Maragall ha anunciat la presentació d’una iniciativa legislativa
\n per complir amb el mandat estatutari de dotar Catalunya d’una llei electoral
\n pròpia. Un fet lloable que Ciu ha estat incapaç de fer en aquests
\n 23 anys. La proposta és bona perquè, tot i que en el transcurs
\n de la seva tramitació pugui millorar-se, recull la vella aspiració
\n de que cada comarca tingui el seu diputat. Una reivindicació, entre d’altres,
\n de l’ alcalde de Solsona, el Sr. Ramon Llumà que, des de fa anys
\n i panys, reclama al seu partit aquesta representativitat comarcal en el si del
\n Parlament sense aconseguir-ho. Per tant, tots els escarafalls fets en aquests
\n dies pels cridaners de CiU amb Pujol i Mas al capdavant, són pura estratègia
\n electoral.
\n CiU no té esme ni per complir allò que l’Estatut de Catalunya
\n diu que s’ha de fer. I si en aquests 23 anys ha sigut incapaç de
\n complir-ho, ara, algú es pot creure que el Sr. Mas, a qui ja comencen
\n a retirar de la primera fila electoral, podrà fer-ne un de nou o tant
\n sols reformar-lo?
\n CiU té un projecte de partit, sí, però mai ha tingut un
\n projecte de país. Per això, la Catalunya d’avui és,
\n bàsicament, el reflex de la dualitat nacionalista: viure a la ciutat
\n mirant amb melangia el món rural. És la visió hereva, però
\n deformada fins la caricatura de les velles idees del segle XIX que, òbviament,
\n ja no serveixen per al segle XXI .
\n Perquè darrera del discurs “simpló” de si s’estima
\n o no el país, dels bons i mals catalans, el que en realitat hi ha, és
\n la imatge d’una Catalunya enfrontada, dividida per l’interès
\n polític d’uns pocs que ho controlen casi tot i que, s’han
\n fet el país a la seva mida. L’han esmicolat, enfrontant el camp
\n i la ciutat; la muntanya i la plana; reproduint aquesta dualitat política
\n i territorial de bons i dolents. És la simplificació absurda i
\n rancorosa de la rica complexitat que té aquest país.
\n Maragall, –els que l’hem escoltat aquests dies que ha estat per
\n les terres del Pirineu i de Lleida, ho sabem– diu un altra cosa ben diferent
\n als cataclismes anunciats pels mals averanys dels convergents. Maragall diu:
\n la Catalunya plural i diversa ha de tenir veus que la representin, amb autoritat
\n i legitimitat democràtica. I aquestes veus, no només han d’estar
\n en el Parlament, que també, sinó en el mateix Govern de Catalunya
\n i per aquesta raó, va anunciar a Lleida que els delegats territorials
\n del seu Govern participaran en reunions de l’executiu per fer participar
\n els territoris en la presa de decisions que els afectin. És, per tant,
\n un altra visió de Catalunya. Una visió en sintonia amb la Catalunya
\n real, i sobretot, una visió que explica un projecte, que és el
\n que avui li manca a aquest país. Un projecte que, com va passar l’any
\n 1992, ens torni a situar al món i ens faci recuperar l’ambició
\n per avançar.
\n Els 23 anys de CiU ens han portat a un país dual, fet a la mesura d’un
\n president que l’ha volgut petit per abastar-lo personalment i gestionar
\n directament, fins i tot, el més quotidià. I si bé això
\n ho ha fet, també és cert que no ha sabut impulsat rés de
\n gran, d’important, per situar aquest país al món. Les dues
\n coses que han projectat Catalunya a l’exterior les haurà pensat
\n i imaginat Pasqual Maragall. Els Jocs Olímpics i el Fòrum 2004.
\n
\n Són dues maneres d’entendre Catalunya. L’una de projecció
\n ambiciosa i decidida. L’altra minimalista, tancada en si mateixa i fomentant
\n l’enfrontament i la dualitat.
\n Catalunya ha de ser un país obert i ambiciós d’un futur
\n més pròsper. Això només serà possible si
\n deixem enrera aquesta visió tancada i resistencialista que representa
\n CiU i fem un salt endavant que ens permeti afirmar-nos en un projecte únic,
\n on totes les veus i diversitats de Catalunya i siguin presents.
\n L’evidència de l’esgotament de CiU, és ara més
\n present i més patètic que mai. La seva manca d’idees i ambició
\n els porta a l’atac personal i barruer. Resulta penós. Així,
\n Catalunya s’empetiteix i es fa provinciana. El que volem els catalans
\n no és aquesta Catalunya ni aquest debat polític de l’enfrontament
\n entre “provincies”. El que volem és una Catalunya gran, cosmopolita
\n i on les regions naturals que la conformen tinguin representació i eines
\n per contribuir a fer créixer el projecte comú. Ja s’ha vist
\n que això amb CiU no és possible, ells ens volen petits i dominats.\n<\/p>\n
\n Francesc Boya i Alós
\n Diputat del Psc- Ciutadans pel Canvi i
\n Secretari General d’unitat d’Aran <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Un dels greus inconvenients de passar 23 anys en el poder \u00e9s que la sequera d\u2019idees i d\u2019iniciatives et converteix en pou sec i terra erma . Aquest \u00e9s, des de fa temps, un dels problemes, amb tints de drama, que viu Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-5669","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies"],"acf":[],"yoast_head":"\n