Als anys vuitanta els aranesos van viure dos debats d\u2019una gran intensitat liderats, en primera inst\u00e0ncia, pel moviment ve\u00efnal \u201ces Ter\u00e7ons\u201d i despr\u00e9s per pol\u00edtics progressistes, militants d\u2019Unitat d\u2019Aran que s\u2019enfrontaven a un model que plantejava explotacions abusives en mat\u00e8ria de boscos i de s\u00f2l.
\nHan transcorregut dues d\u00e8cades des d\u2019aquells temps de democr\u00e0cia primig\u00e8nia, i mentre el debat de la racionalitzaci\u00f3 de l\u2019explotaci\u00f3 dels boscos va quedar r\u00e0pidament neutralitzat amb l\u2019arribada dels ajuntaments democr\u00e0tics, en l\u2019\u00e0mbit urban\u00edstic i malgrat l\u2019aven\u00e7 que va suposar la redacci\u00f3 de les normes subsidi\u00e0ries a principis dels vuitanta, la situaci\u00f3 continua sense estar resolta.
Aquelles normes van ser un instrument d\u2019urg\u00e8ncia per aturar els desastres urban\u00edstics que ja es feien notar, fruit, per una banda, de la creixent demanda tur\u00edstica iniciada amb el dessarrollisme i per altra, de les lleis urban\u00edstiques del 1956, rematades amb la llei fraguista de Centros y Zonas de Inter\u00e9s Tur\u00edstico Nacional. Un marc que donava \u201cpatent de cors\u201d a totes les operacions immobili\u00e0ries. L\u2019Aran, a l\u2019igual que Benidorm o altres zones amb expectatives tur\u00edstiques en aquells anys, van ser objectius de macroprojectes com el de Beret, on es pretenia construir una gran urbanitzaci\u00f3 de dotze mil places, en aquest cas a 2000 m. d\u2019al\u00e7ada i en s\u00f2l p\u00fablic. L\u2019activisme popular i la posici\u00f3 contr\u00e0ria d\u2019una majoria d\u2019ajuntaments va aturar el projecte.
\nLa primera pregunta seria saber per quina ra\u00f3 les administracions han pres en aquests \u00faltims mesos la determinaci\u00f3 de compensar l\u2019empresa Baqueira amb el dret d\u2019urbanitzar 65.000 metres quadrats a la zona de Ruda, en compensaci\u00f3 dels suposats drets atorgats per aquella Llei de l\u2019any 1963 i el subseg\u00fcent Pla General a la zona de Beret, malgrat que l\u2019\u00faltim informe de l\u2019any 1998 de la Generalitat de Catalunya, denegava categ\u00f2ricament l\u2019exist\u00e8ncia dels mateixos i per tant qualsevol possibilitat d\u2019edificar a Beret, atenent al criteri que tots els drets urban\u00edstics atorgats per les lleis de la dictadura quedaven derogats per les posteriors lleis democr\u00e0tiques aprovades al Parlament de Catalunya i les mateixes normes subsidi\u00e0ries. Un litigi que, en tot cas, s\u2019havia de dirimir jur\u00eddicament i que s\u2019ha resolt amb un criteri estrictament pol\u00edtic en favor de l\u2019edificaci\u00f3 de Ruda en termes de compensaci\u00f3 d\u2019un dret que sembla, d\u2019antuvi, discutible. Per tant, l\u2019administraci\u00f3 substitueix en aquest cas el dubte d\u2019una decisi\u00f3 judicial, per una tangent operaci\u00f3 immobili\u00e0ria, sense tenir en compte una visi\u00f3 general de l\u2019afectaci\u00f3 tur\u00edstica, ambiental i econ\u00f2mica que una operaci\u00f3 d\u2019aquesta mena tindr\u00e0 per al conjunt de l\u2019Aran.
\nBaqueira Beret \u00e9s un dels motors econ\u00f2mics de l\u2019Aran i una de les empreses que ha gestionat amb m\u00e9s efic\u00e0cia i solv\u00e8ncia el negoci de la neu. Cal fer aquesta afirmaci\u00f3, perqu\u00e8 seria injust entendre en aquest posicionament una desqualificaci\u00f3 d\u2019una empresa que, leg\u00edtimament, defensa uns drets que considera vigents, si b\u00e9, i atenent al car\u00e0cter estrat\u00e8gic de la neu per a l\u2019Aran cal plantejar-se una segona pregunta per saber si Ruda \u00e9s una opci\u00f3 v\u00e0lida per als d\u00e8ficits urban\u00edstics i d\u2019acc\u00e9s a les pistes que avui t\u00e9 Baqueira Beret. Sembla l\u00f2gic que des del PSC-CpC i Unitat d\u2019Aran reclamem i apel\u2022lem a la necessitat que, m\u00e9s enll\u00e0 de les consideracions jur\u00eddiques del litigi, i abans de qualsevol requalificaci\u00f3, era imprescindible la redacci\u00f3 del Pla Territorial Parcial de l\u2019Aran, per determinar quines eren les millors opcions d\u2019ampliaci\u00f3 de Baqueira Beret i quines les solucions als problemes de mobilitat en el context del conjunt de la Vall. Algunes opinions apunten avui a que la utilitzaci\u00f3 de Beret ser\u00e0 inq\u00fcestionable si Baqueira vol continuar en expansi\u00f3 per les zones de neu i obrir-se cap a les serralades de l\u2019interior de la Vall, amb la qual cosa, el sacrifici de Ruda podria ser in\u00fatil… S\u00f3n pures consideracions, algunes d\u2019elles amb m\u00e9s fonament que altres. Tanmateix, sembla dif\u00edcil de creure que, despr\u00e9s de transcorreguts m\u00e9s de 20 anys d\u2019aquells debats sobre Beret, avui, l\u2019Aran, pa\u00eds que viu del turisme i de l\u2019esqu\u00ed, no tingui un disseny de com han de ser els creixements i expansions del seu motor econ\u00f2mic. Una situaci\u00f3 que genera inseguretat, debilita a l\u2019empresa i pot acabar amb les possibilitats de generar ofertes en termes de turisme de qualitat.
\nFinalment, l\u2019operaci\u00f3, que ser\u00e0 un gran negoci immobiliari, si tenim en compte els preus i les plusv\u00e0lues que generar\u00e0, ve acompanyada per la manca de transpar\u00e8ncia i per la precipitaci\u00f3; dos condicionants que no ajuden a fer-la explicable en un Aran que t\u00e9, malgrat les aparences, dificultats en l\u2019ordenaci\u00f3 i control del creixement sostenible del seu producte tur\u00edstic.
\nRuda \u00e9s la cua del final d\u2019etapa d\u2019un Govern que no ha sabut planificar, ni conciliar els interessos de les empreses amb l\u2019inter\u00e8s general. Nom\u00e9s cal fer un cop d\u2019ull als plantejaments tur\u00edstics d\u2019altres contrades per adonar-se que el projecte de Ruda \u00e9s anacr\u00f2nic i fruit d\u2019una improvisada precipitaci\u00f3. La massificaci\u00f3 i un exc\u00e9s en l\u2019oferta tur\u00edstica \u00e9s un criteri que va en contra de qualsevol dels par\u00e0metres que es reclamen per un territori que vol vetllar per una oferta tur\u00edstica equilibrada i de qualitat.
Per tot aix\u00f2, la pregunta de: per qu\u00e8 ara Ruda? Feta per en Pasqual Maragall al Parlament no t\u00e9 resposta pol\u00edtica, perqu\u00e8 el projecte no es planteja des de la perspectiva de l\u2019inter\u00e8s general. Altra cosa s\u00f3n els interessos privats que s\u2019alimenten en la indefinici\u00f3 de la norma, all\u00e0 on el ciutad\u00e0 no sap on acaba la pol\u00edtica i comen\u00e7a el negoci. Aquesta \u00e9s la pregunta que el Govern no respon. <\/p>\n
Francesc X. Boya i Al\u00f3s
\nDiputat del PSC- CpC i Secretari General d\u2019Unitat d\u2019Aran <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
<\/p>\n <\/span><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-5666","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies"],"acf":[],"yoast_head":"\n\n