a les caracter\u00edstiques pr\u00f2pies d\u2019un eix de tal rang i amb el tra\u00e7at de m\u00ednim impacte sobre la comarca.<\/span> <\/span><\/li>\n<\/ul>\n
                        \n
                      • La definici\u00f3 d\u2019un nou tra\u00e7at segregat per la Val d\u2019Aran<\/span><\/b>, per evitar el solapament dels tr\u00e0nsits locals i de llarga dist\u00e0ncia<\/span> <\/span><\/li>\n<\/ul>\n
                          \n
                        • Les comunicacions transversals<\/span><\/b> \u2013especialment l\u2019eix pirinenc<\/b>– substancialment millorades.<\/span> <\/span><\/li>\n<\/ul>\n
                            \n
                          • L\u2019eix del Segre<\/span><\/b> potenciat i segregat dels tr\u00e0nsits d\u2019agitaci\u00f3 locals de l\u2019Urgellet.<\/span> <\/span><\/li>\n<\/ul>\n
                              \n
                            • Una circulaci\u00f3 m\u00e9s flu\u00efda dels vehicles lleugers <\/span><\/b>respecte els vehicles pesats i en els trams de forta estacionalitat tur\u00edstica hivernal.<\/span> <\/span><\/li>\n<\/ul>\n
                                \n
                              • Una xarxa vi\u00e0ria local o capil\u00b7lar millorada<\/span><\/b> que garanteixi la integraci\u00f3 funcional de tots els nuclis habitats en el sistema d\u2019assentaments urbans al qual pertany.<\/span> <\/span><\/li>\n<\/ul>\n
                                  \n
                                • La potenciaci\u00f3 de la xarxa ferrovi\u00e0ria <\/span><\/b>amb la millora substancial de la infraestructura i la gesti\u00f3 de les l\u00ednies ferrovi\u00e0ries existents: la de Lleida<\/b> a la Pobla de Segur<\/b> i la de Barcelona<\/b> a Puigcerd\u00e0 i la Tor de Querol<\/b>.<\/span> <\/span><\/li>\n<\/ul>\n
                                    \n
                                  • L\u2019aeroport regional de l\u2019Alt Pirineu i d\u2019Andorra<\/span><\/b> en funcionament i dos aer\u00f2droms, un de vocaci\u00f3 esportiva a la Cerdanya i un d\u2019auxiliar al Pallars Juss\u00e0.<\/span> <\/span><\/li>\n<\/ul>\n
                                      \n
                                    • Una possible \u00e0rea log\u00edstica a l\u2019Urgellet i a Tremp<\/span><\/b> <\/span><\/li>\n<\/ul>\n


                                      \n