A primeres hores de dilluns passat, Jordi Barbeta, el conegut emissari periodístic de CiU, anunciava a través de Catalunya Radio, l’emissora del Govern de la Generalitat, un profund canvi de govern que respondria a les necessitats, conveniències i projectes d’Artur Mas. El pas dels dies ens ha revelat que el canvi no respon ni a les expectatives ni als desitjos, confirmant que és l’últim govern de CiU.
Quant Pujol, va anunciar la composició del nou Govern, es va comprovar la duresa de la realitat: la sisena crisi de govern, en 3 anys només, havia servit per destituir els consellers més cremats per la seva gestió i que havien estat reprovats per l’oposició (Subirà deixava Indústria i els seus silencis sobre la crisi industrial, Franco perdia Treball i s’escapava de l’escàndol dels fons ocupacionals i de la manca de solucions a l’escalada d’accidents laborals, i Rius fugia d’una Sanitat cada vegada més mancada de recursos), es refonien algunes conselleries, Justícia amb Interior, i Treball amb Comerç Consum i Turisme, el resultat final és que sols es nomenaven 2 consellers nous (Pelegrí a Governació i Fernández Teixidó a la macroconselleria d’Indústria). Amb el pas dels dies hem vist com el tan desitjat primer Govern de Mas, ha nascut de la negativa dels candidats desitjats com Tusquets per economia, de les exigències d’Homs de continuar al capdavant de les finances i de la necessitat de buscar els recanvis d’última hora per cobrir les baixes produïdes.
Estem doncs davant de l’últim Govern de Pujol i de CiU, i de la incapacitat de Mas de trobar cares noves per a endegar els nous projectes que Catalunya necessita.
CiU proclama «una Catalunya sense límits» i ens ofereix un Govern carregat de limitacions i condicionants, en què destaca la figura de Fernández Teixidó com la persona que ha d’enllaçar amb el PP (per la seva trajectòria antinacionalista en el CDS, per la seva participació en els seminaris ideològics de les fundacions del PP, i pels seus vincles personals establerts en la seva estada al Congrés dels Diputats) i així mantenir l’aliança PP-CiU, a Madrid i al Parlament català.
En l’àmbit de les comarques gironines, tampoc podem estar satisfets de les orientacions del nou Govern, en primer lloc per la pèrdua de pes del turisme en el conjunt governamental. El turisme que és el primer sector econòmic de la demarcació de Girona i un dels més importants de Catalunya (amb una aportació de l’ordre del 12% al PIB català), ha anat baixant en el rànquing del Govern i així hem passat d’una conselleria pròpia de Comerç i Turisme, a una conselleria compartida amb indústria i ara a una conselleria diluïda en el magma de la macroconselleria de Treball, Indústria, Comerç i Turisme. Per cert s’anuncia que se situa en la categoria de secretaris generals, és a dir de viceconsellers, en l’àmbit d’indústria Oriol Pujol (fill del president) i a Lluís Franco a Treball, dues cares repetides de l’anterior Govern de Pujol.
Un segon element de preocupació gironina és el manteniment de Felip Puig en la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, aquest conseller talibà i antisocialista, ara elevat a la categoria de portaveu és el responsable de la manca d’inversions en la xarxa viària d’accés a la Costa Brava (com ha dit recentment Frederic Suñer alcalde de Palafrugell), d’una autovia Figueres- Roses convertida en carrer comercial (que ha criticat Carles Pàramo alcalde de Roses i president de la Diputació) o del projecte de variant de Llagostera sense desdoblar (contra el qual exigeixen els usuaris o la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols).
La continuïtat del Govern de CiU i la negativa d’avançar les eleccions, suposarà continuar el procés de lenta agonia, que tant està perjudicant el país i els seus ciutadans.
Volem reformar l’Estatut, «ara no toca diu Pujol», cal fer una llei electoral tampoc toca, hem de desdoblar l’Eix Transversal, ja ho farem, l’arribada de l’AVE s’ajorna sine die, i no es desdobla la Nacional-II, tampoc importa, els joves no troben pisos ni de compra ni de lloguer, no passa res, continua la degradació de l’escola i de l’ensenyament, ja eliminarem els barracons, se suprimeix l’ Impost d’activitats Econòmiques com a ingrés municipal, ja improvisarem una solució…
No podem continuar així, necessitem un canvi, un nou Govern de veritat, un nou president i això exigeix eleccions, tot el temps que CiU continuï governant serà temps perdut per a Catalunya.
Diputat del PSC per Girona MANEL NADAL<\/B><\/B><\/B><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Article de Manel Nadal, diputat del PSC, al Diari de Girona.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-5662","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies"],"acf":[],"yoast_head":"\n