Barcelona ser\u00e0 aquests dies centre d\u2019atenci\u00f3 de mitjans i opini\u00f3 p\u00fablica, tant per la cimera europea com per la mobilitzaci\u00f3 de milers de ciutadans que inundaran els carrers de la ciutat per defensar la convicci\u00f3 que una Europa millor \u00e9s possible. Aquesta situaci\u00f3 conviu amb l\u2019angoixa dels treballadors de l\u2019empresa Lear, afectats per les din\u00e0miques d\u2019aquesta globalitzaci\u00f3 que deslocalitza les empreses, que devalua el valor del treball i que condemna milers de fam\u00edlies a l\u2019atur. Un proc\u00e9s que s\u2019ha repetit en altres llocs del m\u00f3n amb la mateixa cruesa i sense cap tipus de control. Ho explica amb detall el llibre d\u2019en Miguel \u00c0ngel Aguilar titulat \u201cAqu\u00ed no puede ocurrir\u201d, de l\u2019editorial Taurus. Un proc\u00e9s sense retorn que t\u00e9, entre altres caracter\u00edstiques, la d\u2019incentivar una enorme concentraci\u00f3 de poder econ\u00f2mic que sota els par\u00e0metres de les fusions, i l\u2019enginyeria financera, ha donat car\u00e0cter de valor absolut a la competitivitat. Aquest \u00e9s un poder que no respon ni a banderes ni a regles democr\u00e0tiques; \u00e9s un diner sense color que s\u2019amuntega cada cop m\u00e9s en mans d\u2019uns quants, exactament 340 persones, que acumulen el 40 % de la riquesa del m\u00f3n.
\nSaramago es referia a aquests processos en un article al diari El Pa\u00eds del dimecres dia 6 de febrer, amb un t\u00edtol prou reivindicatiu, que ve molt al cas en aquests dies: \u201cGlobalizar la injust\u00edcia\u201d. Un t\u00edtol que sintetitza l\u2019oposici\u00f3 i la resist\u00e8ncia de tots aquells que des de les ONGs i formacions pol\u00edtiques i socials donen suport al F\u00f2rum Social de Barcelona. Davant d\u2019aix\u00f2 i per descr\u00e8dit dels que semblen conformar-se amb el \u201cpensament \u00fanic\u201d, en el bell mig d\u2019una suposada opul\u00e8ncia, de \u201cl\u2019Espa\u00f1a va bien\u201d, i del \u201cCatalunya millor\u201d, la Lear ha portat l\u2019efecte de la globalitzaci\u00f3 fins la Segarra. I mentre CiU i PP s\u2019atrinxeren en la indifer\u00e8ncia dels uns i el menyspreu als manifestants dels altres, es troba a faltar la convicci\u00f3 i els mots d\u2019un Lionel Jospin, que va respondre a situacions similars a Fran\u00e7a amb aquella frase tant contundent de: \u201cLa societat no \u00e9s un objecte mercantil\u201d.
\nAquesta \u00e9s ara la reivindicaci\u00f3 dels treballadors de la Lear, s\u00f3n els clams de l\u2019Ebre i l\u2019Arag\u00f3 contra un transvasament in\u00fatil i devastador, \u00e9s la consigna dels que reclamen l\u2019ensenyament sense els privilegis concertats, o de tots aquells que des de la mobilitzaci\u00f3 ciutadana i des de l\u2019anonimat treballen per denunciar i combatre un model de societat francament millorable.
\nLa mobilitzaci\u00f3 de l\u2019Ebre contra el PHN i la dels que diuen \u201cuna altra Europa \u00e9s possible\u201d fan de Barcelona el centre d\u2019un pa\u00eds viu i solidari. Una situaci\u00f3 que fa por a la coalici\u00f3 conservadora de CiU i PP. Saben que darrera d\u2019aquests moviments persisteix una voluntat de canvi, un corrent de fons que ja no accepta el discurs simple i reaccionari, ni la consigna f\u00e0cil que ens envien Pujol i Aznar. El seu conservadorisme no t\u00e9 respostes als nous reptes d\u2019una societat complexa que exigeix solucions pol\u00edtiques a aquesta complexitat.
\nL\u2019esquerra t\u00e9 ara un dels seus reptes m\u00e9s importants de les \u00faltimes d\u00e8cades. Cal afanyar-se amb decisi\u00f3 en la construcci\u00f3 d\u2019una alternativa que doni resposta i sentit a aquest sentiment col\u2022lectiu que es manifesta al carrer. Globalitzar la just\u00edcia, fer una societat solid\u00e0ria, m\u00e9s equitat en les oportunitats, dret al coneixement i la formaci\u00f3, combatre la viol\u00e8ncia de tot tipus i els motius que la provoquen, s\u00f3n, malgrat el pragmatisme que ens domina, reivindicacions imprescindibles en un m\u00f3n que avan\u00e7a, justament en sentit contrari. La reflexi\u00f3 sobre les causes que provoquen la fam, la manca de drets, i la reivindicaci\u00f3 dels valors m\u00e9s fonamentals, ens ha de conduir a l\u2019activisme pol\u00edtic i social, per reclamar que aquests drets no quedin definitivament supeditats \u00fanicament als criteris del mercat, o el que \u00e9s el mateix, als balan\u00e7os de les grans multinacionals.
\n
<\/p>\n
Francesc Boya i Al\u00f2s
\nDiputat del grup Socialistes-Ciutadans pel Canvi
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Barcelona ser\u00e0 aquests dies centre d\u2019atenci\u00f3 de mitjans i opini\u00f3 p\u00fablica, tant per la cimera europea com per la mobilitzaci\u00f3 de milers de ciutadans que inundaran els carrers de la ciutat per defensar la convicci\u00f3 que una Europa millor \u00e9s possible. Aquesta situaci\u00f3 conviu amb l\u2019angoixa dels treballadors de l\u2019empresa Lear, afectats per les din\u00e0miques […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-5665","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies"],"acf":[],"yoast_head":"\n