No resulta f\u00e0cil trobar a Europa situacions similars a la de l\u2019aran\u00e8s, una llengua que. malgrat la migradesa de parlants i gr\u00e0cies a la perseveran\u00e7a de la gent de l\u2019Aran, \u00e9s avui una llengua viva i utilitzada en aquest territori. Cal per tant, subratllar la import\u00e0ncia d\u2019aquest fet transcendent. En primer lloc, per l\u2019aposta feta pel diari Segre en aquesta publicaci\u00f3 que arriba per consolidar i continuar el treball fet per tantes i tantes persones que, des de la milit\u00e0ncia ling\u00fc\u00edstica, han treballat en favor del patrimoni col\u2022lectiu que suposa la llengua. \u00c9s dif\u00edcil anomenar-los a tots i totes els que han fet avan\u00e7ar les coses en l\u2019\u00e0mbit de la llengua: l\u2019escola, les associacions com Llengua Viva o la Fundaci\u00f3 del Museu Etnol\u00f2gic, els que des de les administracions han treballat per dotar la llengua de recursos t\u00e8cnics i materials que facin possible l\u2019aprenentatge, i finalment les administracions que han aportat a aquests projectes recursos suficients per fer-los possibles.
\nPerqu\u00e8, finalment, la llengua, \u00e9s avui l\u2019element fonamental que permet identificar l\u2019Aran com a espai cultural i ling\u00fc\u00edstic diferenciat, on s\u2019hi sustenta una especificitat pol\u00edtica, dif\u00edcilment explicable si no fos acompanyada per aquesta patrimoni cultural.
\nTinc, per\u00f2, alguns escepticismes, davant d\u2019aquells que afirmen que vivim avui una renaixen\u00e7a de la llengua. Tot i que \u00e9s veritat que estem davant d\u2019 una situaci\u00f3 de noves expectatives, que arriben fonamentalment de la m\u00e0 de les noves tecnologies que poden obrir nous camins per la perviv\u00e8ncia de les lleng\u00fces com la nostra. Em costa ser tan optimista. Els models econ\u00f2mics imposen les seves l\u00f2giques i avui la situaci\u00f3 social de la llengua no ha millorat. Podem dir que \u00e9s la gran assignatura pendent, una assignatura on ni tan sols tenim ni sabem quin \u00e9s l\u2019estrat\u00e8gia per enfrontar-nos als canvis inevitables i mete\u00f2rics que s\u2019estan produint en el s\u00ed de la nostra societat en aquests anys.
\n\u00c9s, possiblement, el gran debat pendent: definir una estrat\u00e8gia ling\u00fc\u00edstica consensuada per totes les sensibilitats pol\u00edtiques de l\u2019Aran i portar-la a terme amb coher\u00e8ncia i sense regats en curt.
\nEncara un \u00faltim apunt important: el nou estatut far\u00e0 l\u2019aran\u00e8s llengua oficial a tota Catalunya, en el marc de una futura llei de normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. Un pas fonamental per, com va dir el secretari general del Govern de la Generalitat, comprometre al Govern Catal\u00e0 en una tasca que no pot ser nom\u00e9s de les institucions araneses, perqu\u00e8, finalment, una llengua \u00e9s un patrimoni de la humanitat i la seva superviv\u00e8ncia ens tany a tots. La rotunda implicaci\u00f3 del Govern de la Generalitat en \u201cAran ath dia\u201d \u00e9s un bon s\u00edmptoma que mostra que algunes coses si han canviat. <\/p>\n
\nFrancesc X. Boya i Al\u00f3s
\nDiputat i Conselher del Conselh Generau d\u2019Aran <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La presentaci\u00f3 de la publicaci\u00f3 Aran ath dia suposa un nou insuflament d\u2019oxigen a la llegua d\u2019Aran. Una publicaci\u00f3 escrita per promoure el debat en aran\u00e8s \u00e9s una experi\u00e8ncia necess\u00e0ria per una llengua que ambiciona tenir un lloc en el segle XXI.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-5685","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies"],"acf":[],"yoast_head":"\n