Gr\u00e0cies Sr. President e sres e srs. deputats. Salutacions ath Sindic d\u2019Aran. Voi dar es gr\u00e0cies as ponents qu\u2019an visitat Aran e que vengueren t\u00e0 explicar er Estatut e t\u00e0 con\u00e9isher era volentat des aranesi en aguesta mat\u00e8ria. Me platz adre\u00e7ar-me a vost\u00e9s sres deputades e srs. deputats en aran\u00e9s t\u00e0 def\u00e9ner, coma deputat e coma <\/SPAN>conselh\u00e8r deth Conselh Generau d\u2019Aran, <\/SPAN>era nomentada \u201csingularitat d\u2019Aran\u201d. Un t\u00e8rme qu\u2019en definitiva v\u00f2 explicitar era personalitat d\u2019un territ\u00f2ri que, coma toti vost\u00e9s saben, a agut, ath long dera sua ist\u00f2ria, lengua pr\u00f2pria, cultura, <\/SPAN>institucions e tradicion de gov\u00e8rn. \u00c8m donc, dauant d\u2019ua situacion politica qu\u2019a suscitat un debat apassionat e a viatges, tanben, ac \u00e8 de d\u00edder, <\/SPAN>interessat, ara rec\u00e8rca d\u2019ua responsa ara pregunta de: <\/SPAN>quin tracte a d\u2019auer aguesta singularitat politica en cont\u00e8xte d\u2019ua Catalonha que reformule era sua relacion damb er Estat e reescriu eth s\u00f2n Estatut? Ben, donques, efectivament, se tracte de cercar aquera responsa en uns t\u00e8rmes que jo definiria dera seg\u00fcenta man\u00e8ra: 1 Eth resp\u00e8cte ara volontat des institucions democraticaments trigades, que representen ath p\u00f2ble d\u2019Aran e qu\u2019an manifestat era sua f\u00e8rma decision de mantier-se fid\u00e8us ara sua tradicion d\u2019autogov\u00e8rn. 2 Velhar t\u00e0 que toti es auanci que se poguen plantejar en aguest sens e <\/SPAN>en marc d\u2019aguest estatut, siguen t\u00e0 auan\u00e7ar en un mod\u00e8l de societat capable de garantir mielhores ena qualitat de vida des ciutadans e ena qualitat democratica deth s\u00f2n exercici politic. <\/SPAN> Aguesti son es principis sus es quaus, ath m\u00e8n ent\u00e9ner, s\u2019a de fondamentar aguesta especificitat. <\/SPAN> M\u00e8s au\u00e9, me cau, obligadament, <\/SPAN>coma deputat aran\u00e9s, h\u00e8r <\/SPAN>un rep\u00e0s des dates istoriques m\u00e9s remercables que mos an portat enquiath dia d\u2019au\u00e9. Ac voi h\u00e8r damb tota era serenor e damb tota era solemnitat que requer\u00eds aguest moment. Tanben, damb er orgulh de pert\u00e0nher a un p\u00f2ble qu\u2019entre es s\u00f2ns merits <\/SPAN>compde damb eth d\u2019auer gaudit dera democr\u00e0cia m\u00e8s antica deth n\u00f2ste pa\u00eds. Saben vost\u00e9s qu\u2019Aran refus\u00e8c eth feudalisme e administr\u00e8c es bens comunaus des <\/SPAN>sues institucions publiques. Ac hec tot <\/SPAN>garantint era defensa militara deth s\u00f2n territ\u00f2ri damb era sang des aranesi e en favor des reis de Catalonha e Aragon que li garantiren eth resp\u00e8cte deth s\u00f2ns drets sus es bens comunaus e sus era sua particulara forma d\u2019administrar-les. <\/SPAN>Podem afirmar donc, qu\u2019Aran a fondamentat era sua relacion damb Catalonha des deth liure pacte e a defenut es inter\u00e8ssi d\u2019Aran e de Catalonha des d\u2019ua volentat liura e pactada ath long dera sua ist\u00f2ria. Per aquer\u00f2 jo, personaument, \u00e8 defensat tostemp era catalanitat civica, que non culturau, des aranesi. Perqu\u00e9 aguesta catalanitat a estat afirmada tostemp des dera liura volentat deth pacte que, coma vost\u00e9s saben, ei reflectit en document dera Querim\u00f2nia. Un pacte que port\u00e8c as Institucions araneses a sobrev\u00eduer ath Decr\u00e8t de Naua Planta e a \u00e8ster presentes ena vida vidanta des aranesi enquia 1834, quan sigueren adscrites ara prov\u00edncia de Lh\u00e8ida. Ua data que voi remercar t\u00e0 h\u00e8r evident qu\u2019 istoricament Aran a matengut ath long des s\u00e8gles ua autonomia politica que le tenguec ath marge des divisions territoriaus e damb un perfil politic ben definit en cont\u00e8xte catalan. Totun a\u00e7\u00f2, e per un moment voi tanben remercar eth comprom\u00e9s des aranesi damb era politica catalana, damb personalitats com Jos\u00e9 Mar\u00eda Espa\u00f1a Sirat, qu\u2019aucup\u00e8c era conselheria de Governacion ena Generalitat des ans 30, e damb un pap\u00e8r molt destacat ena organizacion dera defensa de Barcelona ena rebelhion militara deth 18 de junhs\u00e8ga de 1936, o Nart Rod\u00e9s, deputat aran\u00e8s a qui me referir\u00e8 m\u00e8s endauant. And\u00fas mostr\u00e8ren, ja alavetz, eth s\u00f2n f\u00e8rm comprom\u00eds damb Catalonha. <\/SPAN> Catalonha recup\u00e8re au\u00e9 eth hiu dera ist\u00f2ria e, se m\u2019ac permeten, pague un deute istoric damb Aran. Er Estatut de Sau non reconeishec era especificitat aranesa en 1979 e eth Parlament, de majoria nacionalista, demor\u00e8c <\/SPAN>d\u00e8tz longui ans t\u00e0 recon\u00e9isher es Institucions araneses que, com vost\u00e9s saben, se formaliz\u00e8c aguest reconeishement per miei dera Lei 16 de 1990 e posteriorament en an 1987, Aran siguec includit en mapa comarcau de Catalonha. <\/SPAN> M\u00e8s tot a\u00e7\u00f2 ja ei passat, e maugrat es trebucs, Aran a sabut mantier, non sense dificultats, es s\u00f2ns tr\u00e8ts diferenciaus, damb un combat enormament complicat en favor dera sua lengua e dera sua identitat. Ara, <\/SPAN>des deth 17 de junh 1991, sage de resp\u00f3ner damb es sues institucions ath r\u00e8pte der autogov\u00e8rn. Eth nau estaut a de reflectir, e pensi qu\u2019ac h\u00e8 en bona mesura, <\/SPAN>aguest reconeishement des deth nau pacte que reflect\u00eds era ist\u00f2ria volent\u00e0riament compartida e era volentat de conquerir un futur plen d\u2019esperances t\u00e0s n\u00f2sti conciutadans. Er Estatut assolide es bases politiques e juridiques que mos an de perm\u00e9ter auan\u00e7ar de cap ara construccion d\u2019espacis politics m\u00e8s justi, m\u00e8s democratics e m\u00e8s solidaris. Voi convidar-les a veir en aguest proc\u00e8s de reconeishement deth h\u00e8t diferenciau aran\u00e9s, <\/SPAN>non pas ua carga des obstacles deth passat, a on eth racionalisme politic m\u00e8s estricte, poderie portar, equivocadament, <\/SPAN>ath pensament des que v\u00f2len era Espanha unica, o era Catalonha d\u2019ua soleta veu, d\u2019un solet color. <\/SPAN>Jo les convidi a veir era oportunitat que sup\u00f2se au\u00e9 en Catalonha un espaci que p\u00f2t devier un laborat\u00f2ri politic de prum\u00e8r orde, e a on eth principi dera subsidiarietat, ei a d\u00edder, era administracion des dera proximitat, dera democr\u00e0cia m\u00e8s genu\u00efnament participativa, o eth pr\u00f2pi tractament dera diversitat e dera preservacion dera identitat en un territ\u00f2ri damb tres leng\u00fces oficiaus, siguen un exemple de cristalizacion des valors m\u00e8s actuaus dera politica en s\u00e8gle XXI. Aguesti ser\u00e0n, a compdar d\u2019ara, e s\u2019 aguest Estatut s\u2019acabe aprovant, qu\u2019ei \u00e7\u00f2 que demoram toti, es r\u00e8ptes des ciutadans que viuen en Aran e especiaument, des n\u00f2stes institucions. Uns r\u00e8ptes qu\u2019an d\u2019abordar-se des <\/SPAN>dera modernizacion d\u2019aguestes institucions t\u00e0 dar-les un sentit que, tot e que, c\u00e8rtament, se fondamente ena <\/SPAN>ist\u00f2ria, <\/SPAN>la despasen <\/SPAN>e devenguen <\/SPAN>un instrument de futur f\u00f2r\u00e7a valu\u00f3s tara n\u00f2sta societat. <\/SPAN> Es aranesi donc, des dera equitat de tracte, sense pretener-se mielhors ne pitjors, <\/SPAN>des dera mod\u00e8stia e er orgulh de saber-mos pirenencs que compartim un espaci qu\u2019auem de cogestionar damb es n\u00f2sti vesins, e qu\u2019auem de preservar coma un ben de tota era n\u00f2sta societat, mos sabem tanben, sres. deputades e srs deputats, responsables de mantier sus era planeta ua des leng\u00fces mena\u00e7ades des moltes que malerosament i a. Ua lengua compartida damb ua Occit\u00e0nia a qui tot just li quede un petit alend de vida, e que demoram que g\u00e8stes com eth qu\u2019au\u00e9 h\u00e8 eth Parlament de Catalonha, damb eth reconeishement dera oficialitat der aran\u00e9s, <\/SPAN>permeten retrobar era esperan\u00e7a. Pensi, sinc\u00e8rament, qu\u2019eth g\u00e8st qu\u2019au\u00e9 h\u00e8 eth p\u00f2ble de Catalonha per miei deth s\u00f2n Parlament tot reconeishent er occitan com ua lengua oficiau e pr\u00f2pia, les aunore, a vost\u00e9s e ad aguest Parlament. Perqu\u00e9 era sua decision non ei en favor der aran\u00e9s, que tanben, ei en favor de totes es leng\u00fces deth mon qu\u2019au\u00e9 se tr\u00f2ben mena\u00e7ades e en risc de desaparicion. Auessa volut tanben qu\u2019era esmenda de CIU resp\u00e8cte ara division territoriau auesse estat tanben frut d\u2019ua transaccion qu\u2019auesse mielhorat era redaccion actuau e que deish\u00e8sse es p\u00f2rtes daurides t\u00e0 evitar que posteriores leis rebaishen era volontat d\u2019aguest Estatut e er esperit dera singularitat qu\u2019au\u00e9 defeni. <\/SPAN>Non a estat possible e caler\u00e0 qu\u2019era definicion d\u2019Aran en ordenament territoriau de Catalonha acabe definint-se ena naua Lei d\u2019Aran e ena Lei d\u2019Ordenament territoriau de Catalonha. Tanben an\u00f3ncii era acceptacion dera esmenda d\u2019ICV sus era relacion a m\u00e8s naut niv\u00e8u deth Conselh Generau damb era Generalitat de Catalonha. Ua esmenda que refortilhe es Institucions araneses. Acabo, Sr. President, amb unes paraules que formen part de la nostra petita hist\u00f2ria i que van ser proclamades pel diputat Nart Rod\u00e9s al president Maci\u00e0 l\u2019any 1931 i que van repetir <\/SPAN>els alcaldes aranesos al president Pujol el 16 d\u2019octubre del 1983 i que jo repeteixo aqu\u00ed, certament sense el to desafiant que possiblement va tenir en la veu del diputat Nart Rod\u00e9s, perqu\u00e8, sortosament, i a difer\u00e8ncia del que va passar al 1931, avui Catalunya ha fet un pas important en el reconeixement de l\u2019especificitat de l\u2019Aran. En tot cas aquestes paraules serveixen per il\u00b7lustrar que la reivindicaci\u00f3 aranesa ve de ben lluny: \u201cSom uns catalans i espanyols d\u2019una terra girada tota cap a Fran\u00e7a, reteniu-la amb el cor i amb els bra\u00e7os i no feu que tinguem motiu de tornar a dir a la Generalitat de 1931 all\u00f2 que deien els comissionats aranesos a la Generalitat de 1411: els aranesos no han tingut mai <\/SPAN>altre senyor que D\u00e9u. <\/SPAN> Ho dic, sres. diputades i srs. diputats, <\/SPAN>amb la certesa de saber que els Francesc X. Boya Diputat Barcelona, 28 de seteme deth 2005. <\/SPAN> <\/FONT><\/SPAN> Gr\u00e0cies Sr. President e sres e srs. deputats. Salutacions ath Sindic d\u2019Aran. Voi dar es gr\u00e0cies as ponents qu\u2019an visitat Aran e que vengueren t\u00e0 explicar er Estatut e t\u00e0 con\u00e9isher era volentat des aranesi en aguesta mat\u00e8ria. Me platz adre\u00e7ar-me a vost\u00e9s sres deputades e srs. deputats en aran\u00e9s t\u00e0 def\u00e9ner, coma deputat […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-5714","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-documents"],"acf":[],"yoast_head":"\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n