Estem a les portes d\u2019una nova campanya electoral que es preveu for\u00e7a
\n disputada entre dues opcions clarament diferenciades: la del canvi, que representa
\n Pasqual Maragall i la de la continu\u00eftat, que representa Artur Mas. Passa
\n freq\u00fcentment que, amb el soroll i l\u2019agitaci\u00f3 d\u2019aquests
\n moments, el ciutad\u00e0 perd la refer\u00e8ncia de quin \u00e9s el sentit
\n i l\u2019objectiu de moltes de les coses escrites i dites en forma de missatges
\n pol\u00edtics que, en termes d\u2019exercici plural i democr\u00e0tic,
\n haurien de servir per orientar el seu vot, i que tanmateix, sovint, s\u00f3n
\n plantejades per fer tot el contrari: desorientar.
\n D\u2019entrada, a Catalunya, \u201corientar-se\u201d \u2013si es pot dir
\n en aquests termes\u2013 \u00e9s doblement complicat per al ciutad\u00e0.
\n En primer lloc, perqu\u00e8 les dimensions i les proporcions d\u2019utilitzaci\u00f3
\n de la propaganda institucional en favor del partit del Govern supera totes les
\n l\u00f2giques democr\u00e0tiques. Especialment si observem les xifres que
\n costen aquestes campanyes, exactament 30,5 milions d\u2019euros l\u2019any
\n 2002, i el govern ja ha reconegut que en el 2003 la xifra augmentar\u00e0
\n a m\u00e9s de 40 milions. I no puc estalviar de dir que set mil milions de
\n les antigues pessetes, \u00e9s una despesa que seria molt m\u00e9s \u00fatil
\n en la construcci\u00f3 d\u2019escoles i carreteres que en campanyes de promoci\u00f3
\n per al candidat Artur Mas…
\n En segon lloc, i aix\u00f2 encara \u00e9s m\u00e9s preocupant, perqu\u00e8
\n dins la pol\u00edtica catalana \u00e9s molt dif\u00edcil mantenir un debat
\n electoral que tingui com a objectiu els problemes reals dels ciutadans, \u00e9s
\n a dir: escoles, barris, seguretat, serveis socials, carreteres… Tot all\u00f2
\n que ens afecta de forma immediata en la nostra vida m\u00e9s quotidiana. Aqu\u00ed,
\n el debat, especialment en \u00e8poca d\u2019eleccions, tendeix, per part
\n del partit del Govern, a tornar sobre els seus passos i emmarcar-se de vell
\n nou en l\u2019 ess\u00e8ncia i els sentiments. El que som i el que no som,
\n els bons catalans i els mals catalans, els que estimen Catalunya i els que no
\n l\u2019estimen … \u00c9s la ret\u00f2rica nacionalista de CiU, que serveix
\n per fugir d\u2019all\u00f2 que realment interessa al ciutadans d\u2019aquest
\n pa\u00eds. Que en absolut significa que els ciutadans no hagin d\u2019utilitzar
\n el sentiment per manifestar les seves prefer\u00e8ncies. Per\u00f2 el vot,
\n en un pa\u00eds modern, no ha de ser, no pot ser l\u2019exercici del pur
\n sentiment atiat contra els imaginats enemics exteriors o els fantasmes interiors
\n alimentats per alguns manuals de campanya. El vot ha de ser constructiu, i si
\n be el sentiment hi \u00e9s present sempre en la pol\u00edtica, la ra\u00f3
\n no pot quedar al marge. Ja n\u2019hi ha prou doncs, de tornar a la can\u00e7\u00f3
\n de sempre, d\u2019enfadar-se amb l\u2019Espanya r\u00e0ncia del PP i despr\u00e9s
\n donar-se suport m\u00fatuament a Madrid i Barcelona. Ja est\u00e0 b\u00e9
\n de dir-nos que siguem patriotes. Tots ho som! Per qu\u00e8 el dubte? Doncs,
\n simplement perqu\u00e8 el dubte forma part de l\u2019escenografia de la \u201cdesorientaci\u00f3\u201d
\n i juntament amb la magnitud de les campanyes institucionals fan que la democr\u00e0cia
\n d\u2019aquests pa\u00eds caigui a nivells que res tenen a veure amb els pa\u00efsos
\n europeus Potser, \u2013al president Pujol li va faltar capacitat d\u2019autocr\u00edtica
\n en el seu discurs de l\u2019onze de setembre\u2013 qui ha de revisar el patriotisme
\n en aquest pa\u00eds \u00e9s el propi govern de CiU que, en aquests 23 anys
\n no ha fet tot el que podia fer perqu\u00e8 el pa\u00eds an\u00e9s millor
\n del que va. Posem alguns exemples: en educaci\u00f3 han augmentat els recursos
\n a la privada i han disminu\u00eft els de la p\u00fablica; la despesa en inversi\u00f3
\n per construcci\u00f3 de centres nom\u00e9s arriba a la meitat de la pressupostada;
\n a difer\u00e8ncia de l\u2019Arag\u00f3 o Andalusia, a Catalunya, els llibres
\n de text, continuen sent de pagament; de les 30.000 places de llars d\u2019infants
\n promeses nom\u00e9s se n\u2019han fet 6.000. En protecci\u00f3 social estem
\n a la cua d\u2019Europa i a la cua d\u2019Espanya, i a la cua de l\u2019Estat
\n tamb\u00e9 per ser la comunitat que ofereix menys serveis d\u2019atenci\u00f3
\n domicili\u00e0ria. Estem a la cua, en mat\u00e8ria de qualitat del servei
\n el\u00e8ctric i som els \u00faltims en generaci\u00f3 d\u2019energia
\n e\u00f2lica.
\n Si parlem d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 tan capdal per als ciutadans com \u00e9s
\n l\u2019habitatge, les coses no estan millor. L\u2019habitatge protegit ha
\n caigut a Catalunya en picat: de 16.003 unitats el 1996 a 6.936 el 2002. Tot
\n aix\u00f2 en un pa\u00eds que, a m\u00e9s, continua acumulant un gran
\n retard en construcci\u00f3 d\u2019infraestructures i on el deute de l\u2019administraci\u00f3
\n continua creixent de manera imparable fins situar-se actualment a un nivell
\n del 130% del pressupost consolidat, vint-i-sis punts per sobre del que ten\u00edem
\n l\u2019any 1998.
\n El cert \u00e9s que CiU, que ha esmer\u00e7at enormes esfor\u00e7os en
\n fer cr\u00e9ixer una imatge de Catalunya amb futur, aix\u00f2 si, amb els
\n diners dels nostres impostos, ha deixat aquest pa\u00eds amb peus de fang.
\n Per\u00f2 el temps no passa en debades, i ara, 23 anys despr\u00e9s d\u2019un
\n mateix govern al capdavant d\u2019aquest pa\u00eds, quan l\u2019elector
\n miri que hi ha darrera i passi comptes a les grans campanyes institucionals,
\n als candidats fets a mida, i a la ret\u00f2rica dels discursos, s\u2019adonar\u00e0
\n que el paisatge pol\u00edtic catal\u00e0 mostra dos grans evid\u00e8ncies:
\n una democr\u00e0cia empobrida, i una gesti\u00f3 mediocre que fa perdre
\n empenta al pa\u00eds, a les seves empreses i a la societat en general. L\u2019alternativa
\n a aquesta situaci\u00f3 \u00e9s el canvi. El canvi tranquil per\u00f2
\n de deb\u00f2. Aquell que en la veu de Pasqual Maragall ha reclamat m\u00e9s
\n autogovern per Catalunya amb l\u2019objectiu de donar soluci\u00f3 definitiva
\n a aquests problemes. Aquell que, en lloc de fer pactes de rebotiga amb la dreta
\n espanyola m\u00e9s centralista, ha fet una aposta per buscar aliats fiables
\n a Espanya que facin possible un nou marc estatutari que ens permeti anar m\u00e9s
\n enll\u00e0. I fer-ho amb estimaci\u00f3 i sentiment per\u00f2, tamb\u00e9,
\n amb rigor i bona gesti\u00f3, virtuts que no hem vist en aquest 23 anys de
\n govern de CiU .<\/p>\n
Francesc Xavier Boya
\nDiputat del PSC-CpC al Parlament de Catalunya.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Estem a les portes d\u2019una nova campanya electoral que es preveu for\u00e7a disputada entre dues opcions clarament diferenciades: la del canvi, que representa Pasqual Maragall i la de la continu\u00eftat, que representa Artur Mas<\/p>\n
<\/p>\n <\/span><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-5644","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies"],"acf":[],"yoast_head":"\n\n